«Des del conreu de la recerca i la docència farem una universitat millor»

Comparteix:

Josep-Eladi Baños Díez (Sabadell, 1958) és doctor en Medicina i catedràtic de Farmacologia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Des del passat 17 de desembre és el nou rector de la UVic-UCC després de ser escollit pel Patronat de la FUB i aconseguir el suport del 79,4% del Claustre. La seva voluntat és convertir la Universitat en un referent de la manera d’ensenyar del segle XXI i potenciar la recerca i la docència per aconseguir una «universitat millor».

Quina ha estat la rebuda i com s’hi troba a la UVic-UCC?

La meva impressió ha estat molt positiva, la vaig reflectir en el meu discurs de presa de possessió. M’he trobat una universitat molt oberta a la col·laboració, això ho trobo a la Junta de Rectorat, amb les persones que vaig decidir que continuessin, i m’alegro de la decisió que vaig prendre perquè estic treballant molt a gust. A les altres estructures de la Universitat també he tingut una recepció molt positiva, les relacions són molt cordials. M’han ajudat en aquest trànsit difícil que és arribar a una nova institució i començar a entendre-la, que és el que més em preocupava. Tinc una experiència universitària llarga, primer a la UAB i després a la UPF. Sabia que les característiques de la UVic-UCC eren diferents i durant aquestes setmanes he tingut l’oportunitat de comprovar-ho. El resultat és molt positiu i estic molt satisfet d’haver pogut venir aquí.

«M’he trobat una Universitat molt oberta a la col·laboració (...) M’han ajudat en aquest trànsit difícil que és arribar a una nova institució i començar a entendre-la»

I per tant, satisfet de la decisió presa?

Sí, ja he dit en el seu moment que va ser una decisió molt pensada perquè era deixar una situació d’una certa comoditat professional per engegar una nova aventura, i quan comences una aventura no saps mai com aniran les coses... però després d’aquestes primeres setmanes, les sensacions són molt bones.

Quins són els primers canvis que notarà la comunitat?

M’esforçaré a fer que la comunitat tingui l’oportunitat de veure’m amb una relativa freqüència. Encara sóc al principi, que passa pel coneixement de les facultats, els estudis, els professors, els òrgans de direcció dels professionals d’administració i serveis, veure com organitzar la meva agenda entre Vic i Manresa... Una vegada conegut aquest entorn vindran les accions, que passen per establir nivells de col·laboració entre facultats, engegar un programa que ja vaig dir en el seu moment que era la potenciació de l’actual CIFE, entès com una unitat important per a la Universitat, que ha de créixer a nivell de competències. Un altre tema en què treballaré en els pròxims mesos serà revisar tots els graus que tenen dificultats de matriculació i veure com hi podem intervenir per solucionar aquest problema. Després hi ha un altre aspecte que no és del dia a dia, però en el qual estem treballant perquè és molt rellevant; es tracta de la millora del finançament i, com sabeu, és un tema important per a la Universitat.

Voldria fer un repàs del reptes més importants que tenen les universitats, quins són? Estem preparats com a UVic -UCC per assumir-los?

De reptes n’hi ha molts, i encara que els enumerés no seria exhaustiu i me’n deixaria algun. Per a mi n'hi ha dos d'importants. Un és veure com la manera d’ensenyar s’adapta a la societat del segle XXI; és un tema recurrent, però penso que és especialment important. Un segon aspecte que és important per a mi és la relació que hi ha d’haver i el reconeixement mutu entre docència i recerca. Com podem actuar des de la UVic-UCC? Penso que en el primer ja s’han fet coses, ja hi ha experiències, segons em consta, i per tant es tracta de fer una política general de la Universitat per fer-ho possible. Una Universitat més centrada en l’estudiant, una Universitat que a més de coneixement doni elements competencials que permetin que l’estudiant aprengui per si mateix o, com alguna vegada s’ha dit, formar professionals de l’aprenentatge, persones preparades per aprendre durant tota la vida. Aquesta és la contribució important que nosaltres podríem fer, ja que amb quatre anys no formarem a algú per a tota la seva vida professional, i més en un món extremadament canviant. Jo diria que la UVic-UCC està preparada per fer-ho, té la mida per fer-ho, té els professors i la motivació, i ara necessita que tot això s'impulsi des de la direcció de la Universitat.

«Cal formar professionals de l’aprenentatge, persones preparades per aprendre durant tota la vida»

Pel que fa a l’altre aspecte, la Universitat va néixer gairebé com un college, centrada quasi exclusivament en la docència, i això ja no és així, ja fa uns quants anys que no és així i ha augmentat la recerca d’una manera substancial amb alguns centres especialment reconeguts. Des del Rectorat s’ha de donar suport a aquesta política, però sempre fent-ho compatible amb la docència. Ha de ser preocupació i actuació del Rectorat potenciar la docència igual com s’està potenciant la recerca. He dit moltes vegades que des del conreu de les dues farem una Universitat millor. A això hi afegiria un aspecte que no sempre s’ha contemplat i que és la introducció de la recerca com a element pedagògic en els graus. Que els estudiants puguin fer projectes de recerca cada vegada de més complexitat, fins a concloure amb el TFG, però que l’aplicació i les destreses que vagin agafant dels projectes de recerca siguin per beneficiar-se de la lògica de les dues.

Com concep la vessant territorial de la Universitat i el paper d’agent dinamitzador de la seva àrea d’influència?

Aquest és un paper absolutament protagonista. Si en altres aspectes som una universitat més del SUC, pel que fa a la influència territorial el cas és molt diferent. En l'àrea de la Catalunya central, o Catalunya interior, la presència de la nostra Universitat pot ajudar a desenvolupar col·laboracions en l'àmbit dels graus, però sobretot dels postgraus i la formació continuada, que pot fer que totes les capitals de comarca implicades puguin tenir un vincle amb la Universitat. Com s’estableix? Ho diré d’aquí a unes setmanes un cop hagi visitat els alcaldes i hagi conegut els seus interessos i vegi com la Universitat els pot atendre.

«El paper d’agent dinamitzador del territori de la Universitat és absolutament protagonista»

Situem-nos d’aquí a quatre anys. Com serà la docència i la recerca de la UVic-UCC?

Quan se’m fa la pregunta de futur sempre em ve al cap una frase de Martin Luther King quan va dir I have a dream, fent referència a la integració racial als USA. I aquest somni, quin és? Doncs m’agradaria que d’aquí a quatre anys la Universitat hagués avançat en la consolidació dels graus; m'agradaria que, amb molta cura i ben reflexionat, es pogués incorporar un grau nou; veure la consolidació del nostre model docent centrat en l’estudiant, i que tot plegat sigui un atractiu més per venir a la Universitat, que sigui una justificació per venir aquí a estudiar. A més, també m’agradaria que hi hagués un reconeixement de la funció docent dels professors, que es reconegui la bona docència de la mateixa manera que es reconeix la bona recerca.

La recerca la veig amb la consolidació dels grups actuals i la potenciació d’alguns grups a través de la captació d'investigadors i investigadores que vulguin venir a treballar aquí. Hi ha moltes persones joves, preparades, a qui hem de ser capaços d’interessar i de captar perquè vinguin aquí. Un altre aspecte seria singularitzar la nostra idiosincràsia investigadora, que és diferent a la de les universitats metropolitanes, però això ja no és ben bé un dream, sinó que ja hi ha alguna realitat, com el grup BETA. Però n’hi ha d’haver més que puguin estar al costat d’aquest grup i no tinc dubtes que això serà així.

Comparteix: