Amb la incorporació de la Facultat de Medicina a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya el curs 2017-2018, en què la universitat celebrava el seu vintè aniversari i el tercer de la federació amb la Fundació Universitària del Bages, es completava un cicle del desenvolupament de la Universitat que, des d’aleshores, en marca la personalitat.
És per això que hem entrevistat diversos professionals i alumnes perquè valorin, des de perspectives diferents, l'aportació de la Facultat de Medicina tant a la Universitat com al territori, així com la metodologia docent que aplica i la innovació tecnològica que incorpora.
Un projecte estratègic per a la UVic-UCC i la Catalunya interior
Per al Dr. Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), «la Facultat de Medicina aporta valor en molts àmbits, com el desenvolupament econòmic i social del territori i ofereix l’oportunitat de retenir i captar metges i metgesses a la xarxa sanitària de la Catalunya interior. Es tracta d’un projecte estratègic tant per a la Catalunya interior com per a la Universitat».
«Difon coneixement a través de la docència, en genera amb la recerca i el transfereix a l'entorn, que és el gran actiu per al desenvolupament de les societats. La Facultat de Medicina permetrà a la UVic-UCC, amb més de 20 anys de creixement, ser un pol de la societat del coneixement del territori i formar part del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement. Suposa també un nou impuls al pacte federatiu del 2014, que va permetre crear l’aliança estratègica entre la Universitat de Vic i la Fundació Universitària Bages per formar la UVic-UCC. És doncs, el projecte estratègic més important des de l’acord federatiu».
El pla d’estudis reforça les competències dels metges i metgesses incorporant l’humanisme, la tecnologia i l’atenció centrada en la persona i en la comunitat
«El pla d’estudis de la Facultat reforça les competències dels metges i metgesses incorporant l’humanisme, la tecnologia i l’atenció centrada en la persona i en la comunitat.«La Facultat de Medicina vertebrarà la Catalunya interior des de Vic i Manresa, des d’Osona i el Bages, fins a la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès», assenyala Arimany. El model de pràctiques integra l’atenció primària i comunitària de salut, el sociosanitari, la xarxa de salut mental i els hospitals de tota la Catalunya interior. Així mateix, les aliances amb hospitals d’alta tecnologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els contactes internacionals permetran completar tots els cicles docents i potenciar la recerca».
Un estímul a nivell professional
Per al Dr. Miquel Vilardell, catedràtic emèrit de Medicina Interna a la Universitat Autònoma de Barcelona i patró de la FESS, «perquè una universitat sigui completa i pugui entrar en els rànquings de prestigi, cal que compti amb una Facultat de Ciències de la Salut que incorpori l’ensenyament de Medicina». Per a Vilardell, una Facultat de Medicina «permet que els centres hospitalaris i els d’atenció primària del seu entorn comptin amb un estímul a nivell professional molt important, poder participar en la docència i en la recerca universitàries. Alhora, afavoreix que professionals de prestigi ocupin places en aquests centres perquè tenen l’oportunitat de fer carrera professional en els tres àmbits. Aquest enriquiment dels centres assistencials i professionals té com a principal objectiu millorar la qualitat assistencial dels ciutadans, que són els grans beneficiats de poder comptar amb una universitat que ofereixi el grau de Medicina».
Per altra banda, la Facultat de Medicina i el conjunt de la Universitat enriqueixen també la zona en la qual estan ubicades, ja que permeten fer investigació i innovació en les línies estratègiques del territori, en aquest cas a les comarques de la Catalunya central, amb la importància que això té per al PIB de la zona. Vilardell conclou que «no té res a veure la carrera professional que pot oferir un hospital, un centre d’assistència primària o sociosanitari si es tracta d'una plaça únicament assistencial o si compta amb la possibilitat de combinar-la amb la docència i la recerca universitàries».
Formació pràctica en centres de referència
L’estudiant Núria Estarlich, afirma que «la Universitat ens proporciona des dels primers anys de formació la possibilitat d’implicar-nos en unitats de recerca d’hospitals tan importants com el Germans Trias i Pujol, fent que des d’un bon principi desenvolupem interès per la recerca, i la vegem més pròxima als nostres horitzons. A més a més, part dels centres col·laboradors en la recerca seran hospitals de col·laboració en pràctiques especialitzades, com el Clínic, la Fundació Puigvert o la Clínica Corachan, que ens ofereixen l'oportunitat de formar-nos tant a nivell d’hospitals, assistència primària i sociosanitària, com a nivell més específic».
La Fundació Puigvert participa a la Facultat de Medicina a través del seu director general, Ramon Massaguer, com a patró de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut. «Des de la Fundació Puigvert considerem que participar activament com a patrons a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC és una oportunitat per sumar esforços en un projecte universitari de gran abast i d’importància estratègica per a Catalunya amb un fort impacte estatal i internacional. Des del primer moment la Fundació Puigvert va ser receptiva a l’oferiment d'unir-se al projecte. Som un hospital universitari de gran prestigi nacional i internacional en els camps assistencial, docent i de recerca dins les especialitats i àmbits de la urologia, la nefrologia, l'andrologia i la reproducció humana assistida i creiem que en aquestes parcel·les del coneixement, amb el capital d’excel·lència professional de què disposem, podem contribuir decisivament a dotar d’aquesta excel·lència la docència que imparteix la Facultat de Medicina. Som conscients del repte colossal que suposa assolir aquests nivells d’excel·lència universitària, però creiem que anem en la bona direcció. En definitiva, seran els estudiants i la societat en general qui haurà de valorar el “retorn” que hem de fer en termes de professionals integralment i extraordinàriament formats».
Quins elements diferencials aporta la Facultat de Medicina als estudiants?
El Dr. Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, considera que «la medicina centrada en el pacient, un dels eixos de la docència a la facultat, no és pas un principi de nova creació, però ha de ser sensible a cada situació social, i com que el pacient, com a individu i com a membre d’una comunitat, ha canviat dràsticament en els últims anys, la pràctica de la medicina s'hi ha d'adaptar. Gran part dels continguts del professionalisme mèdic van en aquesta línia».
Per a l’estudiant Mireia Cantó, aquest enfocament és una gran oportunitat: «alguns trets diferencials de la Facultat de Medicina són el tracte personal, la individualització i la tutorització. Tots ells ens ajuden a mantenir una relació propera amb els professors i la resta de professionals de la Universitat. Un altre tret destacable és el pla d’estudis innovador basat en casos clínics, que ens ajuda a apropar-nos a la realitat del dia de demà».
Per a Pujol, «la medicina integral i col·laborativa, un altre eix important, es refereix, d'una banda, a la voluntat de formar els estudiants en un model holístic que prepari per a la formació especialitzada posterior, i de l'altra, que els ensenyants provinents de diferents disciplines siguin capaços de treballar en col·laboració amb equips amb els quals comparteixin objectius».
La innovació tecnològica en la formació dels estudiants ha de ser una tasca prioritària que obligui a fer un esforç al professorat que no estigui prou entrenat
La innovació en educació mèdica té a veure amb la voluntat d’utilitzar mètodes d’ensenyament novedosos, que tinguin més capacitat d’afavorir l’aprenentatge útil per a l’estudiant i de contribuir al desenvolupament d’eines d’avaluació amb impacte sobre la formació. «La innovació tecnològica en la formació dels estudiants ha de ser una tasca prioritària que obligui a fer un esforç al professorat que no estigui prou entrenat», conclou Pujol.
L'estudiant Àlex Boada considera que «la metodologia docent de la Facultat permet explorar noves vies d’ensenyament basades sobretot en l'estimulació de l’autoaprenentatge. L’aprenentatge basat en casos clínics ens permet treballar amb pacients i dades mèdiques, fomenta el treball en equips reduïts (tal com haurem de treballar en l’exercici de la professió en els equips multidisciplinaris) i potencia la curiositat per conèixer en detall la matèria treballada en els casos. Altres aspectes de l’ensenyament, com ara la innovació tecnològica (en especial la taula SECTRA) i les simulacions específiques, aporten una visió clínica, pràctica i complementària a la teoria treballada a les classes».
«La recerca i la transferència de coneixement són funcions intrínseques a les universitats, sigui quina sigui la mida. Generar nou coneixement ha de permetre a la societat avançar cap al futur i les facultats de medicina no poden defugir aquesta necessitat».
Les aliances estratègiques entre grups de recerca i/o càtedres de UVic-UCC i la col·laboració interuniversitària són elements imprescindibles. En aquest sentit, segons Pujol, «la internacionalització a tots els nivells és una finestra oberta que permet incorporar noves visions d’estudiants i professors estrangers i oferir sortida als nostres que vulguin inserir-se en altres entorns de docència i de recerca universitaris».
Trets diferencials en el desenvolupament professional
El Dr. Roberto Elosua, professor titular de la Facultat de Medicina i coordinador del grup d’investigació en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular a l’Hospital del Mar, creu que «l’objectiu de la Facultat de Medicina, com la de la resta de facultats d'aquesta especialitat, és que els estudiants adquireixin els coneixements i les competències necessaris per a l’exercici de la professió mèdica. Però la UVic-UCC incorpora alguns trets diferencials importants», assegura.
La formació està centrada en l’estudiant, això implica un tracte individualitzat però, sobretot, implica que l’estudiant és el principal responsable del seu aprenentatge
«El primer és que la formació està centrada en l’estudiant, això implica un tracte individualitzat però, sobretot, implica que l’estudiant és el principal responsable del seu aprenentatge acompanyat dels seus companys i dels professors». Per assolir aquesta fita, explica que «la facultat empra diferents metodologies pedagògiques innovadores amb un nucli centrat en l’aprenentatge basat en el cas clínic en el qual l’alumne, de forma individual, però també en col·laboració amb un petit grup de companys, ha d’adquirir coneixements per resoldre una situació clínica real i les competències per treballar en grup. També s’utilitzen altres metodologies com les classes magistrals, treballs pràctics en grups reduïts en format de tallers i laboratoris, i s’incorporen simulacions com un entorn segur on traslladar l’aplicació dels coneixements i competències adquirits».
«El segon és la formació integral que incorpora no solament coneixements, sinó habilitats i competències molt necessàries per a l’exercici de la medicina, com la comunicació, la relació i l'empatia amb el pacient i els aspectes ètics, i també el component comunitari i poblacional de la salut».
«Pel que fa a la meva participació, el repte de construir una assignatura des del seu inici incorporant les diferents metodologies docents i centrada a fomentar la recerca i l’anàlisi crítica de la informació era molt engrescador i il·lusionant. En aquest sentit, la Universitat i la Facultat de Medicina tenen com a repte promoure la recerca, no solament entre els professors, sinó també entre els estudiants», conclou Elosua.