Laura Escudero Monreal (Badalona, 1991) es va graduar en Biotecnologia per la UVic-UCC i actualment és investigadora a l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO).
Des de petita sabia que un dels seus grans propòsits era salvar vides i, tot i que primer s’imaginava el seu futur treballant en un hospital, ara hi contribueix fent recerca en el laboratori.
Des d’un Erasmus a Leicester fins a un doctorat a Cardiff, la investigadora s’ha adaptat a cada circumstància per descobrir noves maneres de fer. Laura Escudero s’alegra que la recerca prengui importància en els mitjans perquè creu que «com més implicada estigui la societat, més ho estarà el govern». Per aquest motiu, a més de la seva feina com a investigadora, Escudero també col·labora en la divulgació del coneixement com a ambaixadora de l’Associació Europea per la Recerca sobre el Càncer (EACR).
En quin moment vas decidir estudiar Biotecnologia?
Quan quatre centèsimes en la nota de Selectivitat van posar el meu món del revés. Sempre havia dit que seria metgessa perquè volia salvar vides. Era una premissa interna que mai m’havia qüestionat. Però aquell estiu vaig haver de reflexionar i, quan al setembre em van trucar que havia entrat a Medicina vaig dir que no. Havia descobert que volia ser investigadora mèdica, així que vaig decidir estudiar Biotecnologia a la UVic-UCC i després vaig fer el doctorat en Genètica del Càncer a la Universitat de Cardiff.
Consell per als estudiants: tot i que creieu que sabeu què voleu fer, plantegeu-vos totes les opcions abans de triar. Potser us sorprendreu!
«En el món de la recerca la mobilitat està molt valorada, sobretot a l’hora de demanar beques»
Per què vas decidir marxar fora per continuar els estudis?
Era un repte personal i en tenia moltes ganes. Des que vaig decidir que volia ser investigadora, em vaig dir que marxaria a l’estranger a fer el doctorat. M’ho plantejava com una aventura que m’obriria portes en un futur. En el món de la recerca la mobilitat està molt valorada, sobretot a l’hora de demanar beques.
Des de Gal·les parlaves de seguir-te formant com a investigadora per tenir el teu propi grup de recerca a Barcelona. Des d’aquí, quins nous reptes et planteges?
Segueix sent el meu somni. Encara tinc molt de camí per córrer, així que vaig pas a pas i centrant-me en el present. Ara treballo com a investigadora postdoctoral al grup del Dr. Seoane al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona, en un projecte finançat per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Un dels objectius és el desenvolupament de mètodes de diagnòstic per a pacients amb tumors cerebrals mitjançant l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant al líquid cefalorraquidi (biòpsia líquida).
Un biotecnòleg no és un metge, però aporta grans avenços a la medicina. Sents que la teva tasca és reconeguda?
Trobo que cada dia es reconeix més el paper de l’investigador en la medicina. Ho veiem als diaris, la ràdio i la televisió, i crec que és un bon començament. Cada cop hi ha més científics que dediquen part del seu temps a fer divulgació amb xerrades, llibres i fins i tot a les xarxes socials! Com més implicada estigui la societat, més ho estarà el govern, i els mitjans de comunicació tenen un paper important en aquesta tasca.
M’agrada posar el meu granet de sorra per apropar la ciència a la societat. Durant el doctorat vaig començar a exercir com a ambaixadora de l’Associació Europea per la Recerca sobre el Càncer (EACR) i al VHIO també tinc l’oportunitat de participar en activitats de divulgació.
Com a especialista en oncologia, què creus que falta a Catalunya per millorar en la investigació del càncer?
Hi ha molt de potencial, tenim centres pioners a escala internacional i investigadors de primera. Però falten recursos, i és una llàstima que molts investigadors que volen estar aquí hagin de marxar fora perquè tenen més oportunitats. Falta més inversió i conscienciació de la importància de la recerca. La recerca d’avui ens donarà les solucions de demà.
«Quan tornes te n’adones que has fet una petita família a cada lloc on has estat, que ets una mica d’aquí i una mica d’allà»
A part de Cardiff també has viscut a Leicester. Per què recomanaries fer un Erasmus?
És una oportunitat increïble per créixer, tan personalment com professionalment. Marxes sola a un nou país fent un salt cap al desconegut... i és en aquestes situacions fora de la zona de confort on comences a descobrir-te. Coneixes gent nova, fas una immersió en una altra cultura: la llengua, els costums, la manera de treballar... Quan tornes t’adones que has fet una petita família a cada lloc on has estat, que ets una mica d’aquí i una mica d’allà. Tens més seguretat en tu mateixa i estàs més preparada per a la propera etapa.
Com recordes el teu pas per la UVic?
Amb afecte. Vaig aprendre moltíssim i vaig fer molt bons amics a la Universitat. M’encantaven les pràctiques de laboratori i les sortides de camp. També els seminaris on venien investigadors a parlar sobre un article o llibre que havíem llegit, i l’oportunitat de fer pràctiques externes a l’estiu per seguir-nos formant. A més, els professors eren propers i estaven disponibles si necessitàvem ajuda.
Havies volgut ser ballarina professional, res a veure amb la medicina. Quines altres aficions tens per desconnectar de la feina?
Ballar sempre ha estat el que més m’ha omplert i m’ha fet somiar desperta. Llegir també m’agrada, pot ser una font de coneixement a les teves mans o un viatge a una altra història. I sobretot navegar, em centro en el vent i les onades... i relaxo la ment.