El valor social de la UVic-UCC és nou vegades superior a les subvencions que rep

Comparteix:

  • Dos estudis fets per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya demostren i quantifiquen l’impacte social i econòmic que genera la institució i el quantifiquen
  • L’activitat universitària a Vic aporta 110 milions d’euros a l’economia catalana i crea 1.942 llocs de treball

Per a una universitat, generar impacte al territori significa crear riquesa, però també, i sobretot, donar-li vida i aportar a les persones i empreses que el conformen els beneficis i els resultats de la investigació i el coneixement que genera. En aquest sentit, un dels objectius de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) és, i ha estat des dels seus orígens, traslladar les seves experteses i els resultats de la recerca que du a terme, al seu entorn territorial més proper en primera instància, i al conjunt de Catalunya després. El seu impacte directe sobre el territori es tant econòmic com social, i sovint és difícil de quantificar.

És per això que investigadors de la Universitat han treballats per posar en valor i expressar amb xifres aquests impactes, a través de dos estudis: el primer, sobre el valor socioeconòmic de la institució, és obra de l’economista i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació Enric Casulleras, i es centra en el campus de Vic; l’altre, una anàlisi del valor social de la UVic-UCC, el signen les investigadores de la mateixa facultat Elisenda Tarrats i Núria Arimany, juntament amb Marc Bernadich, professor d’Emprenedoria i Màrqueting a UManresa.

Aportar valor social al territori, un deure de la Universitat

La primera anàlisi del valor social de la UVic-UCC correspon al curs 2017-2018, i analitza i monetitza el valor social de la institució durant aquest període. “És una manera clara de veure i justificar els recursos públics utilitzats per la institució, millorar la gestió interna i valorar la relació amb els diferents stakeholders o grups d’interès”, expliquen les autores principals de l’estudi, les investigadores de la Facultat d’Empresa i Comunicació Elisenda Tarrats i Núria Arimany.

«Conèixer el valor social justifica els recursos públics utilitzats en la institució, millora la gestió interna i permet valorar la relació amb els stakeholders o grups d’interès»

Una de les conclusions sorgides d’aquest primer informe és que el valor social consolidat de la institució està 9,5 vegades per sobre de les subvencions rebudes. Concretament aquest valor social és de 64.268.260 d’euros respecte als 6.755.910 d’euros de subvencions percebudes durant el curs analitzat. El valor social consolidat inclou el valor social generat per l’activitat econòmica i el valor social específic deduint els valors duplicats. A més, el valor social consolidat també està per sobre tant dels fons propis (19.641.033 euros) com dels ingressos (50.330.646 euros). Si ens fixem en l’aportació o retorn de la Universitat a l’Administració, és de més del doble que les subvencions rebudes.

Enric Casulleras
Dr. Enric Casulleras
Elisenda Tarrats
Dra. Elisenda Tarrats
Núria Arimany
Dra. Núria Arimany

Anàlisi de diversos indicadors de valor social

Juntament amb aquests indicadors, el projecte calcula tres tipus de valors més, a part del social consolidat. El primer que s’analitza és el valor social generat per l’activitat econòmica, que agrupa dos tipus d’impacte: un impacte directe per l’activitat econòmica de 37.343.340 € i un impacte indirecte per proveïdors de l’explotació de 6.466.369 € i de proveïdors d’inversió de 860.347€. El valor de retorn socioeconòmic i de retorn a l’Administració és de 17.146.74 € que retorna directament pel valor econòmic de la societat en 13.835.134 €. I indirectament per proveïdors d’explotació i d’inversió en 2.859.23 € i 452.381 €, respectivament.

El tercer és el valor social específic de 51.700.259 euros i representa el que la institució distribueix als diferents stakeholders o grups d’interès a partir de les variables de valor. Les tres més significatives són l’aportació que es fa des de la Universitat en formació de professionals qualificats, en investigació i en impacte urbanístic i dinamització del territori. Segons les investigadores, “els resultats de l’estudi identifiquen que per al curs 2017-2018 el Valor Social de la UVic-UCC avala una bona gestió econòmica i social”.

Bona gestió econòmica i social de la institució

L’informe Anàlisi de valor social de la UVic-UCC s’ha dut a terme a través de la metodologia del valor social integrat elaborada pel doctor José Luis Retolaza, que inclou una anàlisi qualitativa, basada en entrevistes als grups d’interès de la Universitat per identificar variables de valor, i una de quantitativa, que són variables de valor, indicadors, proxies (aproximacions al valor) o algoritmes.

Els diferents grups d’interès de la institució que s’han determinat són la societat, l’Administració, els estudiants i famílies, els alumni, el PDI i PAS, les institucions i empreses i l’entorn social. L’anàlisi del valor social inclou els dos campus i, per tant, el seu abast engloba les comarques d’Osona i del Bages, així com les seves àrees d’influència.

L’impacte econòmic, l’altra peça clau

De la mateixa manera que el valor social, el valor econòmic també és un indicador important per mesurar l’abast de l’impacte que es genera. El segon informe sobre l’impacte econòmic del campus Vic elaborat per l’investigador i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació Enric Casulleras conclou que l’activitat universitària desenvolupada a la ciutat de Vic ha aportat, durant el curs 2017-2018, 110 milions d’euros a l’economia catalana i ha creat 1.942 llocs de treball, entre directes i indirectes. Aquest estudi se centra en el campus Vic i recull les dades de 5.539 estudiants matriculats a graus, inclòs el primer curs de Medicina, màsters oficials i doctorats, una despesa corrent de la Fundació Universitària Balmes i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) de 7,96 milions d’euros i unes inversions de 3,3 milions d’euros.

«La riquesa generada directa o indirectament per l’activitat universitària a Vic representa el 2,365% del PIB osonenc»

D’acord amb aquestes dades, la riquesa generada directament o indirecta per l’activitat universitària a Vic representa el 2,365% del PIB osonenc. Un percentatge que varia si tenim en compte que el 22% de la riquesa se’n va d’Osona cap a la resta de Catalunya a través de les nòmines dels no residents i dels proveïdors no osonencs. D’acord amb això, la UVic representa l’1,82% del PIB comarcal. En relació a Catalunya, la seva contribució és d’un 0,045% del PIB català. Si ens fixem en la creació de llocs de treball, 998 persones estan directament vinculades a la UVic i a la Facultat de Medicina, i 944 més tenen feina per l’efecte indirecte de l’activitat universitària a Vic.

84,8 milions d’euros i 1.331 llocs de treball

Per al rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, l’estudi demostra “la importància de les universitats per als territoris on s’estableixen”, i assegura que “canvien les característiques socials, culturals i econòmiques de les ciutats”. El patró de la Fundació Universitària Balmes i primer tinent d’alcalde de Vic, Josep Arimany, destaca “la importància de la UVic en la generació de coneixement i creixement econòmic a Vic i a la Catalunya interior”.

Per a Casulleras, el seu treball posa de manifest que “els 110 milions d’euros d’aportació a l’economia catalana no existirien sense la UVic”. Si mirem l’efecte sobre Osona, l’impacte total és de 84.875.600 euros i la creació de 730 llocs de treball indirectes que se sumen a les 601 persones vinculades laboralment amb la UVic. Si distingim aquest impacte per sectors, el més destacat és el del comerç, transport i hostaleria amb una despesa de quasi 23 milions d’euros i una creació de 223 llocs de treball indirectes. En segon lloc, el sector agroalimentari té un impacte de 9,3 milions d’euros i 127 llocs de treball i, en tercer lloc, els treballs de construcció i els serveis immobiliaris impacten amb 9,3 milions d’euros i 56 llocs de feina.

L’impacte total de la Universitat a la resta de Catalunya és de 25.206.437 d'euros i 214 llocs de treball indirectes. D’aquest impacte, 6,7 milions d’euros corresponen al sector de la construcció amb la creació de 40 llocs de treball, 4,4 milions corresponen al sector del comerç, transport i hostaleria amb la creació de 43 llocs de treball, i 3,1 milions corresponen als serveis professionals, científics i auxiliars amb la creació de 42 llocs de treball.

L’impacte s’ha triplicat

El 2002 i el 2003 es van fer els últims estudis sobre l’impacte econòmic de la Universitat de Vic en què se'n valorava l’impacte directe en 21,2 milions d’euros. La comparació entre els dos resultats determina que l’impacte, en aquests setze anys, s’ha triplicat fins a arribar a una despesa directa (Universitat, nòmines i inversions) i indirecta (estudiants) de 71,4 milions d’euros. Aquesta creació de renda i llocs de treball repercuteix en altres sectors proveïdors i és el que permet arribar a la xifra global de 110 milions d’euros.

«Quasi 1.000 persones vinculades laboralment a la UVic representen una massa salarial de 23 milions d’euros»

Pel que fa a l’ocupació, el 2002 la Universitat generava 336 llocs de treball directes i 228 indirectes. El 2018 les xifres són de 998 llocs de treball directes i 944 d’indirectes. Per tant, l’ocupació també s’ha triplicat en setze anys amb 662 PDI i 336 PAS. Són quasi 1.000 persones que directament estan vinculades laboralment a la UVic i que representen una massa salarial de 23 milions d’euros (30 milions si es tenen en compte les cotitzacions de la seguretat social). D’aquest total, 15.400.238 d'euros repercuteixen a Osona i 7.759.556 d'euros es destinen a nòmines de treballadors que resideixen al Vallès, Ripollès o Barcelonès.

Una massa salarial de 23 milions d’euros

Si territorialitzem les dades d’ocupació veiem que dels 1.942 llocs de treball vinculats a la UVic directament o indirecta, 1.331 són a Osona. Tenint en compte que la xifra d’afiliats a la Seguretat Social era, a juny del 2018, de 70.768 persones, podem afirmar que la UVic és responsable del 1,88% de l’ocupació total de la comarca pel que fa al nombre d’afiliats.

«Els estudiants gasten prop de 36 milions d’euros en béns i serveis d’Osona»

L’informe s’ha elaborat partint de tres valors. En primer lloc, s’ha estudiat la despesa de la Universitat en material i equipament, que són 7,9 milions d’euros. En segon lloc, s’ha fet la estimació que la despesa per estudiant i dia és de 24,36 euros, sense comptar l’habitatge, segons els càlculs fets a partir de les dades d’IDESCAT; i si hi afegim la despesa d’habitatge, el total s'acosta als 36 milions d’euros el curs 2017-2018. D’aquesta manera, l'estudi conclou que els estudiants gasten 35.870.193 d'euros en béns i serveis d'Osona. En tercer lloc, s’ha tingut en compte la despesa que fan els professionals de la Universitat, distingint si resideixen a Osona o a altres comarques.

Reivindicació d’un nou contracte programa

El patró de la FUB Josep Arimany ha posat de manifest que l’impacte que recull aquest informe «és un punt més a favor de la reivindicació d’un contracte programa amb la Generalitat més alt». Per al rector, en aquest estudi es recullen «les dades de la consolidació de la Universitat i d’aquí a 5 anys, quan el tornem a presentar, podrem parlar de les dades de l’expansió a la qual contribuiran la Facultat de Medicina, els resultats de recerca que s’està desenvolupant i l’expansió de la Universitat cap a altres àmbits territorials».

Les aportacions d’aquest treball se centren en l’actualització de les dades utilitzades en els estudis previs (Morral 2002 i Parellada 2003) i l’ús de les taules input-output de Catalunya publicades per IDESCAT el 2011. Els inputs de la UVic són fàcils d’identificar en els comptes anuals de la Universitat (l’aportació de PDI i PAS i els materials i equipaments necessaris per desenvolupar l’activitat acadèmica). Els outputs són menys quantificables: producció de coneixement, formació d’estudiants i capacitat de fer més atractiva la regió gràcies a l’augment cultural del territori.

Anàlisi de l’impacte econòmic de la FUBages a Manresa

La Fundació Universitària del Bages ha analitzat també l’impacte econòmic de la seva activitat durant el curs 2017-2018. En aquest cas, l’impacte directe sobre persones, empreses i institucions s’estima en uns 10M€, centrat bàsicament al Bages (un 51%) i la província de Barcelona (un 41%). Indirectament, la institució té un impacte indirecte sobre l’economia de Manresa i la seva àrea geogràfica d’influència que suma entre 5M€ i 6M€. Per a la quantificació de l’impacte directe s’ha utilitzat el pressupost executat de la institució; per a l’indirecte les dades s’han obtingut via enquesta sobre hàbits de despesa a 162 estudiants de grau i formació contínua.

«La FUBages té un impacte econòmic d’uns 16M€, centrat majoritàriament a l’àrea de Manresa i comarca»

Els primers de més informes

L’elaboració d’informes que analitzin i monetitzin la qualitat productiva d’una entitat representa una eina útil de cara al futur. Com demostren els estudis, la UVic-UCC segueix creixent, i amb ella la ciutat de Vic i les comarques dels voltants. La responsabilitat d’una universitat és formar alumnes i facilitar i fomentar les tasques d’investigació, però també mostrar els beneficis de la implicació de les institucions en el desenvolupament del territori i donar una visió àmplia i profunda de quins són els resultats de fer-ho.

Comparteix: