- Cristina Vaqué Crusellas és doctora en Psicologia Alimentària i ha centrat gran part de la seva recerca i activitat acadèmica en els àmbits de la nutrició comunitària i la promoció de la salut. El seu vicerectorat va coordinar, consensuar i aprovar el model de formació adaptat al context de la pandèmia online 100% el curs passat, i al model híbrid d’aquest curs, des de la perspectiva pedagògica fins allà on ho permeten els elements tècnics i administratius
- El Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica determina un marc concret del model híbrid amb les facultats, i externament amb la Direcció General d’Universitats (DGU) i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). També trasllada informació clara a l’alumnat i el professorat per tal que es pugui aplicar i explicar de forma clara
Quins són els reptes immediats del vostre vicerectorat?
Actualment el repte és el desenvolupament adequat del model híbrid aquest curs 2020-2021, tant pel que fa a nivells de presencialitat, mesures que s'han implantat, adequació dels espais comuns, les aules i els laboratoris, orientació a l'alumnat, formació en temes de docència online, qualitat de la interacció en aquest tipus de docència, detecció de necessitats per evitar bretxa digital, assegurar pràctiques externes en un context poc estable... L'altre repte és com es duen a terme les pràctiques de tots els estudis, la pràctica de l'esport, etcètera.
L’activitat en les plataformes de docència virtual va augmentar un 150% durant el confinament i la resta del curs passat. Quina valoració en feu?
Ho valorem positivament. Mostra capacitat de resposta, de reacció, d’esforç i d’adaptació de la comunitat universitària. L’emergència a l’adaptació a la docència no presencial ha accentuat l’activitat virtual de manera que és esperable que aquesta sigui superior a l’habitual. No s’hauria pogut continuar amb els programes formatius previstos sense aquesta adaptació a la situació actual. És i ha estat possible perquè hi ha una gran capacitat pedagògica i tecnològica dels docents i la institució.
Què és el que més ha costat de traslladar de l’activitat formativa a les xarxes?
No hi ha cap qüestió concreta que sobresurti especialment de forma homogènia a tots els ensenyaments. Depèn de molts factors (tipologia d’assignatures, propostes d’avaluació prèvies, models d’orientació i acompanyament a l’alumnat…). El repte ha estat per a totes les funcions docents i ho anem afrontant progressivament. Malgrat que tenim coneixements, l’experiència prèvia d’impartir docència en formats no presencials, la capacitat d’adaptació al canvi, la competència digital docent cada vegada més normalitzada... haver de replanificar i adaptar tota l’activitat acadèmica partint de l’experiència viscuda el curs passat, i fer-ho convivint, entenent i patint els impactes de la covid-19 a milers de persones, familiars, amics i amigues, ciutadans, professionals ha estat i encara és el que més costa.
Pel que fa a aquest curs, com s'ha planificat la docència?
Com un model híbrid que combina baixa presencialitat, però de gran valor, i un ensenyament-aprenentatge online. La presencialitat se centra en elements molt experimentals i interactius, i les sessions online es desenvolupen de forma sincrònica o asincrònica per complementar i desenvolupar tot el pla de treball previst en cada assignatura. En tot moment els docents acompanyen i orienten els i les estudiants en el treball i l'assoliment dels resultats d’aprenentatge que hi estan vinculats. El model híbrid s’acompanya d’un pla de contingència 100% online en cas de confinaments. Són models exigents, que combinen el millor de cada modalitat, però que alhora demanden una gran planificació, preparació, seguiment i proactivitat, tant als docents com als estudiants.
En tot moment els docents acompanyen i orienten els i les estudiants en el treball i l'assoliment dels resultats d’aprenentatge vinculats a l'assignatura
Com es duran a terme les pràctiques?
El model híbrid preserva les pràctiques externes en els contextos reals. Alguns entorns com els sociosanitaris, són més sensibles que altres, però per ara, els ensenyaments que ja n’estan cursant, ho fan amb normalitat. Evidentment, en cada cas s’han d’acomplir les mesures d’higiene i seguretat que cada entorn requereix.
Quines innovacions s'han dut a terme?
En si mateix, el desplegament del model híbrid ja és una innovació gran, ja que redueix molt la presencialitat i accentua l’acció docent online. També l’aplicabilitat en major mesura de metodologies actives que permeten més interactivitat, seguiment i continuïtat de l’alumnat en el desenvolupament curricular, així com el reforç de l’avaluació continuada.
Tecnològicament, l’ús en determinades plataformes digitals que sostinguin l’activitat no presencial com el Big Blue Bottom i el Zoom en grups grans per a la docència, o el Teams per fer tutories digitalment amb els i les estudiants.
Pel que fa a espais, s’han adaptat dues aules híbrides a cada facultat, i s’han creat alguns petits platós complementaris als ja existents.
Podem considerar que els estudiants poden sentir-se segurs a la UVic-UCC si segueixen les normes que se'ls indiquen?
Tota la comunitat –PDI, PAS i alumnat– segueix amb molta comprensió i responsabilitat les mesures establertes pel PROCICAT per a les universitats i adoptades per la UVic-UCC per tal d’afrontar la situació tan extraordinària que comporta la pandèmia. Acadèmicament s’ha ajustat tota la planificació de la docència a grups reduïts i mesures d’EPI afins a les activitats pràctiques a les instal·lacions de la UVic-UCC. Tots els espais han estat senyalitzats i a tot arreu es troba informació sobre les mesures de seguretat i s'hi troben els elements d'higiene necessaris. També s'han prioritzat el contacte per videoconferència en les trobades intercampus. Els espais universitaris són segurs si se segueixen les normes indicades.
Hi ha canvis que han vingut per quedar-se?
Tot i que constantment fem seguiment del desplegament del model híbrid, la valoració l’hem de fer més endavant, amb el curs, o almenys un semestre tancat i recollint les aportacions i experiències de tota la comunitat. De totes maneres, si la pregunta és en general, estic segura que com de tot, sempre en podem fer un aprenentatge i identificar-ne elements positius i constructius, i l’impacte de la pandèmia de la covid-19 a l’àmbit universitari no serà una excepció. Moltes professions quedaran marcades per la situació que estem vivint mundialment, i també passarà amb la docència i la gestió acadèmica de les universitats. Procurarem fer una anàlisi extensa que reculli el millor de la presencialitat i de la virtualitat.
Moltes professions quedaran marcades per la situació que estem vivint mundialment, i també passarà amb la docència i la gestió acadèmica de les universitats
Com ha afectat la covid-19 a la matrícula d’aquest curs?
Explicar la matrícula únicament condicionada a la covid19 seria agosarat. Hi ha molts factors que la condicionen i que poden explicar el comportament de la matrícula final a la nostra universitat. El ressò pel que fa a l'ocupabilitat de certes professions, especialment en l’àmbit de la salut, pot explicar la gran demanda que hi ha hagut en aquests ensenyaments. Aquests podrien ser alguns elements que poden haver contribuït positivament a la matrícula d’aquest curs, un curs marcat per una situació contextual de crisi i pandèmia, acompanyada d’una reducció del preu de la matrícula de les universitats públiques. Amb tot, els projectes de qualitat de cada una de les titulacions, l’experiència i professionalitat dels docents i la qualitat de les àrees i serveis, fan possible que la UVic-UCC sigui una universitat amb una demanda creixent per part de molts futurs professionals.
La UVic ha renovat aules, servidors i material TIC i ha ampliat la Unitat de Docència Universitària i Tecnologia Educativa per adequar-se al nou model docent
Els espais i equipaments de la UVic s'han adaptat al model de docència híbrida, que combina presencialitat i virtualitat, i que ha requerit adequar espais i renovar equipaments tecnològics per reforçar la docència en línia i reduir aforaments.
Una de les novetats més importants és l’equipament de dues aules anomenades híbrides a cada facultat, de manera que s’hi puguin fer connexions per a videoconferències, seminaris web, sessions en streaming per Youtube i Facebook, entre altres moltes possibilitats.
Aquestes aules disposen de dues càmeres web d’alta definició, una de les quals permet fer seguiment del professorat en diverses zones de l’aula, i una barra de so amb micròfons que poden captar el so des de qualsevol punt de la sala per garantir l'audició de la classe i la participació des de casa. També s’hi han instal·lat aparells de TV de 65 polzades per veure les persones connectades online. Paral·lelament, s'ha renovat la infraestructura de servidors i emmagatzematge per donar suport a la nova estructura virtual de la Universitat, s’han renovat ordinadors i se n'han adquirit de nous. Es tracta d’un conjunt d’actuacions que s’han dut a terme en poc temps i que han assumit els equips professionals de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals i de l’Àrea de les TIC.
Coincidint amb l’inici del nou curs acadèmic, la Unitat de Docència Universitària i Tecnologia Educativa (UDUTE) ha ampliat l'equip de professionals i ha intensificat i diversificat les activitats d’acompanyament al PDI i al PAS. Aquesta transformació respon a la necessitat de «cercar i aplicar solucions que enriqueixin l'oferta formativa en un context de presencialitat reduïda, i davant la possibilitat de nous confinaments», explica Richard Samson, director de la Unitat. «Tot i les dificultats financeres del moment, la UVic ha considerat imprescindible enfortir els processos de millora de la qualitat docent presencial i no presencial mitjançant l'aprofundiment metodològic, formatiu i tecnològic. L’objectiu final és preparar-nos per a un futur formatiu encara més àgil, mòbil i atractiu.» La UDUTE és un agent actiu d'assessorament a la direcció universitària a l'hora d'establir opcions i prioritats de docència en aquest nou context.
El Lab 0-6 d'UManresa ofereix propostes alternatives en temps de covid
El centre d’experimentació i ciència per a infants de 0 a 6 anys del campus Manresa, el Lab 0-6, ha posat en marxa aquest curs l’activitat «Lab itinerant 2x2» com a alternativa per a les escoles que no podran fer ús de les seves instal·lacions a causa de la pandèmia. S’ofereix durant els darrers tres mesos d’aquest any, d’octubre a desembre de 2020, perquè la incertesa provocada per la pandèmia impedeix planificar més enllà i, també, per facilitar que els centres puguin fer un aprofitament més complet de l’activitat i donar-li continuïtat al llarg del curs.
El «Lab itinerant 2x2» s’adreça a infants d’entre quatre i sis anys i té tres hores de durada. Consisteix en dues activitats relacionades amb la ciència que condueixen dues educadores que es desplacen als centres educatius. La primera consisteix en el repte de tenyir aigua de colors amb elements naturals, una proposta que afavoreix la reflexió sobre els canvis que es produeixen quan hi ha interacció entre substàncies, la importància de les proporcions en les barreges, les propietats dels materials o l’ús d’instruments específics per transformar la matèria. La segona és una sessió de ciència de lliure elecció amb propostes que afavoreixen la mobilització d’idees científiques que els docents podran continuar aprofundint a l’aula durant tot el curs. Per fomentar aquest aprofitament, el Lab 0-6 ofereix un servei d’assessorament a distància per a mestres i escoles que vulguin donar continuïtat als itineraris de coneixement científic generats per la visita. Totes dues activitats es desenvolupen de manera simultània, amb dos grups estables d’un màxim de 25 infants i una educadora cadascun. A més del rentat de mans que cal fer abans de començar l’activitat, els materials que s’utilitzen són nous en cada sessió i només els fan servir els infants d’un mateix grup estable. Acabada l’activitat, tots els materials es netegen i s’higienitzen.
La Facultat de Medicina reforça el treball en grups reduïts
El confinament imprevist del març va portar la Facultat de Medicina, com la resta del món universitari, a traslladar tota la docència online. En aquell moment, i d’un dia per l’altre, l’aposta de la direcció, el deganat i el professorat del grau en Medicina va ser mantenir l’estructura i el funcionament de les assignatures presencials i adaptar-les al format en línia alterant-ne al mínim el fons i la forma. Aquesta voluntat inicial va funcionar amb èxit en la recta final del curs passat, i va ser la base per a la definició del curs 2020-2021, que ja va començar amb la docència híbrida.
Per fer-ho, la Facultat ha reforçat el treball en grups reduïts, que ja era un dels fonaments del seu pla docent, i n’ha incrementat el volum d’hores, de manera que aproximadament el 70% de la docència s’imparteix presencialment. Es tracta, en tots els casos, de sessions que prenen la forma de tallers i de seminaris, d’activitats d’anàlisi de casos clínics o de pràctiques de simulació d’anatomia. El 30% restant, que s’imparteix en línia, està dedicat a les classes magistrals, que també s’han concebut adaptades a la situació excepcional actual: «El professorat enregistra les classes i les penja a l’aula virtual perquè l’alumnat les pugui seguir quan vulgui, però periòdicament s’organitzen sessions de debats en petit grup per tal de compartir els dubtes que hagin sorgit i ampliar la informació que calgui», explica Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina.
Aquest sistema d’impartició de classes s’ha vist alterat amb una reducció de la presencialitat arran de les mesures temporals acordades pels rectors de les universitats catalanes amb la Secretaria d’Universitats i el Departament de Salut, però es recuperarà en el moment que sigui possible. El que no ha canviat és el calendari i la dinàmica de les pràctiques, que continuen en funcionament malgrat les restriccions. Com a la resta de facultats de la UVic, tant la Unitat Docent de Vic com la de Manresa s’han equipat amb aules híbrides que permeten a l’alumnat que es troba confinat «poder participar amb normalitat de les sessions presencials però des de casa i a través de la pantalla», explica Pujol.