- En cinc anys, el Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física compta amb 28 projectes executats, 10 dels quals en vigor, 150.000 euros obtinguts i 41 articles en revistes indexades
- Un perfil propi de recerca, amb investigadors joves i moltes complicitats de dins de la UVic-UCC, però també de fora i sobretot internacionals, defineixen el Centre
El Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC va néixer l’any 2015 amb la missió principal de crear i difondre coneixement que millorés la pràctica de l’esport, fent-lo més eficient i més saludable. Dirigit pel Dr. Javier Peña, el centre s’ha convertit en una unitat interdisciplinària transversal que aglutina i coordina la recerca i la transferència de coneixement en el camp de l’esport i l’activitat física. «Gràcies a la tasca del CEEAF estem sent capaços de posar la UVic-UCC en el lloc que li pertoca, no solament com un referent per al grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, sinó també per la seva capacitat de recerca, innovació i difusió del coneixement», afirma el director del Centre, que afegeix que ha estat «la peça del trencaclosques que mancava per acabar de desplegar un àmbit tan important i estratègic per a la UVic-UCC com el de l’esport».
La recerca, la transferència de coneixement, la formació contínua i la internacionalització són els cavalls de batalla del CEEAF, que compta amb 12 investigadors com a nucli dur, i amb moltíssims col·laboradors, tant de dins de la Universitat com de fora.
Un perfil propi de recerca: aplicada, creativa i basada en les necessitats dels esportistes
Una de les principals fortaleses de la recerca que es porta a terme al CEEAF és el perfil i el nivell de coneixement dels seus investigadors i professorat, la majoria dels quals provinents de l’esport de competició. Gent jove, dinàmica, amb preocupació per formar-se, amb compromís per la institució, atenta al que passa fora de les parets de la Universitat, «on tothom qui hi entra ho fa amb un rol i uns objectius clars i definits».
Una de les principals fortaleses de la recerca que es porta a terme al CEEAF és el perfil i el nivell de coneixement dels seus investigadors i professorat, la majoria dels quals provinents de l’esport de competició
Aquest és un dels principals secrets de l’estil propi de recerca del centre: «una recerca molt aplicada, basada en les necessitats de l’esport i els esportistes, que intenta ser molt creativa per poder competir en aquells espais en què pot destacar amb els mitjans que disposa», afirma Peña. Per això s’ha sabut envoltar de partners, com ara la Federació Mexicana de Futbol o el CIDESD de Portugal, per exemple, que han permès no haver de renunciar a poder fer recerca d’alt nivell. «A més de col·laborar amb molts professors de dins de la casa, hem intentat teixir una xarxa com més internacional millor, com a manera posicionar-nos», afirma el director d’aquest centre que actualment col·labora amb institucions i universitats de Mèxic, Austràlia, Canadà i Portugal, per citar-ne només alguns.
Des dels seus inicis fins avui, el CEEAF ha portat a terme 28 projectes (10 en vigor), 3 dels quals corresponen a recerca competitiva, 17 a transferència de coneixement i 8 a formació, que suposen uns recursos obtinguts per valor de més de 150.000 euros. Per altra banda, la producció científica s’engloba en els 41 articles en revistes indexades que han publicat els investigadors del centre des de la seva creació.
El CEEAF treballa estretament amb la Unitat de Recerca i Transferència de Tecnologia (OTRI), que aquest any ha dedicat una persona del seu equip a supervisar tots els projectes competitius de recerca i transferència de coneixement, i que vetlla per totes les gestions organitzatives i ajuda a trobar nous projectes. «Aquest fet ha estat clau per poder encarar el futur amb garanties i molta més ambició», afirma Peña.
Quatre àrees d’expertesa
El Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física s’organitza al voltant de quatre àrees d’expertesa, que són fruit d’un procés de definició que ha durat poc menys de 2 anys, un cop s’ha pogut aglutinar un equip de treball, que és qui ha decidit en quins àmbits el centre es volia posicionar, d’acord amb les experteses que acumulaven cadascun dels investigadors. No totes les àrees troben en el mateix moment de de desenvolupament, la d‘Integració del moviment a les escoles, per exemple, es troba tot just en una fase incipient.
Salut de l’esportista
Dirigida per Albert Altarriba, desenvolupa investigacions i projectes relacionats amb la millora del rendiment dels esportistes i la gestió de les lesions fent èmfasi en els esportistes joves. Els principals objectius d'aquesta àrea se centren a desenvolupar i avaluar noves metodologies de formació; concebre programes i protocols de prevenció de lesions; avaluar la recuperació efectiva de l’esportista, i fer monitoratge de les càrregues d’entrenament i competició.
Anàlisi del rendiment esportiu
Amb l’investigador Martí Casals al capdavant, desenvolupa projectes d’aplicacions pràctiques d’anàlisi esportiva, amb la vista posada en els propietaris d’equips, directors generals, entrenadors, aficionats i acadèmics. Els principals objectius se centren a mesurar i avaluar el rendiment d'equips, jugadors i lligues; aplicar pensaments innovadors a reptes difícils en contextos esportius; avaluar el rendiment esportiu i prevenir lesions esportives i formar professionals en el camp de l’anàlisi esportiva.
Tecnologia esportiva
Liderada per Javier Peña, es focalitza en l’ús i la validació de la tecnologia per valorar el rendiment esportiu; prevenir lesions, millorar les habilitats tècniques i tàctiques i estudiar la biomecànica esportiva. En aquest àmbit es fa un èmfasi especial en la transferència de coneixement sobre l’ús de dispositius tecnològics en contextos específics d’entrenament i competició.
Integració del moviment a les escoles
La investigadora Anna M. Señé lidera aquesta àrea que desenvolupa investigacions i projectes centrats en l’efecte de l’activitat física a l’aula sobre el rendiment acadèmic, els nivells d’activitat física i les funcions executives. Des d’aquí es dissenyen intervencions d’activitat física a l’aula, la formació dels professors i els mètodes d’avaluació.
TEO i SONAR, dues puntes de llança de la transferència de coneixement
Entre els 10 projectes que el Centre té en curs en aquests moments, n’hi ha dos que s’han convertit en referents. Un és el programa Talent Esportiu Osona (TEO), que té per objectiu millorar la condició física i prevenir les lesions dels esportistes amb eines i mètodes de treball que els joves no tenen a l’abast als seus clubs. «És un projecte important perquè està arrelat al territori, ens permet aplicar el nostre coneixement, fer recerca i ens dona l’oportunitat de treballar no solament amb esportistes sinó també amb els entrenadors», diu Javier Peña. Cada any, diversos esportistes seleccionats de diversos municipis d’Osona (en l’actualitat més d’una quinzena), fan dues sessions setmanals d’entrenament de 45 minuts a càrrec de professionals de la UVic-UCC, amb Jordi Merino al capdavant, complint l’objectiu de millorar la seva condició física i prevenir lesions.
L’altre projecte significatiu és el SONAR, que compta amb el suport del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física de Catalunya (COPLEFC), i que desenvolupa una aplicació compatible amb diversos dispositius que permet monitorar i comptabilitzar lesions esportives, recopilant dades sobre l’epidemiologia de lesions de les pràctiques esportives juvenils (entre 11 i 20 anys) a Catalunya, per poder entendre quins són els factors de risc que es relacionen amb les lesions. El projecte està encapçalat per Bea Gil, i té previst sol·licitar finançament europeu.
Altres projectes de gran envergadura que ha gestionat el Centre són el programa de formació de tècnics impulsat per la Fundació del Consell Esportiu d’Osona i dedicat a formar entrenadors sense formació prèvia específica, i el Pla de l’Esport de Vic, el qual es va dirigir des del centre recollint idees i promovent dinàmiques amb clubs, escoles i centres de salut per definir com s’havia de vertebrar l’esport a la ciutat de Vic.
L’edifici del CEEAF, una instal·lació tecnològicament avançada que vol créixer
El 7 d’octubre de 2013 es posava la primera pedra del nou edifici de CAFE, seu de l’actual CEEAF, en un terreny cedit per l’Ajuntament de Vic a la zona esportiva de la ciutat, just al costat de les pistes d’atletisme. L’arquitecte Joan Forgas, declarava llavors que l’edifici «volia donar resposta a necessitats d’economia de resistència» i que per això el va dissenyar «amb un format versàtil, per optimitzar recursos i temps».
L’edifici de 472 metres quadrats i amb un pressupost de 473.000 euros, finançats per la UVic, compta, a més de dues aules i d’espais per a reunions i tutories, amb dos laboratoris de recerca: un d’Anàlisi del Rendiment i l’altre d’Entrenament i Valoració Funcional, equipats tecnològicament per dur a terme les activitats que s’hi desenvolupen. A més, gràcies a una recent reordenació de les zones adjacents, el centre ja compta amb un accés directe a les pistes d’atletisme i al seu gimnàs, i està a punt de construir una pista polivalent exterior amb gespa artificial.
«Crec que podem estar molt contents de l’espai que tenim i de com funciona el centre. La Universitat ha fet un esforç important per poder mantenir aquesta infraestructura a un nivell òptim, però també crec que caldrà fer-la més gran en el futur i esperem que es pugui portar a terme la segona fase, ja planificada, que ens permetria tenir tres aules més i un laboratori específic per a valoracions mèdiques», conclou Peña.
Cal recordar, que a més dels projectes que ja porta a terme el centre, a principis de setembre el CEEAF es comprometia juntament amb l’Ajuntament de Vic a crear el Centre de Tecnificació Esportiva de Vic. Gràcies a l’acord signat, el centre posarà a disposició dels esportistes els serveis de preparació física, fisioteràpia, medicina esportiva, o fins i tot de psicologia i tutoria, alhora que farà recerca sobre el treball realitzat amb els esportistes d’alt nivell per tal que els resultats reverteixin a la societat en benefici de la salut i la qualitat de vida i siguin un reclam per a l’esport amateur.
