- Coincidint amb l’inici d’aquest curs acadèmic, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha posat en marxa un Programa de Preparació per a l’examen MIR (Metge Intern Resident) per a tot l’alumnat del seu grau en Medicina
- «Volem que l’alumnat connecti amb la prova amb una anticipació i profunditat suficients, i que de forma progressiva es vagi adaptant a la tècnica de l’examen», explica Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i un dels principals impulsors del programa
El juny del 2019 es van graduar a l'Estat espanyol 6.800 nous metges i metgesses que durant els sis anys anteriors s’havien estat formant a les més de cinquanta facultats de Medicina que hi ha a l’Estat. Però per aquests joves doctors i doctores, el camí per exercir la seva professió encara no havia finalitzat. De fet, tot just acabat el darrer examen del grau, s’obria davant seu un període d’estudi intens de pràcticament set mesos per preparar l’examen MIR (Metge Intern Resident) que es duu a terme anualment cada mes de gener. En aquesta darrera convocatòria s’hi van presentar 12.162 aspirants (entre acabats de graduar a l’Estat, a fora i repetidors que intentaven millorar la seva qualificació) que es van repartir les 7.152 places disponibles. Obtenir-ne una dona llum verda a incorporar-se com a metge resident a un centre sanitari espanyol, i cursar-hi els aproximadament sis anys de residència abans de cloure, finalment, el període formatiu. D’aquí a tres anys al llistat d’aspirants ja hi haurà la primera promoció de graduats i graduades de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.
«Després de molt d’esforç, d’anys de carrera i de mesos d’estudiar exclusivament per aquest test, els metges i metgesses se sotmeten en un sol dia a un examen que determinarà profundament el seu futur professional»
L’examen MIR és, en el llarg periple per convertir-se en metge o metgessa, un punt d’inflexió determinant. «Després de molt d’esforç, d’anys de carrera i de mesos d’estudiar exclusivament per a aquest test, se sotmeten en un sol dia a un examen que determinarà profundament el seu futur professional i el seu lloc en el món de la pràctica clínica», explica Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Arimany recorda que «no només un important percentatge d’aspirants queden fora de les places de residència, sinó que, dels que hi accedeixen, només una part, en general els que obtenen millor nota, acaben podent escollir l’especialitat que volen fer i el centre on la volen dur a terme». Per això, afirma Arimany, «aquest examen és un moment vital per a la trajectòria de tot futur metge, i és normal que molts aspirants el visquin amb nervis, cansament i angoixa».
L’anàlisi de casos clínics com a punt de partida
És tenint en compte aquest context que la Facultat de Medicina de la UVic-UCC acaba de posar en marxa un Programa de Preparació per a l’examen MIR per a tot l’alumnat del grau, des de primer fins a sisè curs. El programa el coordina Irene Veganzones i ha començat aquest 2020-2021, coincidint amb el desplegament del quart curs dels estudis de Medicina a la Facultat. Aquesta aposta pionera de la Facultat entronca directament amb el seu model docent, que té en l’anàlisi de casos clínics un dels seus eixos fonamentals. Juntament amb la prevalença de les activitats pràctiques i de simulació, «aquest enfocament ajuda els estudiants a posar-se a la pell del metge o metgessa que seran més endavant i a interpretar les dades clau per fer un bon diagnòstic», diu Ramon Pujol, degà de la Facultat.
«L’essència de l’examen MIR està canviant i s’acosta al model docent de la Facultat de Medicina, molt centrat en l’anàlisi de casos clínics»
Els darrers anys, l’essència de l’examen MIR ha anat evolucionant en la mateixa línia i «cada vegada inclou més preguntes centrades en l’anàlisi de casos clínics i valora més la capacitat dels aspirants per analitzar-los i interpretar-ne o detectar-ne dades, en detriment de les qüestions estrictament memorístiques que havien dominat la prova en altres èpoques», afegeix Irene Veganzones. Actualment, a l’entorn d’un 75% de les preguntes del MIR estan orientades a l’anàlisi de casos clínics.
Viure de cara al MIR durant tot el grau
La confluència de tots aquests factors ha permès generar el context propici per impulsar el Programa de Preparació per a l’examen MIR. En primer lloc, diu Josep Arimany, «l’enfocament del MIR és cada cop més proper a un dels pilars centrals del model docent de la nostra Facultat, i per tant té tot el sentit que aprofitem aquesta semblança». Per altra banda, afirma, «si sabem que pràcticament tots els nostres alumnes acabaran fent la prova (el 95% dels graduats a Espanya es volen dedicar a la medicina assistencial i per tant han de passar-hi), no té cap lògica viure els sis anys del grau d’esquena a aquesta realitat, sobretot si viure-hi de cara no té perjudici sinó benefici per a la formació del futur metge». Ramon Pujol hi afegeix que «entre el sistema d’avaluació de la Facultat i les qüestions del MIR només canvia la forma de preguntar, que en la prova d’especialització és molt específica». Segons el degà, «el contingut que es demana i l’objectiu de les preguntes és el mateix: fer pensar a l’estudiant què faria si es trobés davant d’un pacient de veritat», de manera que «hi ha una connexió real entre els dos models i això ens dona un avantatge».
«Si sabem que pràcticament tots els nostres alumnes acabaran fent el MIR no té cap lògica viure sis anys d’esquena a aquesta realitat, sobretot si viure-hi de cara no té perjudicis sinó beneficis per a la formació del futur metge»
A més de contribuir a la preparació de l’alumnat per a l’examen, un altre dels objectius del programa és que els alumnes no arribin a la prova excessivament tensionats. En aquest sentit, Veganzones aporta dues dades essencials que tot estudiant té en ment: en la darrera convocatòria es van presentar 1,6 aspirants per a cada plaça oferta, que es jugaven el 90% de la nota en un sol dia, ja que l’expedient del grau només computa un 10%. És per això, afirma la coordinadora del programa, que els mesos que precedeixen el MIR són «una etapa d’alta tensió i estrès emocional per a la majoria d’aspirants». En aquest sentit, explica, «volem aconseguir que per al nostre alumnat no sigui una vivència tan dràstica i que l’afrontin amb confiança i serenitat».
Seminaris preparatoris i adaptació dels exàmens
Els professionals que desenvolupen el programa treballen amb dos pilars fonamentals: per una banda, els exàmens tipus pregunta d’elecció múltiple (test) de la Facultat s’adaptaran progressivament per fer-les amb una metodologia més similar al format del MIR, «per tal que l’alumnat es vagi habituant al tipus de preguntes i als raonaments que hauran de fer llavors», explica Veganzones.
«Volem aconseguir que per al nostre alumnat superar el MIR no sigui una vivència tan dràstica, i que l’afrontin amb confiança i serenitat»
Per una altra banda, practicaran la tècnica de l’examen al llarg del grau, de manera més intensiva a mesura que s’acosti el sisè curs. Treballaran amb preguntes reals del MIR relacionades amb l’assignatura que facin en aquell moment. Segons Veganzones, «així els estudiants veuran de quina manera es pregunta aquell tema al MIR i nosaltres veurem quines mancances individuals té cadascú i l’ajudarem a superar-les». Aquest plantejament «no només farà que estiguin més ben preparats quan arribin al final del grau, sinó que els farà guanyar seguretat i confiança en ells mateixos, que és vital per a aquest examen». A més, conclou la metgessa i docent, «els afilarà l’habilitat de fer una bona anamnesi i la detecció de la informació clau per obtenir el diagnòstic i decidir la millor actitud a seguir en els casos clínics reals».
Josep Arimany: «L’essència de l’examen MIR té moltes semblances amb el model docent de la nostra facultat, així doncs, té tot el sentit que aprofitem aquesta semblança».
La Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) és l’ens titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. El seu president, Josep Arimany, és doctor en Medicina per la UAB, especialitzat en dermatologia medicoquirúrgica, venereologia i en medicina legal i forense. També és primer tinent d’alcalde de Vic, i regidor d’Universitat i Ciutat del Coneixement. Des dels orígens de la Facultat ha estat un dels principals defensors i impulsors del Programa de Preparació per a l’examen MIR que aquest curs ha pres forma.
Per què la Facultat de Medicina opta per implementar un programa integrat al grau i únic com aquest?
Sabem que la sortida professional àmpliament majoritària dels nostres graduats i graduades serà la pràctica mèdica assistencial, i per accedir-hi i poder exercir en un centre hospitalari, d’atenció primària o sociosanitari, l’única manera possible de fer-ho és superant la prova d’especialització, que actualment i des de fa molt de temps és l’examen MIR. Llevat dels que optin pels vessants de recerca, de gestió i de docència de la professió mèdica, tota la resta hauran de fer la prova per tenir accés a l’especialitat. En aquest context, ja des del moment en què el projecte de Facultat de Medicina prenia forma, teníem clar que una de les nostres missions havia de ser el compromís amb la formació global dels estudiants mentre cursen el grau, però també després per acompanyar-los en la seva inserció laboral. A més, l’essència de l’examen MIR té moltes semblances amb el model docent de la nostra facultat, i per tant té tot el sentit que aprofitem aquesta semblança.
Com beneficia aquest model de formació la preparació dels estudiants per a l’examen?
Moltes universitats introdueixen preguntes de l’examen MIR quan fan les classes, però no existeixen comitès d’accés a la formació especialitzada, que queda exclusivament en mans de les acadèmies. Nosaltres volem implicar-nos en la preparació del MIR dels nostres estudiants igual que els centres educatius de batxillerat s’impliquen en la preparació de la selectivitat, de manera transversal durant tot el curs. Així doncs, l’estudiant diposa d’una preparació subjecta a totes les novetats i canvis que va tenint el MIR: som nosaltres els que ens preocupem d’estar al dia i de saber com evoluciona la prova per, al seu torn, adaptar-ne la preparació.
Però hi ha qui diu que la feina de preparació per al MIR l’han de fer les acadèmies especialitzades, i no les facultats...
És cert que és molt comú pensar que la universitat s’ha de limitar a preparar l’alumnat per ser bons metges i metgesses i que posteriorment les acadèmies ja els entrenaran per fer un bon examen. Però una cosa no treu l’altra. Els graduats de la UVic-UCC hauran d’anar igualment a les acadèmies o, si més no, serà altament recomanable que ho facin per repassar conceptes de memòria de curt termini durant els mesos previs a l’examen MIR. Però amb la formació integrada que hauran rebut durant el grau, aniran més ben preparats per a les preguntes que es resolen amb tècnica d’examen, la majoria de les quals són plantejades en forma de cas clínic.
Irene Veganzones: «Practicar la tècnica del MIR al llarg del grau farà que l’alumnat guanyi seguretat i confiança per fer l’examen».
El currículum d’Irene Veganzones encaixa a la perfecció amb els requisits desitjables per coordinar un programa de preparació de l’especialització mèdica com el que ha posat en marxa la Facultat de Medicina. A més de ser metgessa de família rural de Sarrià de Ter (Girona), va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona - Bellvitge, es va especialitzar en medicina familiar i comunitària a Manresa i ha treballat durant set anys com a tutora i professora a l’Acadèmia AMIR, de preparació per a la prova d’accés a la formació especialitzada.
Què té l’examen MIR que generi tant respecte?
Actualment la nota final classificatòria procedeix en un 90% del resultat a l’examen MIR i només en un 10% de la nota del grau. Per tant, la realitat és que, malgrat haver passat sis anys a la Facultat, i malgrat les notes obtingudes durant aquesta llarga etapa, el que determinarà la puntuació final que permetrà escollir la plaça serà la nota de l’examen MIR. A més, entre la graduació universitària i l’examen hi ha una diferencia de set mesos. Durant aquest temps només vius amb el MIR com a horitzó i, per molt bé que ho portis, necessites suport emocional de la gent del teu voltant per superar-ho, i és aquí on hem de ser nosaltres.
Per què va decidir entomar aquest repte?
Crec fermament en el model pedagògic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, perquè està molt orientat a la formació integral dels estudiants, i aquesta és l’essència de la medicina de família i comunitària, la meva especialitat. A més, és una facultat molt generalista, que aposta perquè els estudiants coneguin totes les cares de l’exercici de la medicina i decideixin quina és la que més encaixa amb ells. Finalment, ara per ara és l’única universitat que ha apostat per crear un programa de preparació per a l’examen MIR.
Què aporta la seva visió com a metgessa de família en un entorn rural al model docent de la Facultat?
Cal ensenyar als alumnes que bona part dels pacients no estan als hospitals, sinó que els trobem a l’atenció primària i a les residències geriàtriques, entre altres. Per tant, hem d’ensenyar als nostres estudiants a tractar i manejar els pacients en aquests àmbits. Igualment és important que els i les estudiants no tinguin una formació hospitalcentrista, sinó més oberta, amb una mirada a l’atenció comunitària i la medicina centrada en el pacient. Això ja ho dicta el model pedagògic de la Facultat i m’hi sento identificada.