UniversiMés

El campus Manresa va posar en marxa l’UniversiMés el curs 2016-2017, un programa d’extensió universitària de dos anys de durada específicament dissenyat perquè persones amb discapacitat intel·lectual poguessin viure l’experiència d’estudiar a la universitat. La iniciativa també es va dissenyar perquè fos transformadora de la mateixa universitat, en el sentit de fer més diversa i integradora la seva comunitat.

El Centre Internacional de Formació Contínua del Campus Manresa i la Fundació Ampans van col·laborar des del primer moment per donar forma al programa. A més, des de la primera edició han comptat amb el suport financer del BBVA i de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, que també s’han implicat en l’organització d’activitats i en la seva divulgació.

De fet, el patrocini del programa ha estat cabdal per a l’èxit de l’experiència, ja que ha garantit que, curs rere curs, tots els alumnes rebessin una beca per l’import total de la matrícula. Aquests ajuts han permès eliminar qualsevol barrera econòmica d’accés al programa, barreres que poden tenir a veure tant amb la manca de diners dels participants i/o les seves famílies per dedicar-los a la formació, com amb la poca predisposició a invertir recursos, encara que se’n disposi, en un programa d’aquestes característiques.

Les tres primeres promocions estaven integrades, majoritàriament, per persones de Manresa i la seva àrea directa d’influència. La majoria eren usuaris d’algun dels serveis de la Fundació Ampans. A partir de la segona promoció s'hi van anar incorporant estudiants provinents d’Osona, atesos, molts d’ells, per la Fundació Sant Tomàs, fins arribar a integrar més de la meitat del grup de la quarta promoció.

El programa s’estructura en sis mòduls que es cursen a raó de tres cada any: Comprendre el món d’avui, Economia I i II, Art i cultura, Introducció a l’Art i Entendre la discapacitat. Compta amb un total de 40 places, 20 a primer curs i 20 més a segon. A part de les classes, cada mes els estudiants participen en una sessió de suport a l’aprenentatge en la qual treballen dinàmiques grupals, reben atenció individualitzada i ajuda en el procés d’inclusió a la universitat.

L’organització de les activitats formatives i la docència van a càrrec de docents universitaris assessorats per un equip coordinador psicopedagògic que els dona suport en l’adaptació de la metodologia i els continguts a les característiques dels participants. L’aprenentatge significatiu i vivencial n’és un dels elements centrals. Els continguts s’adapten per facilitar la comprensió cognitiva a partir dels criteris del disseny universal de l’aprenentatge i adaptant, si cal, el material a lectura fàcil. Els estudiants reben material i documentació de suport a cada activitat formativa.

Pioner a l’Estat espanyol

A diferència d’altres programes universitaris per a persones amb discapacitat, UniversiMés no té per objectiu la millora de l’ocupabilitat dels participants, ni en termes de titulació ni tampoc de qualificació. Això és el que el fa pioner a l’Estat espanyol. El seu objectiu és, bàsicament, proporcionar una experiència vital i formativa positiva de la universitat a les persones amb discapacitat intel·lectual, sense tenir en compte el requisit d’uns estudis formals previs.

Els continguts del programa s’orienten a l’ampliació de coneixements culturals i humanístics, a la motivació per una formació continuada al llarg de la vida i a l’aprenentatge d’estratègies per convertir els participants en ciutadans amb capacitat reflexiva i esperit crític. Així, segueixen classes sobre economia, actualitat i art i cultura en general. La discapacitat no és el focus principal d’atenció, sinó que es tracta com una particularitat del grup que requereix una adaptació de les metodologies i els continguts.

Gaudir d’una situació laboral estable que els permeti concentrar-se i donar valor a l’oportunitat de rebre formació per al seu desenvolupament personal s’ha demostrat com un dels factors d’èxit del programa. Per això és un criteri de selecció per participar en el programa. També es demana als participants un nivell funcional de lectoescriptura i càlcul, comprensió i expressió verbal, un grau de discapacitat reconegut inferior al 65% i no patir malaltia mental ni trastorn de conducta.

Per una universitat inclusiva i diversa

UniversiMés pretén fer de la Universitat un lloc més inclusiu i divers. Inclou activitats acadèmiques (classes, activitats externes i visites d’experts), però també vetlla perquè els participants tinguin ocasions per compartir estones amb estudiants d’altres programes i estudis, ja sigui a l’aula, ja sigui a la cafeteria durant els descansos. El programa innova en el món universitari buscant normalitzar-hi la presència de persones amb discapacitat intel·lectual, per això la seva integració a la vida universitària implica el conjunt de la comunitat.

La vocació transformadora del programa, tant de les persones que hi participen directament (estudiants, professorat o estudiants voluntaris mentors) com del seu entorn (ja sigui la comunitat universitària o el conjunt de la societat), dona un relleu especial a les accions de comunicació. Explicar els èxits del programa i, sobretot, la seva capacitat de rèplica en altres contextos ha estat una constant des del seu inici.

Per donar visibilitat a l’experiència s’han utilitzat diferents estratègies: esdeveniments vinculats a l’activitat acadèmica (com ara l’acte de lliurament de beques, a l’inici de curs, o el de graduació, al final), la difusió de notícies als mitjans de comunicació coincidint amb moments senyalats de la dinàmica acadèmica o el blog del programa, on els alumnes escriuen regularment per explicar els aprenentatges i vivències lligats a la seva participació al programa.

L’estudi sobre l’impacte d’UniversiMés

Una enquesta realitzada el desembre de 2019 entre els estudiants de les dues primeres promocions del programa va permetre constatar que el programa UniversiMés és una experiència transformadora que millora l'autopercepció i la confiança de les persones que hi participen. En general, després de prendre-hi part se senten persones més capaces i preparades per continuar formant-se i aprenent. La majoria d'exalumnes destaquen haver adquirit major seguretat en ells mateixos, en el sentit que s'atreveixen a afrontar reptes que abans no creien que fossin al seu abast.

Dels resultats de l’enquesta també se’n desprèn que, en molts casos, el programa ha obert als estudiants noves perspectives per viure el seu temps de lleure i que els ha encomanat l'hàbit d'informar-se sobre l'actualitat. Molts antics estudiants afirmen que després de participar-hi fan un ús més intens que no pas abans dels recursos culturals que tenen al seu entorn.

Igualment, l’estudi detecta força interès per part dels estudiants enquestats per l'economia, una àrea de coneixement de la qual habitualment queden excloses les persones amb discapacitat intel·lectual. Les coordinadores del programa, Cristina Llohis i Laia Cladellas, l’atribueixen a “la vinculació positiva que han establert amb el professorat que ha impartit aquesta àrea del programa. Ha estat un element que ha contribuït de manera decisiva a fer-los interessar per les diferents matèries, fins i tot per aquelles que es podien pressuposar més complicades tenint en compte les característiques d'aquest alumnat”. Fer que l'aprenentatge sigui significatiu per a l'alumnat i vetllar la vinculació emocional als ensenyaments, s’ha evidenciat com un aspecte clau en la formació d’aquestes persones.