Sergi Mateo Batallé (Olot, 1986) és diplomat en Nutrició Humana i Dietètica per la UVic. Actualment és nutricionista del Girona Futbol Club i ja ha escrit dos llibres que relacionen nutrició, futbol i cuina
De jugar com a lateral en equips com el Peralada o el Manlleu ha passat a seure a la banqueta del Girona, com un puntal més de l’equip tècnic que acompanya els jugadors. Aquest ha estat el recorregut de Sergi Mateo en el món de l’esport de competició, el gran salt del qual va arribar amb la pujada de l’equip gironí a primera divisió el 2017. Va ser llavors quan va decidir renunciar definitivament a la seva faceta de jugador per dedicar-se exclusivament a allò que més l’apassionava i en què s’havia format: la nutrició en l’àmbit de l’esport d’elit, que el va portar a convertir-se en el dietista i nutricionista de l’equip.
Amb un postgrau, tres màsters i diversos cursos a la butxaca, Mateo, a més de viure actualment el seu dia a dia al costat dels jugadors del primer equip gironí, ha escrit dos llibres: Se juega como se come (Elikaesport editorial) i Cocina que sales (Edicions el Bassegoda), un segon títol que tot just acaba de presentar.
En quin moment i per què vas decidir estudiar Nutrició Humana i Dietètica?
Quan em vaig decantar per aquests estudis eren altres temps, ningú parlava de nutrició. Encara recordo que el meu entorn em deia que m’estava equivocant escollint aquest camí, ja que en aquell moment no hi havia massa sortida laboral. Sempre m’ha apassionat entendre més la relació entre l’alimentació, la salut i el rendiment esportiu, i per això tenia clar que era el que volia estudiar.
Creus que la feina de nutricionista esportiu té la visibilitat que es mereix?
El nutricionista esportiu sol ser present en tots els esports. Malauradament, n’hi ha que tenen més ressò mediàtic que altres, com per exemple el futbol. Des de la meva experiència en un equip de màxim nivell, crec que la figura del nutricionista esportiu està cada vegada més valorada, però encara queda molt camí per fer. Entre tots ens hem de fer forts contra l’intrusisme laboral, que avui dia és molt present, i sobretot fer-nos valorar com cal.
A més, has escrit dos llibres amb una essència molt personal...
En ells intento fer confluir tots els meus coneixements sobre la nutrició i el futbol d’una manera senzilla, gràfica i amb un llenguatge apte perquè tothom pugui descobrir noves maneres de cuinar i fer-ho de manera divertida i dinàmica. L’objectiu principal dels llibres és, a més de menjar de manera sana, lligar l’alimentació als objectius dels jugadors dins el camp. També voldria que els pugui utilitzar tothom qui vulgui a les seves cuines. Tinc un tercer llibre en ment que espero poder escriure aviat... però ara, de moment, vull gaudir d’aquest últim.
«La meva voluntat és ser sempre on siguin els jugadors, que ells em tinguin sempre present i puguin recórrer a mi en qualsevol moment que em puguin necessitar»
El fet d’estar en contacte constant amb els jugadors del primer equip del Girona et permet adoptar una rutina conjunta amb ells. Quina és?
La meva voluntat és ser sempre on siguin els jugadors, que ells em tinguin sempre present i puguin recórrer a mi en qualsevol moment que em puguin necessitar. El meu dia comença amb l’esmorzar, abans de l’entrenament. Allà prenem les mesures i fem la valoració del pes a cada jugador, i també preparo la suplementació esportiva i clínica per a l’entrenament. Fem el mateix durant el dinar, que està adaptat a cada jugador segons els seus objectius, gustos i necessitats. Una vegada el jugador ja és a casa seva, tenim contacte via telefònica o per whatsapp, per intentar resoldre possibles dubtes, escollir els plats d’una carta en un restaurant, ajudar a fer la compra o bé ensenyar a preparar una recepta.
El que es fa més dur son els viatges, ja que passes temps fora de casa i lluny de la família i els amics. Això també esdevé un repte, ja que ens hem d’adaptar al lloc de destí i controlar que els diferents menús, ja sigui a l’hotel o a restaurants, siguin tal i com s’han pautat. El fet de tenir un contacte diari molt estret amb tot l’equip i passar moltes hores junts ens porta a dir que som com una gran família.
Com recordes el teu pas per la UVic? Si haguessis de donar algun consell als estudiants del grau seria...
Vaig viure el meu pas per la UVic com una gran experiència. Amb molt esforç i constància vaig poder complir el meu objectiu principal: ser nutricionista. Als estudiants els diria que el nostre món està en constant evolució i no cal tenir pressa per aprendre tots els coneixements que existeixen. És important, des del meu punt de vista, que es focalitzin en l’esport en què es volen especialitzar i l’entenguin. Per últim, que es converteixin en un element clau per als jugadors, sempre sense excedir els límits de la confiança amb ells.
Com has controlat la nutrició de l’equip amb la irrupció de la pandèmia?
Han estat moments complicats, però ens hem sabut adaptar. Durant el confinament, i com de fet és habitual, els jugadors tenien una pauta nutricional i de suplementació esportiva i clínica personalitzada. Per controlar-los, els demanàvem que cada dia ens enviessin el seu pes –sabem que hi ha molts factors que poden influir en el resultat, però era l’únic paràmetre de la composició corporal que ens era accessible des de la distància. El contacte el manteníem de manera ininterrompuda i, sobretot, intentava ser-los molt útil a la cuina. Això ens va permetre que els jugadors sortissin del confinament amb molts més coneixements culinaris!
«La nutrició i el futbol són les meves dues grans passions, i tinc molt present que soc un privilegiat pel fet de poder viure fent allò que més m’agrada i m'apassiona»
Què és el que més destacaries de la teva trajectòria professional com a membre de la plantilla del Girona?
Sense cap mena de dubte, haver pogut complir el somni de treballar en un equip de Primera Divisió. Després de cinc anys al club –moltes alegries i també moltes tristeses– aquest esport m’ha demostrat que no puc posar-me objectius més enllà de viure i gaudir del dia a dia, perquè per molt bé que puguis fer la feina, guanyar o perdre partits és cosa de tot l’equip, i per tant, tots hi aportem el nostre gra de sorra. La nutrició i el futbol són les meves dues grans passions, i tinc molt present que soc un privilegiat pel fet de poder viure fent allò que més m’agrada i m'apassiona.