«M’he adonat que m’encanta la gestió, la relació amb les persones, resoldre problemes, construir projectes i la comunicació empresarial»

Comparteix:

Dani Mauriz Vidal (Barcelona, 1973) va formar part de la primera promoció de la diplomatura en Ciències Empresarials de la Fundació Universitària del Bages – UManresa (1997). És màster en Business Administration per la UVic-UCC i des de l’any 2020, graduat en Administració i Direcció d’Empreses a la Facultat de Ciències Socials de Manresa.

Dirigeix l’Escola Montserrat, un centre de Sant Vicenç de Castellet que imparteix cicles formatius de grau mitjà i superior dels àmbits de l’empresa, l’educació i l’atenció a les persones. Tot i que volia ser periodista, l’empresa familiar el va acabar captivant i ha estat el responsable de fer créixer una escola que, quan se’n va fer càrrec l’any 2000, tenia 6 treballadors i 27 alumnes, i que ara dona feina a 36 persones i forma gairebé 300 estudiants cada any.

Per què decideixes estudiar Empresarials?

Jo, en realitat, el que volia ser era periodista, però no vaig poder accedir als estudis perquè em faltava nota. Va ser una frustració enorme per a mi. A casa vam decidir que estudiés Ciències Empresarials perquè era una titulació molt transversal i que oferia diverses opcions laborals. Vaig entrar als estudis sense vocació, però m’he adonat que m’encanten la gestió, la relació amb les persones, resoldre problemes, construir projectes i la comunicació empresarial. La part financera i de comptes no m’atrau gens –de fet, a l’escola, és una àrea que tinc delegada–, però m’apassiona tot el que té a veure amb la comunicació, el màrqueting i l’estratègia empresarial.

«Vaig entrar als estudis sense vocació, però m’he adonat que m’encanta la gestió, la relació amb les persones, resoldre problemes, construir projectes i la comunicació empresarial»

I per què a Manresa?

Quan vaig estudiar Empresarials, bàsicament per proximitat, i quan vaig optar per homologar el títol, perquè coneixia el professorat i vaig valorar el tracte proper i familiar de la institució. Això em va donar un plus de confiança i de seguretat. Per a mi, la part humana és imprescindible. Ho he intentat i no serveixo per estudiar a distància. El fet de saber amb qui parles quan envies un correu electrònic i que et respongui ràpidament, per a mi té molt de valor.

«Crec que com més simulació es faci a la universitat, millor, perquè l’aprenentatge és més eficient i enriquidor»

Quins elements diferencials vas trobar en la teva formació empresarial a UManresa?

Sense cap mena de dubte, l’ús de la simulació com a metodologia docent i d’aprenentatge. Les incursions que vam fer al grau en ADE van ser una molt bona manera d’acostar-nos a la realitat del dia a dia empresarial. Crec que com més simulació es faci a la universitat, millor, perquè l’aprenentatge és més eficient i enriquidor. Un altre element diferencial va ser el contacte directe amb experiències reals d’empresaris i visitar projectes empresarials del territori i conèixer-los des d’un punt de vista pràctic.

Amb aquesta formació empresarial, com és que finalment acabes al món de l’educació?

Vaig estudiar sense cap intenció de dedicar-me a l’empresa familiar, l’escola Montserrat, que havien fundat els avis. Jo no en volia saber res, però quan vaig acabar d’estudiar Empresarials, mentre buscava feina, vaig començar a col·laborar com a administratiu a l’escola i també hi donava alguna classe. L’any 2000 el meu pare es va posar malalt i va morir. L’escola, que aleshores impartia infantil, primària i secundària, anava molt malament. Em van proposar que ocupés el lloc del pare provisionalment, per un any, fins a acabar el curs, amb la perspectiva de tancar l’escola en aquell termini de temps. I d’això han passat 22 anys!

Els primers anys érem un equip molt petit format per sis persones que intentàvem mantenir el projecte, però sense anar més enllà del dia a dia. Un dia em vaig adonar que calia canviar de perspectiva, vaig anar a un congrés de màrqueting educatiu i vaig entrar en contacte amb un nou món vinculat amb la innovació i el canvi en el sector. Vaig veure que era necessari sortir de les quatre parets de l’edifici de l’escola i amb el cap d’estudis vam començar a treballar i a difondre l’escola a les xarxes socials, primer a Facebook i a Twitter, i després a la resta de xarxes. Com diu l’anunci del cinema, “si no et coneixen no existeixes” i, per tant, calia donar-se a conèixer al mateix temps que treballàvem l’estratègia de comercialització, que, per a mi, és molt important. Una bona atenció comercial pot marcar la diferència perquè una persona de Gelida decideixi venir a estudiar a la teva escola, a Sant Vicenç de Castellet.

«Tinc molt clar que és imprescindible que tothom actualitzi els seus coneixements constantment. L’MBA de la UVic-UCC el podia fer al costat de casa i amb uns docents espectaculars, tant en coneixements com en experiència. (...) Jo el tornaria a fer perquè per a mi ha representat una dosi de coneixements que d’altra manera no hauria pogut adquirir»

No en vas tenir prou amb la diplomatura i la graduació i vas fer l’MBA de la UVic-UCC...

Sí, tinc molt clar que és imprescindible que tothom actualitzi els seus coneixements constantment. L’MBA de la UVic-UCC el podia fer al costat de casa i amb uns docents espectaculars, tant en coneixements com en experiència. Érem un grup de quinze alumnes que vam fer molta xarxa entre nosaltres. De fet, encara mantenim el contacte i amb alguns fins i tot hem col·laborat en projectes compartits. Jo recomanaria a tothom que es formés i actualitzés, sobretot en l’àmbit empresarial. Jo el tornaria a fer perquè per a mi ha representat una dosi de coneixements que d’altra manera no hauria pogut adquirir. Als meus alumnes, sempre els dic que la formació no ha d’acabar a l’escola i que és important tenir una bona xarxa, obrir-se al món i no quedar-se amb els quatre amics de sempre.

«Algunes de les mesures incloses en el nou projecte de direcció de l’Escola Montserrat són resultat dels aprenentatges adquirits a les classes d’ADE i de l’MBA, com un projecte de direcció per objectius»

Els estudis t’han servit en el teu dia a dia laboral?

Els aprenentatges que he fet a la universitat m’han estat molt útils en la planificació estratègica de l’empresa. En el nou projecte de direcció que he elaborat, algunes de les mesures incloses són resultat dels aprenentatges adquirits a les classes d’ADE i de l’MBA, com un projecte de direcció per objectius que incorpora una remuneració extraordinària per a aquells professionals que compleixin objectius estratègics comuns i específics. Ara és una prova pilot i crec que és una iniciativa molt innovadora i molt poc habitual en l’àmbit educatiu.

Des del teu punt de vista, quin és el principal repte de la formació?

Hem d’aconseguir que la formació que impartim a l’alumnat sigui el màxim de propera al que es trobaran en la realitat de les empreses. Cal que a les aules formem persones actives, que aprenguin fent. No es tracta de què ensenya el professor, sinó de què aprèn l’alumne. Que l’alumnat incorpori coneixements i habilitats que necessitarà en un entorn real de treball és el que aporta motivació, i aquest és un canvi imprescindible en tot el sistema educatiu. L’aprendre de memòria capacita per a segons què, però són necessàries altres habilitats clau que hem de treballar als centres que ens dediquem a la formació.

Has acabat descobrint la teva autèntica vocació?

Sí, amb el temps, m’he enamorat de la feina. M’encanta planificar què volem que sigui l’escola en els propers anys i canviar-hi el que calgui per continuar avançant. De tota manera, no he deixat del tot la vocació periodística i combinant totes dues passions he escrit un llibre en el qual parlo de màrqueting educatiu i condenso la meva experiència al capdavant de l’escola. El vaig escriure en poc més de cinc tardes i penso que podria ser útil. Ara li caldria una revisió, perquè el vaig escriure molt ràpidament i és anterior a la pandèmia, però sempre hi ha urgències que passen per davant i allà està, al costat de l’ordinador, en un manuscrit i pendent de publicar. A més, la meva experiència en màrqueting educatiu ha estat reconeguda en dues ocasions amb un Premi Estatal a la Millor Estratègia en Xarxes Socials i el Premi al Professional de Referència en Màrqueting Educatiu, que atorga Marketing and Schools.

Com ha estat dirigir un centre de FP en temps de pandèmia?

Ha estat dur i difícil, perquè era una situació completament desconeguda i incerta. La gestió d’una escola des de casa, sense veure ningú i intentant que funcionés amb normalitat, va ser molt complicada, tant laboralment com emocionalment. Per sort hi va haver una gran dedicació del professorat i una molt bona resposta per part de l’alumnat. Digitalment, no estàvem preparats, però al cap de tres dies de començar el confinament total ja estàvem funcionant en línia al 100 %. Va representar un gran esforç, perquè ho vam haver d’aprendre tot a correcuita.

La pandèmia ha tingut dues cares. Ens ha ajudat a veure que disposem de les eines per fer classes d’una altra manera, que no sempre és necessària una presencialitat del 100 %. N’hem descobert alguns avantatges, com les reunions en línia entre membres de l’equip docent, que eviten mobilitat i tenen beneficis en el medi ambient, de retruc. Però d’altra banda, passar a la virtualitat total ens va fer adonar també, tant al professorat com a l’alumnat, que la formació no es pot deslligar de la socialització i que aquesta socialització, darrere de la pantalla d’un ordinador, és inexistent. La presencialitat és molt rica i aporta molt.

Continues mantenint algun tipus de relació amb la universitat?

Sí, a la universitat m’hi sento com a casa. Hi conec moltes persones i hi vaig venint. De fet, tenim coses en comú: tots ens dediquem a la formació de persones. A més, l’escola Montserrat té un acord de formació dual amb la universitat i una part dels nostres alumnes hi fan estades formatives. També m’agrada planificar projectes de col·laboració, com els que tenim amb altres entitats formatives, com la FEDAC.

Com et veus en el futur?

Vull continuar aprenent i formant-me en tots aquells camps que em siguin d’utilitat per prendre decisions amb més coherència. El meu objectiu és consolidar l’escola i fer-ho en col·laboració amb d’altres entitats i institucions. El món avança cap a la col·laboració. No pots anar sol sempre.

Comparteix: