25 anys de la UVic-UCC: una història de persones, coneixement i territori

Comparteix:

  • El 21 de maig s’han complert 25 anys des que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el reconeixement de la Universitat de Vic
  • El projecte universitari restituït el 1997 ha donat pas a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, amb una estructura federada i amb campus a Vic, Manresa i Barcelona, i amb una seu a Granollers
  • En aquest temps, la Universitat també ha evolucionat en xifres pel que fa a la docència, la recerca i la internacionalització

El 21 de maig va fer un quart de segle des que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el reconeixement de la Universitat de Vic. Aquell dia de 1997 es feia realitat una fita important, que era retornar a la ciutat la condició universitària i culminar un procés iniciat als anys setanta amb els Estudis Universitaris de Vic. Al mateix temps, però, s’engegava un projecte que, 25 anys més tard, continua avançant amb l’actual Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), una institució que creix curs rere curs en docència i en recerca, que té una presència destacada als rànquings internacionals i que, arrelada al territori, té una clara vocació internacional.

Aquests 25 primers anys de la Universitat són, com assenyala Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC, “una oportunitat per recordar d’on venim i el que ha costat arribar-hi”. Per reflexionar-hi i per celebrar-ho, s’han organitzat un conjunt d’actes i exposicions sota el lema “25 anys. Persones, coneixement i territori”. Per Anna Erra, presidenta del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, “aquest és un aniversari que marca un abans i un després, i que va més enllà de la recuperació de la universitat a la nostra ciutat. Aquest no és un punt d’arribada sinó d’inici, perquè la universitat no s’atura sinó que continua endavant”.

El retorn de la condició universitària

L’ambient universitari que avui es respira als carrers de Vic té els seus orígens a l’edat mitjana. L’Escriptorium de la Catedral hi va encetar la tradició d’estudis superiors, consolidats amb la Universitat Literària (1599), que va ser suprimida junt amb la resta d’universitats catalanes el 1717, arran del Decret de Nova Planta. 35 anys després, el 1749, la creació del Seminari de Vic va retornar els estudis superiors (llavors de Teologia) a la ciutat, que el segle XIX es va convertir en un focus important de la Renaixença.

Tot i que a finals del segle XIX l’Ajuntament de Vic va intentar, sense èxit, refundar la universitat, va fer falta esperar fins al 1997 per assolir-ho. Segons Baños, “esdevenir Universitat de Vic va suposar per a la institució un impuls per enfortir-se i agafar una nova dimensió, passant a ocupar un lloc en el mapa universitari català”.

D’aquesta manera, es consolidava el projecte de l’Escola Universitària de Mestres Jaume Balmes de Vic, sorgida el 1977, que havia anat creixent en el transcurs dels anys vuitanta i noranta, amb la constitució de diferents escoles universitàries i facultats: l’Escola Universitària d’Infermeria d’Osona (1981) —que tenia els seus antecedents en l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris Osona (1974)—, l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials d’Osona (1987), l’Escola Universitària Politècnica d’Osona (1989) i la Facultat de Traducció i Interpretació (1993), juntament amb les empreses Eumo Editorial (1979) i Eumogràfic (1984).

El model federatiu

Ja en ple segle XXI, la Universitat s’ha vist ampliada, primer amb la incorporació de BAU, EADA i ESERP com a centres adscrits i després amb el desplegament d’un model federatiu ambiciós i innovador. Així doncs, després del seu naixement, el següent punt d’inflexió del projecte va ser el procés de federació, el 2014, entre la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) —entitat titular de la Universitat de Vic— i la Fundació Universitària del Bages (FUBages) —entitat titular dels estudis universitaris que hi havia a Manresa. Aquesta primera aliança va donar pas a l’aparició de l’actual Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Joan Turró, director general de la FUBalmes, assenyala que l’aposta per estructura federada ha suposat “per a la Universitat la consolidació d’un model de creixement diferent del de la resta d’universitats del sistema universitari, basat en acords amb entitats que tenen una història i cultura pròpies, respectant la seva personalitat, però compartint un projecte conjunt, la UVic-UCC”. Valentí Martínez, director general de la FUBages, també en fa un balanç molt positiu, afirmant que la federació, “ha produït un creixement qualitatiu i quantitatiu importantíssim dins l’àmbit universitari”. A la FUBages, “formar part d’una universitat li permet desenvolupar els projectes acadèmics amb tranquil·litat, i incrementar l’àmbit internacional o de la recerca”, i per a la ciutat de Manresa “a ningú se li escapa que també és un element positiu, bàsicament per la seva vinculació amb la ciutat de Vic”.

Més tard, el 2016, va arribar la creació de la nova seu de Granollers i la incorporació a l’estructura federada de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), que va suposar la posada amb marxa de la Facultat de Medicina l’any següent. Aquest nou projecte, el primer entre Vic i Manresa, ha aportat valor a la institució en diferents àmbits. Com assenyala Josep Arimany, president de la FESS, “en primer lloc, és un actiu per a la UVic-UCC i, en segon lloc, és un pol de desenvolupament sanitari, econòmic i social del territori de la Catalunya interior, que atreu i atraurà talent en un futur”.

Ja més recentment, la federació amb la Fundació Privada Elisava, Escola Universitària (2020) referma el model federatiu de la institució i suposa, també, una presència important a la capital catalana. Per Elisava, també és una fita rellevant, “una nova etapa ambiciosa i il·lusionant que representa un canvi d’escala, que permet esdevenir facultat i que suposa un posicionament clar davant la societat”, descriu Javier Peña, director general i científic d’aquesta fundació, segons el qual el pacte també dona un impuls a la recerca a Elisava.

Es produeix, d’aquesta manera, la integració de les fundacions en un projecte universitari comú, el de la UVic-UCC, que desenvolupa les activitats docents i investigadores a través dels campus de Vic, Manresa i Barcelona, i la seu de Granollers. Aquesta estructura permet sumar esforços i crear sinergies per potenciar la Universitat i el servei públic que presta, i esdevenir un factor d’equilibri territorial a Catalunya. En paraules d’Anna Erra, créixer en altres territoris “dona força a la Universitat, ja que la suma multiplica” i alhora “enriqueix els municipis i els dona l’oportunitat d’acostar el coneixement i de fer una transformació en la societat i la ciutadania, especialment en les persones joves”.

La presidenta del Patronat de la FUBalmes explica que si tot plegat ha estat possible és gràcies al model singular de governança de la institució, amb una personalitat jurídica pròpia, una clara vocació de servei públic, un fort arrelament territorial i un estret vincle amb la xarxa d’empreses i institucions econòmiques, culturals i socials del seu àmbit. Anna Erra subratlla que aquest model s’ha convertit en referent i té aspectes molt positius, ja que “ens dona una gran flexibilitat i una manera diferent de fer, més en la línia de les universitats internacionals”.

L’evolució en xifres: persones i coneixement al servei del territori

Al llarg d’aquests 25 anys, la universitat ha esdevingut un focus de coneixement i d’innovació a la Catalunya central, però també a la resta del territori català i espanyol. Per Josep Eladi Baños, “la UVic-UCC arriba al seu 25è aniversari en un moment dolç, després que el nombre d’estudiants hagi crescut exponencialment, igual que la recerca, i que el futur apunti vers una línia similar d’expansió”, que corroboren les dades i els rànquings internacionals, entre els quals els World University Rankings de Times Higher Education, als quals la UVic-UCC va entrar el setembre passat, col·locant-se com a quarta universitat catalana i sisena estatal, i essent també la tercera millor universitat jove catalana i espanyola.

Pel que fa a la docència, de les 14 titulacions oficials de llicenciatura i diplomatura del curs 1997-1998 s’ha passat als 37 de grau del pròxim 2022-2023. Així mateix, mentre que durant el primer curs com a Universitat de Vic no hi havia cap màster universitari, en l’actual n’hi ha 14. Els doctorats també han experimentat un desenvolupament significatiu sota l’empara de l’Escola de Doctorat, passant d’1 a 10. Finalment, des del 2014-2015, la institució també ha fet una aposta pels cicles formatius de grau superior (CFGS), amb la creació del Campus Professional que el curs que ve oferirà 9 cicles. Aquesta evolució no s’ha limitat a la formació oficial, sinó que també ha abastat la formació contínua, que el curs 2020-2021 tenia 176 programes formatius.

Pel que fa al nombre de persones, les xifres també s’han incrementat exponencialment. D’aquesta manera, s’ha passat dels 3.650 estudiants de titulacions oficials del curs 1997-1998 als 10.821 del curs 2021-2022, segons dades de l’octubre passat. Directament relacionat amb l’augment de titulacions i d’estudiants, s’ha incrementat el nombre total de personal docent i investigador i de personal d’administració i serveis, que durant el curs 2020-2021 era de 1.203 i 461, respectivament.

En recerca, al llarg d’aquest quart de segle, tant pel que fa a recursos obtinguts en convocatòries competitives com en producció científica, el creixement ha estat remarcable. Pel que fa als primers, s’ha passat d’aconseguir menys de 500.000 euros l’any 2008-2009, a assolir-ne 5.700.000 durant el curs 2021-2022. I les 50 publicacions indexades del curs 2004-2005 han esdevingut gairebé 500 al llarg del 2021-2022, de la mà d’una investigació científica que avança amb 32 grups reconeguts, 15 càtedres, i 5 centres de recerca i transferència de coneixement.

I finalment, també ha crescut la mobilitat internacional, de manera que el curs 2019-2020, el darrer en què es va viatjar amb normalitat abans de la pandèmia, hi va haver 1.141 mobilitats internacionals d’estudiants, molt allunyades de les 147 del curs 2002-2003. Aquest context porta Ricard Torrents, primer rector de la Universitat, a afirmar que “la universitat catalana i científica que vaig voler com a ideal és la teniu en l’actualitat vosaltres, que hi estudieu, hi investigueu i us hi prepareu per al futur”.

Un futur ple de projectes i nous reptes

En plena celebració del 25è aniversari, entre els principals reptes de la UVic-UCC, el rector destaca la consolidació i l’expansió del projecte federat: “És un model complex, amb poca tradició, que dona peu a un treball addicional per cohesionar totes les institucions que en formen part, sobretot a mesura que es va creixent”, apunta.

També enumera altres propòsits, com el desplegament del Projecte 2+3, concebut per reconèixer els cicles formatius de grau superior com a formació superior en el mateix nivell que els graus universitaris, però amb els seus elements diferenciadors; l’ampliació dels estudis en l’àmbit de la salut i el creixement en l’àmbit de les ciències socials; la creació d’instituts de recerca amb personalitat jurídica pròpia, o la transversalitat de la comunitat docent, perquè hi hagi una major col·laboració entre professors de les diverses facultats.

En definitiva “el projecte de la UVic-UCC és resultat de la suma de moltes voluntats; de la generositat, les aportacions i el treball compartit de centenars de persones; de la creació i la transmissió de coneixement en àmbits molt diversos, i de la confiança dels estudiants i les seves famílies”, conclou Anna Erra. Josep Eladi Baños afegeix: “tot plegat ha fet de la Universitat una eina estratègica per al teixit social, econòmic i polític de la Catalunya central; arribem al 25è aniversari ben posicionats en l’àmbit internacional i mirant a un futur que és territorial i global alhora.

Actes i exposicions per celebrar el 25è aniversari

Sota el lema “25 anys. Persones, coneixement i territori”, s’apleguen un conjunt d’actes i activitats de commemoració dels 25 anys de la UVic-UCC. Un lema que, com assenyala Anna Sabata, secretària general de la Universitat, “posa l’accent en el que és realment important per a la UVic-UCC: les persones, és a dir, els estudiants, però també tot el personal docent i investigador i el personal d’administració i serveis; el coneixement, aspecte crucial en una institució com és una Universitat; i el territori, tenint en compte que el projecte territorial és un punt fonamental”.

La celebració dels 25 anys inclou una trentena d’actes, que van des d’exposicions fins a actes més institucionals, passant per activitats i espectacles més purament lúdics. L’elaboració del programa ha estat transversal, amb la implicació de la comunitat universitària. El programa central s’estén des de finals d’abril fins a finals de juny, però cal dir que al febrer ja es van fer algunes activitats vinculades als 25 anys i que l’aniversari es clourà amb la inauguració del curs 2022-2023, quan es compliran 25 anys de la primera inauguració de curs com a Universitat de Vic.

Entre d’altres s’han preparat diverses exposicions, la realització d’una fotografia de la comunitat universitària, taules rodones entre exrectors, exvicerectors de recerca i entre exestudiants i estudiants de les facultats UVic, i un acte institucional al Palau Robert de Barcelona, que va servir per inaugurar la mostra inauguració “UVic-UCC, 25 anys. Persones, coneixement i territori", que s’hi pot visitar fins al 19 de juny.

Però el moment àlgid de la commemoració del primer quart de segle de la UVic-UCC es va produir el 20 de maig, pràcticament coincidint amb el dia de l’aprovació de la Llei de reconeixement de la Universitat de Vic, amb un acte institucional a l’Aula Magna i l’espectacle poètic, musical i visual PRE LU DI, per a tota la comunitat, a l’Atlàntida. El programa d’actes també inclou la cerimònia d’investidura d’Òscar Camps, fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, com a doctor honoris causa.

Dolors Ruiz Zafra

Dolors Ruiz Zafra

Professional d’administració i serveis - Secretària de Deganat

“El dia 21 de maig de 1997 sentíem alegria. Crec que era l’emoció compartida per tothom. Sabíem que una delegació es desplaçava al Parlament i esperàvem la seva tornada per saber com havia anat tot. També recordo el dinar, que no es va poder celebrar perquè va aparèixer la pluja, i les paraules de Segimon Serrallonga, que va dir que aquest havia estat el millor bateig que havia pogut tenir la Universitat”.

Francesc Codina Valls

Francesc Codina Valls

Professor a l’Escola Universitària de Mestres i exdegà de la FETEP

“La UVic-UCC és una comunitat dedicada al coneixement en tots els seus vessants, que són l’estudi, la investigació, la docència i l’aprenentatge, i crec que és important subratllar aquesta simbiosi que hi ha entre el treball individual dels professors i els estudiants, i el treball col·lectiu dels grups de recerca, els departaments, els grups classe... L’Escola de Mestres va néixer en el període de la transició política i va fer la seva aportació en dos camps importants. Per una banda, en la renovació pedagògica i, de l’altra, en tot el que era la catalanització en llengua i contingut de l’escola catalana”.

Marta Otero Viñas

Marta Otero Viñas

Vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement (2008-2014)

“El progrés de l’activitat investigadora de la UVIC-UCC els últims deu o quinze anys ha estat extraordinari. No només per la producció científica, que ha estat molt rellevant, i per l’augment de la capacitat d’obtenir nous fons de finançament competitiu, sinó que també cal destacar l’increment molt significatiu de la capacitat formadora dels estudis de doctorat. I tot plegat en una universitat que té menys recursos i unes dimensions molt més petites que altres universitats públiques espanyoles que fan recerca al mateix nivell”.

Eva Bujons Cudinach

Eva Bujons Cudinach

Estudiant del grau en Comunicació Audiovisual

“Una de les coses que valoro més de la Universitat són les instal·lacions, perquè al final he pogut fer classes dins un plató de tele o un estudi de ràdio, i he fet rodatges que m’apropen més al món laboral. Aquí he après, he crescut i he anat recollint les petites coses per acabar treballant en el món de la comunicació audiovisual. D’aquí a deu anys espero que la Universitat continuï essent una mica com és ara, perquè aquí aprens a partir de la pràctica, amb un peu en l’actualitat i el món real, i això t’aproxima més al que et trobaràs quan acabis”.

Comparteix: