Fer recerca, però amb mirada de gènere

Comparteix:

  • El Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere treballa de manera transversal junt amb grups de recerca i personal investigador per incloure la perspectiva de gènere en la recerca científica
  • Es tracta d’enfrontar la visió androcèntrica de la societat, recuperar les aportacions de les dones i demostrar la importància del gènere en les diferents àrees de coneixement

La mirada androcèntrica que domina la nostra societat ha deixat enrere moltes històries de dones, molts testimonis, aportacions i influències femenines en àmbits diversos, també en la recerca científica. Des de fa segles, moltes aportacions fetes per dones en els diferents camps de coneixement, d’entrada, ja limitades per la seva dificultat d’accés al món acadèmic, han resultat silenciades o han quedat al marge. Però, a més, la recerca que tradicionalment s’ha dut a terme en molts àmbits de coneixement s’ha concebut des d’una mirada exclusivament masculina, que deixa de banda les dones i, en conseqüència, pot obtenir resultats esbiaixats.

La recerca de gènere treballa per recuperar i restaurar les aportacions de les dones en els diferents camps de coneixement, però també per demostrar la rellevància que té el gènere en tots els àmbits de la investigació científica. És en aquest context, en què l’any 1999 la Junta de Rectorat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va aprovar la creació del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona (CEID), que l’any 2014 es va rebatejar com a Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG). Des dels seus inicis, aquest centre engloba un ampli col·lectiu de professorat que, de manera individual o col·lectiva, treballa sobre temes de gènere.

«La recerca de gènere vol recuperar i restaurar les aportacions de dones, i demostrar la rellevància del gènere en les diferents àrees de coneixement»

Un repte interdisciplinari

El CEIG aposta per la interdisciplinarietat de les matèries i treballa la recerca de manera transversal, implicant diferents grups de recerca i càtedres de la Universitat, per englobar múltiples àrees de coneixement i evitar la perspectiva androcèntrica en qualsevol recerca. Un clar exemple d’això, el trobem en la diversitat dels grups de recerca que engloba el centre: el d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC), creat el 1999 i amb diferents línies d’investigació; el d’Esport i Activitat Física (GREAF), que genera coneixement sobre programes de promoció de l’activitat física en la societat; el de Recerca Educativa (GREUV), que condueix recerques en el camp educatiu des de diferents àmbits; el de Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives, centrat a analitzar condicionants socials, polítics i econòmics dels processos d’inclusió en un sentit ampli i les polítiques que se’n deriven, i el de Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori, que investiga de manera multidisciplinària elements com la traducció, comunicació i accessibilitat audiovisual. A més, en el seu si, el CEIG també inclou la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures, compartida juntament amb la Universitat de Barcelona i que treballa per fomentar la construcció de societats més justes i plurals des de les universitats i el coneixement acadèmic. Finalment, col·labora amb el grup de recerca Emprèn, que treballa en l’àrea de l’emprenedoria i la innovació.

A partir d’aquesta xarxa, la voluntat del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere és la d’estendre línies de col·laboració més enllà dels grups de recerca que l’engloben i aconseguir la transversalitat cap a diferents àmbits. En aquest sentit, i entre altres accions, col·labora amb grups de recerca d’àmbits aparentment allunyats, com el d’Ecologia Aquàtica (GEA), a través del projecte PONDERFUL, o amb institucions externes com Vic-Dones / SIAD-Osona Vic, que gestiona les polítiques d’igualtat i LGTBI a la ciutat i a la comarca.

Perspectiva de gènere en tots els àmbits

“Cal aplicar la perspectiva de gènere en projectes i investigacions on mai no ha estat abordada o on té poca presència”, resumeix Gerard Coll, director del CEIG i investigador del GETLIHC. Així doncs, es pot fer recerca pròpiament “de gènere”, i abordar, per exemple, temàtiques com el paper de la dona en un àmbit determinat al llarg dels segles, el biaix de gènere en un context concret o les desigualtats existents per raó de gènere en un sector específic. Però també es pot fer recerca en àmbits tan diversos com l’ecologia aquàtica, la salut o les enginyeries, i aplicar-hi una mirada de gènere.

Un exemple el trobem en l’àmbit de la medicina, tal com apuntava Marina Geli, coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC i directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) durant la formació sobre perspectiva de gènere en comunicació i divulgació científica, desenvolupada els mesos d’abril i maig de 2021, organitzada per la Unitat de Divulgació Científica, la Unitat d’Igualtat i el GEIG de la UVic-UCC. Segons explicava Geli, es produeix la manca de recerca amb mirada de gènere sobre malalties com l’osteoporosi, de la qual es coneix molt poc pel que fa a l’afectació que té en la població masculina; o els infarts de miocardi, amb poca evidència sobre la simptomatologia o l’eficàcia dels tractaments en pacients dones. “Sense perspectiva de gènere fem mala praxi, tant diagnòstica com terapèutica”, assenyalava Geli.

Com indica Gerard Coll, es tracta de “continuar ampliant el diàleg amb altres àrees de coneixement”, un procés amb molt de potencial, que permet a uns i altres “aprendre d’àmbits que ens queden lluny i repensar les dinàmiques de recerca que apliquem”.

«Cal repensar les dinàmiques de recerca que apliquem perquè tota la investigació tingui en compte la mirada de gènere»

El primer pas: una comunitat universitària conscienciada

El primer pas per fer recerca científica amb mirada de gènere implica tenir una comunitat universitària conscienciada i que disposi de les eines per aplicar la perspectiva de gènere en el seu dia a dia. Per aconseguir-ho, en el cas de la UVic-UCC, el CEIG coordina formacions tant per al PDI com per al PAS. D’aquesta manera, “la perspectiva s’inclou en el modus operandi de la Universitat en diferents àrees, a més de la recerca”, com per exemple en la docència, o a l’hora de fer classes o de coordinar treballs de fi de grau, explica Gerard Coll.

Un altre pas és participar i liderar cada vegada més projectes de recerca, i fer que aquests obrin la porta del gènere a àmbits de coneixement cada vegada més diversos. “Estem treballant activament per no només actuar com a suport i com a col·laboradors, sinó també per liderar més projectes europeus”, exposa Coll i afegeix que “volem crear un equip Horizon2020 per incloure i ampliar la implicació i el compromís que tenim amb la recerca de gènere”.

El GETLIHC, estudis de gènere des dels inicis de la Universitat

La tradició de la recerca de gènere a la UVic-UCC existeix des dels inicis de la Universitat. L’any 1999 es creava el Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la UVic. 23 anys després, continua investigant en quatre línies de recerca, totes en el marc dels estudis de gènere: els estudis biogràfics, que busquen la visibilització de les dones de diferents èpoques i països, amb especial èmfasi a les dels Països Catalans; la traducció; els estudis històrics, literaris i socials, i la interseccionalitat, i la diversitat sexual i de gènere.

Les dues primeres línies prenen un caràcter divulgatiu, però també reivindicatiu i se centren precisament en un dels objectius clàssics de la recerca de gènere: recuperar i reivindicar el treball i les aportacions de dones que han anat quedant en l'oblit a través de dues mirades diferents. “Volem recuperar i visibilitzar personalitats femenines de la cultura, fent èmfasi en les intel·lectuals catalanes, i reivindicar-les, com també recuperar la feina d’escriptores i traductores de diferents èpoques, invisibilitzades pels discursos dominants” explica Pilar Godayol, coordinadora del GETLIHC.

PONDERFUL, basses i estanys per fer front al canvi climàtic

El projecte PONDERFUL (POND Ecosystems for Resilient Future Landscapes in a Changing Climate) és un projecte H2020 de recerca liderat pel grup de recerca en Ecologia Aquàtica (GEA) i que té l'objectiu d’estudiar basses i estanys per saber com contribueixen a l’alentiment del canvi climàtic i utilitzar aquests cossos d’aigua dolça com a solucions basades en la natura per fer-hi front. En aquest àmbit, aparentment allunyat de la recerca de gènere, s’hi troba inclosa aquesta mirada com a requisit de les convocatòries europees H2020 i nova Horizon Europe. El CEIG treballa juntament amb el grup de recerca GEA per tal d’aplicar-la des de diferents àmbits.

“En el projecte PONDERFUL la perspectiva de gènere es va incorporar sobretot en el paquet que tracta temes socials”, explica la investigadora ICREA Sandra Brucet, que lidera el projecte, que assenyala que “per exemple, quan fem enquestes sobre quina percepció té la societat de les basses i els estanys, i dels beneficis que se’n deriven, analitzarem si hi ha diferències entre homes i dones”. A més, es té en compte una perspectiva interseccional, que valora altres aspectes que poden passar desapercebuts, com activitats marcades per gènere, classe, origen o edat. “També vam incorporar l’equilibri de gènere a l’hora de preparar la proposta de PONDERFUL” continua dient, per aconseguir la paritat en els equips de participació i de presa de decisions, alhora que s’apliquen els protocols d’assetjament en l’equip. Es treballa en tallers de participació per tenir en compte la paritat i les diferents experiències.

Sandra Brucet
Montse Martín

Projecte CASES, la violència interpersonal en el món de l’esport

El projecte Child Abuse in Sport-European Statistics (CASES) ha revelat que la violència interpersonal dirigida a infants i adolescents en el món de l’esport és una realitat, però la prevalença d’aquesta violència és més alta per als nens que per a les nenes. El projecte CASES ha tingut com a objectiu donar suport als esforços estratègics que s’estan fent per prevenir l’abús, l’explotació i la violència infantil a l’esport; i desenvolupar recursos per al sector de l’esport que ajudin les organitzacions esportives a vetllar pel benestar dels nens, les nenes i adolescents. Aquesta recerca ha estat liderada a l’Estat espanyol per les investigadores Montse Martín i Eva Cirera, del grup de recerca GREAF de la UVic-UCC. El projecte l’ha dirigit l’Edge Hill University i també hi ha participat la Bergische Universität Wuppertal, la Universitäts Klinikum ULM, la University of Antwerp i la Universität Wien.

Montse Martín, investigadora del GREAF, explica que en aquest projecte la perspectiva de gènere és un eix transversal, ja que en el moment de fer les enquestes per recollir experiències s’han tingut en compte per igual homes i dones, al 50%. A diferència de l’àmbit intrafamiliar, on la violència sexual en infants es produeix de manera igual en nens i en nenes, “en el món de l’esport els nens i els nois pateixen més violència sexual que les nenes i les noies”, remarca la investigadora. Tot i que no se’n saben exactament els motius, podria ser que la protecció que s’exerceix sobre les nenes i les noies hi tingués a alguna cosa a veure. “En pensar que als nens no els passarà, és possible que es baixi el grau de protecció cap a ells”, comenta Martín. A més, segons ella, la violència sexual cap als nens segurament es comenta menys per part de la víctima i no es visibilitza tant per qüestions culturals o per sentiments de vergonya o pudor.

Des de la infància

La recerca en perspectiva de gènere es pot aplicar en projectes que estudien el procés de formació i docència dels infants a través de diferents perspectives, mirades i metodologies. El compromís amb la integració d’aquesta mirada de la UVic-UCC és transversal en les diferents entitats federades. Dos exemples els trobem en els projectes Writing for Inclusion (WIN) i Communities 4 Science (C4S), que treballen la perspectiva de gènere en recerca en la infància i l’adolescència.

El projecte de recerca europeu Writing for Inclusion (WIN) treballa per desenvolupar recursos i eines de cura i prevenció per a la inclusió a través de l’escriptura creativa a les aules, i s’adreça especialment a nens i nenes d’entre 9 i 10 anys. Quan l’alumnat ha de crear un protagonista per a una història, aquest és majoritàriament masculí. “Els donem raons, exemples, els diem que mirin al seu voltant, a l’aula, a la seva família, i que observin si hi ha presència femenina, i a partir d’aquí comencem a treballar el gènere”, explica Mireia Canals-Botines, una de les investigadores que lidera el projecte, juntament amb Àngel Raluy Alonso, Miquel Pujol Tubau i Núria Medina-Casanovas. “Cal canviar la tendència i normalitzar la presència femenina en tots els àmbits, com a pas previ per a una autèntica inclusió”, afegeix la investigadora.

En el cas del projecte Communities for Science, el lidera el grup de recerca en Educació, Neurociència, Experimentació i Aprenentatge (GRENEA) d’UManresa, amb Gabriel Lemkow Tovías al capdavant i amb investigadores com Miryam Navarro Rupérez i Lluïsa Sort García a l’equip. C4S treballa amb infants d’entre 0 i 16 anys per estudiar i avaluar estratègies que promoguin una educació científica inclusiva a través de la participació activa i la visibilització de persones científiques de comunitats en situació de risc de vulnerabilitat. Espais educatius, escoles, museus i associacions de Manresa participen en aquest projecte, que engloba onze institucions de vuit països.

Comparteix: