- Una dotzena de diàlegs convidaran a reflexionar com a pas previ per impulsar accions transformadores a les escoles
- Els diàlegs i els grups de treball han d’afavorir el sorgiment d’idees transformadores de l’educació
La capacitat transformadora de l’educació és l’eix al voltant del qual pivota la proposta Àgora Educació 2022, que impulsa la Fundació Universitària del Bages, com a Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Forma part del programa Manresa 2022, dedicat a celebrar el cinc-centenari de l’arribada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages, impulsat pel seu Ajuntament. L’objectiu d’Àgora Educació 2022 és promoure la reflexió, el debat i la presa de compromisos en relació amb el vessant transformador de la tasca de mestres i professorat.
UManresa ha posat al servei de l’Àgora Educació 2022 el seu coneixement i les relacions en l’àmbit educatiu per promoure la reflexió sobre quin ha de ser avui el rol de mestres i professorat, i sobre com s’ha de posicionar l’escola davant de temes tan diversos com la filosofia, la religió, la llengua, la cultura, la perspectiva de gènere o les noves eines digitals. Ho fa convidant a parlar veus autoritzades en tots aquests àmbits, però també fomentant la participació, tant dels docents com de la població en general, ja sigui en el debat, ja sigui en el disseny d’accions transformadores.
Reflexionar, debatre i actuar per provocar transformacions entre l’alumnat, el seu entorn familiar i social, i el conjunt de la ciutat
La tria de temes i de ponents, tant dels diàlegs educatius com dels grups de treball, s’ha fet pensant en l’escola com a institució que interactua amb l’entorn. Antoni Llobet, adjunt a la Direcció General de la Fundació Universitària del Bages i coordinador del programa, explica que s’ha fet des del convenciment que l’escola “no és aliena a allò que s’esdevé a la societat i és cridada a tenir un paper molt important per ajudar a transformar-la en positiu. Així, els diàlegs inclouen veus de dins de l’àmbit escolar al costat d’altres que interpel·len des de fora. Alhora, combinen l’aportació de persones del territori mateix, del conjunt del país i de dimensió internacional”.
El programa pretén reflexionar, debatre i actuar. És per això que, tal com subratlla Llobet, “com a fruit del programa de diàlegs i de grups de treball, Àgora Educació 2022 vol convidar escoles i instituts, i també el conjunt de la societat, a tirar endavant accions que provoquin transformacions per a l’alumnat, per als seus entorns familiars i socials, i per a la ciutat”.
Transformar des del diàleg
Sota el títol de “Mestres que (es) transformen”, UManresa ha configurat un programa d’activitats que inclou un cicle de debats oberts al conjunt de la ciutadania i, també, la creació de grups de treball per a docents d’escoles i instituts de la Catalunya central.
Els diàlegs educatius reuneixen dues persones expertes sobre un tema d’actualitat educativa perquè exposin els seus punts de vista i plantegin un debat obert amb els assistents. La intenció és que siguin una font d’idees, i permetin sumar energies i sinergies per materialitzar-les en escoles i instituts. La presentació del cicle de diàlegs es va fer el 18 de gener de 2022, amb la conferència “Transformant (des de) l’escola”, de l’especialista en innovació i transformació educativa Carlos Magro.
Persones expertes intercanvien punts de vista sobre un tema d’actualitat educativa i conviden el públic a sumar-se a la reflexió
Així, des del mes de gener, s’han desenvolupat diferents debats en aquest format de diàleg entre dos, i tindran continuïtat fins a sumar-ne dotze, al llarg de tot l’any 2022. El programa compta amb la participació de persones amb coneixement i trajectòria professional reconeguda, com ara Òscar Andreu, guionista, presentador i director de programes de ràdio i televisió; Carme Junyent, professora de Lingüística, especialitzada en llengües amenaçades, antropologia lingüística i llengües de la immigració a Catalunya; Xavier López, director de l’Escola Octavio Paz; Coral Regí, biòloga i exdirectora de l’Escola Virolai; Clara Fons, sociòloga especialitzada en les religions i escriptora; Agustí Lleyda, mestre jubilat; Jaume Cela, mestre, escriptor i pedagog; Juli Palou, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació; Fathia Benhammou, directora de l’Aliança Educació 360; Montserrat Pedreira, directora dels estudis de grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC; Dominica Diez, psicòloga clínica, experta en joc psicològic i addiccions; Rosa Vila, mestra i bibliotecària; Irene de Puig, directora del Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia; Francesc Torralba, doctor en Filosofia i doctor en Teologia; Eva Bach, mestra i experta en desenvolupament personal, intel·ligència emocional i comunicació; Joan Soler, president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages; Gemma Carbó, gestora cultural; Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla; Salvador Cardús, sociòleg i expert en sociologia de l’educació i de les identitats nacionals; Marina Subirats, sociòloga, experta en sociologia de l’educació i en la sociologia de la dona; Melina Furman, biòloga i consultora d’Educació d’UNICEF Argentina; Pepe Menéndez, professor i expert en lideratge, innovació educativa i gestió del canvi; Kaleb Rashad, llicenciat en Desenvolupament Humà i doctor en Lideratge Educatiu; i Eduard Vallory, impulsor d’Escola Nova 21 – Aliança per un sistema educatiu avançat.
Transformar des del treball col·laboratiu
Els grups de treball, integrats per docents d’educació infantil, primària i secundària, estan treballant, en aquests moments, sobre les possibilitats que ofereix l’escola per explorar àmbits com la ciència comunitària, l’educació més enllà de l’aula, la perspectiva de gènere en els espais educatius, el consum de drogues durant l’adolescència, la ciutat i la seva transformació, les relacions interpersonals i la creació d’espais d’exploració a l’etapa de 0 a 3 anys.
Els grups de treball posen el focus en la transformació de mestres i escoles de manera sostenible i progressiva
Montserrat Pedreira, directora del grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, explica que aquests grups estan treballant posant el focus en “la transformació de mestres i escoles de manera sostenible i progressiva. El seu enfocament és eminentment pràctic, bo i pensant a donar resposta a les necessitats dels seus integrants i gaudint del lideratge de persones expertes en la temàtica escollida que acompanyaran la transformació al llarg de tot el procés.”
Amb tot, Àgora Educació 2022 vol anar més enllà del debat i, entre els seus objectius, hi ha, també, el de traduir la reflexió en acció. Per això, el resultat dels diàlegs educatius, com també dels grups de treball de docents, han de confluir en el sorgiment d’iniciatives transformadores que es posin en marxa a partir del curs escolar 2022-2023 als centres educatius.
La voluntat és facilitar que aquestes accions de transformació de l’educació es puguin impulsar de manera col·laborativa entre dos centres o més. La cooperació ha de fer més ric el treball i ampliar l’impacte final de cada acció. Totes aquestes iniciatives transformadores comptaran amb el suport i l’acompanyament dels estudis d’educació d’UManresa.
Un any amb l’educació en el centre
Àgora Educació 2022 se suma a altres iniciatives en l’àmbit de l’educació que impulsa UManresa aquest any. Coincideix en el temps amb una aposta decidida per ampliar i reforçar tota la seva activitat en l’àmbit educatiu, ja sigui consolidant els seus estudis de grau, postgrau i formació professional superior; la recerca que es duu a terme sobretot en l’àmbit de l’educació científica a les primeres edats, o els serveis com ara el laboratori de ciència per a infants de 0 a 6 anys, el Lab 0_6, que s’amplia amb un espai per a infants de 6 a 8, o l’escola bressol Upetita, que es posarà en marxa a partir del pròxim curs.
L’Àgora Educació 2022 és una peça més de l’aposta d’UManresa per fer aportacions útils, constructives i transformadores en l’àmbit educatiu
L’edifici FUB4 – UEducació concentrarà tota aquesta activitat. Es va començar a construir amb un sistema modular, el juliol de 2021, i s’ha completat en poc més de nou mesos. La constructora va lliurar les claus de l’equipament el 9 de març de 2022 i la previsió és que estigui en ple funcionament a partir del setembre d’aquest any, amb l’inici de curs.
Manresa 2022 és el programa sota el qual s’aixopluga l’Àgora 2022. Es tracta d’una aposta estratègica de la ciutat, transversal i participativa per celebrar els 500 anys de l'arribada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. El sant va estar-se prop d'un any a la ciutat i va ser durant aquesta estada que va escriure els Exercicis espirituals. Durant aquest període també va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús.