- Aquest curs, 33 professors i professores de la Facultat de Medicina (el 22,3%) són caps de servei o d’unitat de centres hospitalaris o assistencials d’arreu de Catalunya
- El doble vessant, professional i docent, d’aquest professorat afavoreix la transmissió de coneixements, experiència i valors a l’estudiantat
Amb bata quirúrgica o amb bata blanca, en el seu dia a dia combinen l’atenció als pacients i l’activitat a la consulta, al quiròfan, a la sala d’hospitalització, al laboratori o a qualsevol servei central hospitalari, amb la formació a l’estudiantat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Durant part de la seva jornada són especialistes en oncologia, traumatologia, oftalmologia, cardiologia, medicina de família, medicina interna o altres especialitats; caps de servei o unitat, o bé coordinadors i coordinadores en un centre d’atenció primària o de cures intermèdies. Durant una altra part de la jornada dediquen les seves hores a la docència i a la preparació de les noves generacions de professionals de la medicina. Aquest curs acadèmic 2021-2022, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha comptat amb 33 professors i professores, el 22,3% del total, que han combinat la doble faceta de cap de servei o unitat, i de personal docent i investigador (PDI).
“Els hospitals i els centres sanitaris universitaris intenten que els caps i les caps de servei siguin alhora docents i investigadors vinculats a les facultats de medicina”, apunta Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Aquesta relació entre l’àmbit sanitari i l’acadèmic és un tret comú a totes les universitats, “però ara nosaltres hem tingut l’oportunitat de crear, partint de zero, una aliança estratègica on tots sortim guanyant: el sistema sanitari, el sistema educatiu i, per sobre de tot, la societat a la qual servim”, explica Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina.
Incorporar aquest perfil de professionals/docents ha estat una aposta de la Facultat en el desplegament dels seus estudis. “Que les persones caps de servei siguin docents també permet que els metges i les metgesses dels seus equips es puguin implicar en les tasques d’aprenentatge de la pràctica clínica dels estudiants. Aquests, al seu torn, aprenen tot veient el que fan els professionals, per tal de poder-ho dur a la pràctica l’endemà”, explica Ramon Pujol..
“La llarga experiència que tenen aquests doctors i doctores en la seva especialitat, alguns amb més de 30 anys de trajectòria professional, els dona una àmplia expertesa a l’hora de transmetre tant els coneixements com les habilitats que ha de tenir un bon metge o metgessa del futur”, assenyala Geli. Segons ella, “la transmissió del coneixement clínic i la llarga trajectòria dels professionals permet als estudiants tenir un mirall no només de continguts teòrics sinó també de pràctica clínica”..
Un valor afegit
Alguns metges i metgesses destaquen que el fet de combinar la doble faceta suposa tenir una mirada àmplia de la medicina i una visió global de l’exercici de la professió. És a dir, la doble perspectiva del vessant assistencial i del vessant gestor. “A banda dels coneixements assistencials, la persona cap de servei organitza la docència i la recerca, coneix profundament els recursos sanitaris i sociosanitaris del territori, i pot oferir una visió vertical i transversal de la medicina molt vinculada a la realitat”, explica Carme Serrano, cap del Departament de Medicina i Urgències a la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i professora de Neurologia a la Facultat de Medicina.
Hi ha, en canvi, qui considera que el principal valor és l’experiència acumulada. “El cap o la cap de servei, en general, fa molts anys que transmet coneixements als estudiants i residents, i sap com fer-ho de forma senzilla”, apunta Lluís Guirado, director del Servei de Nefrologia a la Fundació Puigvert i professor de la mateixa especialitat a la Facultat. Una altra aptitud que reuneixen aquests metges i metgesses, segons Elena Hernández, cap del Servei d’Otorrinolaringologia a l’Hospital de Viladecans i professora d’aquesta especialitat, és la capacitat organitzativa: “L’ordre i la sistematització ens ajuden a ser més eficients i això és molt important per a l’estudiant d’un grau com Medicina, amb un temari amplíssim que obliga a tenir molts fronts oberts alhora”.
«El cap o la cap de servei, en general, fa molts anys que transmet coneixements als estudiants i residents, i sap com fer-ho de forma senzilla»
Per què combinar docència i assistència?
“A mi m’agrada la docència ‘de base’, com ara fer una bona anamnesi, una exploració física, conèixer les necessitats del pacient i del seu entorn, més que no pas la recerca científica (efectes de nous fàrmacs, darrers estudis de genètica, biologia molecular, etc.). Quan va sorgir l’oportunitat de ser professora de l’assignatura d’Exploració i Pràctica Clínica vaig pensar que era una bona oportunitat per poder portar a terme allò que sempre m’havia agradat”, comenta M. Antònia Baraldés, directora assistencial de Salut Catalunya Central-Hospital de Berga i professora d’Exploració i Pràctica Clínica a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Qui ja tenia experiència prèvia fent classes —a la Universitat de Girona— i en l’aprenentatge basat en problemes (ABP) és Teresa Torrent, cap del Servei d’Oftalmologia a la Fundació Althaia i professora de la mateixa assignatura. “Estar en contacte amb els estudiants és estimulant perquè et plantegen dubtes que a vegades tu mateixa no t’has plantejat, o et demanen d’explicar problemes de manera diferent a la forma com clàssicament ho has fet. La veritat és que no t’avorreixes...”, comenta.
«Seran els nostres metges i metgesses en el futur, així que, egoistament, m’interessa molt que aprenguin tot el que els puguem transmetre»
Alguns metges i metgesses ressalten que els facultatius han de combinar, en la mesura del possible, assistència, recerca i docència. “És en aquest darrer vessant —comenta el Dr. Eduardo Kanterewicz, cap del Servei de Reumatologia al Consorci Hospitalari de Vic— que l’obertura de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC va ser una gran oportunitat per aportar coneixement i experiència i, a la vegada, continuar aprenent del món universitari”. El projecte diferent i engrescador de la UVic-UCC, junt amb la possibilitat de transmetre coneixement, és un factor que alguns facultatius també han tingut en compte a l’hora de compaginar les dues facetes.
És fàcil coordinar-ho?
Compaginar les dues facetes durant les setmanes intensives teoricopràctiques del model seqüencial i únic de les assignatures de la Facultat de Medicina no sempre és fàcil i demana una dedicació important d’hores extres. Els càrrecs exigeixen una responsabilitat constant i, quan a aquests se’ls suma la tasca docent, en molts casos cal dedicar-hi temps lliure els vespres o caps de setmana. Amb tot, l’organització i l’entusiasme són claus. “És qüestió de ganes; per mi no és una feina, perquè ho gaudeixo. El sistema formatiu i curricular de la UVic-UCC fa que hi hagi moments de molta dedicació i d’altres de no tanta”, comenta el professor Domingo Ruiz, cap de Medicina Interna a la Fundació Althaia.
Per la seva part, Elena Hernández apunta que durant les tres setmanes que dura la seva assignatura dedica unes 12 hores setmanals a la docència i, tot i que és un esforç afegit perquè la tasca assistencial i la de gestió no poden aturar-se, “l’avantatge és que això et fa estar més al dia de la teva especialitat”
Més enllà del pla d’estudis, què cal traslladar a l’estudiantat?
Sense oblidar l’aprenentatge de la professió de base i tots els aspectes de l’acte mèdic, el professorat de la Facultat de Medicina no només considera important que l’estudiantat aprengui els continguts de les matèries sinó també que els sàpiga aplicar. Baraldés subratlla que l’alumnat “cal que es formi en valors com l’empatia, el bon tracte, la comprensió, saber escoltar l’opinió del pacient, fer exploracions íntegres i entendre què li passa a la persona que té al davant i per què”. I afegeix: “D’aquesta manera faran una medicina de molt més valor, demanaran les proves complementàries que realment ajudin al diagnòstic, i aplicaran els tractaments més adequats a la malaltia i a les preferències del pacient”.
L’egoisme, defensa Ruiz, està renyit amb l’essència de la medicina. Per tant, una de les tasques i reptes dels docents és proporcionar o ajudar a desenvolupar allò que Philip Jackson anomenava el ‘currículum ocult’: “Allò que l’alumne aprèn no és només el que consta al currículum acadèmic sinó quelcom més complex, com els sentiments, la manera d’expressar-los, els valors, les formes de comportament i l’adaptació a diferents àmbits”. En aquesta mateixa línia es pronuncia Serrano quan afirma que l’ofici de metge o metgessa no es pot aprendre ni als llibres ni a la facultat: “Cal viure’l als centres sanitaris i assistencials, i ser responsables de traslladar-lo a les generacions següents”. Per ella, més enllà dels principis de medicina interna Harrison, allò que cal transmetre a l’estudiantat és l’abordatge global del pacient. “Seran els nostres metges i metgesses en el futur, així que, egoistament, m’interessa molt que aprenguin tot el que els puguem transmetre”, conclou Torrent.