Ivan Ortega va estudiar el cicle formatiu de grau superior (CFGS) en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma de format dual al Campus Professional de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Un cop finalitzat el cicle, va decidir ampliar els seus coneixements i va estudiar el grau en Multimèdia. Aplicacions i Videojocs de la mateixa universitat. Va acabar els estudis amb feina i actualment treballa com a desenvolupador front-end a l’empresa Seidor. En una conversa, ens explica les seves impressions com a estudiant de cicles formatius i de grau, i la seva experiència laboral com a programador.
Quan vas acabar l’institut i vas haver de decidir el teu futur acadèmic, per què vas escollir un cicle formatiu de grau superior?
En aquell moment i amb aquella edat no tenia gens de ganes d’anar a la universitat perquè després del batxillerat veia els graus universitaris com “una cosa molt grossa” i que a mi em semblava molt teòrica; era molt “continuar estudiant”, tal com havia fet fins llavors. Per això, em vaig decidir pel cicle formatiu, que entenia com a més tècnic i que oferia moltes pràctiques. També hi vaig optar perquè el desenvolupament d’aplicacions multiplataforma m’atreia: era el que m’agradava.
«Semblava que, si no anaves a la universitat, no volies estudiar, però en acabar el CFGS vaig veure que tenia més coneixements que molts universitaris de la meva edat»
Què et va motivar a triar aquests estudis en concret?
Vaig escollir el cicle de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma perquè m’agrada molt la informàtica. Abans d’accedir-hi ja havia fet alguns cursos subvencionats, en els quals vaig tenir molt bona experiència. La UVic-UCC oferia un cicle en aquest àmbit i a més estava a prop de casa. Tot això em va fer decidir.
I com el recordes, el teu pas pel CFGS de la UVic-UCC?
Em va sorprendre més del que m’esperava. Al principi tothom em deia: “la gent que no estudia fa un cicle formatiu de grau superior”, i semblava que, si no feies selectivitat i anaves a la universitat, era perquè no volies estudiar. No obstant això, en sortir del cicle vaig veure que tenia més coneixements que altres estudiants que havien fet batxillerat i que en aquells moments estaven cursant un grau. Tenia la sensació que anaven més perduts, perquè jo tenia la mateixa edat i ja sabia ben bé què més volia estudiar i a què em volia dedicar.
El cicle formatiu de grau superior que vas cursar era dual, és a dir, que combinava les classes tant teòriques com pràctiques, amb les estades en empreses. És una bona manera d’aprendre, aquesta?
Al principi em va costar una mica, ja que entres a l’empresa quan només fa un any i mig que t’estàs formant, i amb aquest curt espai de temps has après moltes coses, però en el fons tampoc és que en sàpigues gaire, en comparació amb els professionals. Comences una mica “verd” a la feina, però com que ells ja saben que vens d’un dual i que estàs fent pràctiques allà per aprendre, entenen que el seu rol és el d’ensenyar. Realment va bé per introduir-te en el món laboral i llavors, si agrades a l’empresa, com va passar en el meu cas, se’t poden quedar en acabar l’estada, i sense ni adonar-te’n ja ets dins el món laboral treballant del que t’agrada.
Quan va ser i què va passar que et portés a voler continuar estudiant i fer el salt a la universitat?
Si vaig continuar estudiant és “per culpa” de la professora Dolors Anton. Ella veia que treia molt bones notes i sempre em deia: “no pot ser que treguis aquestes notes i no vagis a la universitat”. A mi em feien molta por les assignatures de primer curs, com matemàtiques o física, perquè són branques que al cicle no es toquen tant. Però ella, en ser professora de mates, em va proposar de fer-me classes i ajudar-me si tenia problemes un cop fos al grau, i al final em va animar. Més endavant, li he agraït mil vegades que ho fes.
«Les estades en empreses van bé per introduir-te en el món laboral i t’obren la possibilitat de continuar treballant del que t’agrada un cop les acabes»
I vas decidir cursar Multimèdia. Aplicacions i Videojocs a la UVic-UCC...
Per diversos motius: per l’àmbit dels estudis, és clar, però també per la proximitat i pel fet que, en haver fet el cicle formatiu prèviament, em convalidaven 60 crèdits, és a dir, pràcticament un curs sencer. El primer any el vaig començar amb una mica de por. Hi havia aquestes assignatures comunes que em feien respecte i també hi havia la incertesa d’on m’estava ficant. Va ser molt gros per mi! No obstant això, quan em vaig treure aquestes assignatures del primer quadrimestre, la resta em va anar molt bé. Vas encaminat, saps què vols, ja coneixes una mica com funciona la Universitat... és molt més fàcil.
Per tant, haver fet el cicle formatiu de grau superior primer, en el teu cas, va ser de gran ajuda.
Moltes assignatures del grau tenen professors que també fan classes al cicle i, per tant, tot plegat ja m’era familiar. A més, en les de programació ja tenia les pautes: per mi era molt fàcil perquè ja ho sabia fer, ho havia fet mil vegades durant el cicle, i haver treballat i fet pràctiques en l’àmbit també em va ajudar. Del grau, en destacaria la gran sortida laboral que té (els professionals som molt sol·licitats i és fàcil trobar una bona feina) i també el fet que et permet treballar més la part gràfica. Els informàtics tenim molt la fama de no tenir criteri visual i únicament fer les coses perquè funcionin, i en aquest grau s’evidencia que no és així, que també podem ser creatius.
«Els informàtics tenim molta fama de no tenir criteri visual i en el grau en Multimèdia s’evidencia que també podem ser creatius»
Et vas graduar l’any passat, però abans d’acabar els estudis ja estaves treballant. Com va ser el procés de trobar feina?
L’empresa on vaig fer pràctiques durant el cicle, Ausatel, em va contractar i hi vaig estar treballant durant la carrera. Més endavant, vaig veure una oferta a Seidor que em va cridar l’atenció i vaig decidir canviar, i és on treballo actualment. Des que vaig començar les pràctiques al cicle, en cap moment he deixat de treballar d’allò que a mi m’agrada. La meva feina actual és la de desenvolupador de front-end, la part visual d’una pàgina web. No obstant això, també faig de full-stack, que combina la part visual amb la part de codi que hi ha al darrere perquè la part visual funcioni.
En una professió tan canviant, l’actualització de coneixement és clau. El que estudies en el grau pot ser caduc just després d’acabar els estudis... De quina manera et prepara la Universitat per a aquesta realitat?
Bàsicament la meva feina és programació i és molt similar a un altre llenguatge. Per exemple, és com saber català i aprendre castellà. Hi ha moltes paraules que són semblants, però canvien una mica. Un cop en saps les bases, si les tens ben assentades, encara que vagis a una feina on treballen amb un llenguatge diferent al que has estudiat, després d’explorar-ho una mica, és molt fàcil saber i entendre què has de fer i com fer-ho. Sabent-ne les bases, no hi ha problema.
«Un cop en tens les bases ben assentades, és molt fàcil saber i entendre què has de fer i com fer-ho»
Sabem que falten molts professionals qualificats en el teu àmbit. Què diries als joves perquè comencin a interessar-se i a estudiar programació?
Que no s’espantin! Quan ho veus des de fora, pot semblar complicat. Quan penses en un programador, tens la imatge d’algú tancat a la seva habitació amb una pantalla amb lletres. Però programar té una part molt maca, que és que et permet crear coses del no-res, pots fer pàgines web, aplicacions... Es tracta de fer servir la teva creativitat per construir alguna cosa que molta gent no sabria fer, i partint de zero.
«La part més maca de programar és que et permet crear coses del no-res»
Podríem dir que en els estudis no has seguit el camí més convencional. Quin consell donaries a estudiants de secundària o batxillerat que no volen continuar amb estudis universitaris?
Que continuar estudiant val la pena. Tenir un títol, treballar del que t’agrada i que se’t valori com a tal, poder demanar un sou més alt perquè la teva expertesa aporta... et fa veure que estudiar té molt de sentit. A la llarga, no és el mateix treballar en un lloc que t’agrada i tenir una bona qualitat de vida, que no pas estar sempre pendent de buscar lloc, de fer coses que no t’omplen o de no saber què fer si perds la feina.
Però també és veritat que no tot comença i acaba amb la universitat. Quan jo vaig entrar al cicle formatiu, vaig notar falta d’informació sobre aquesta via d’estudis, algú que et digués que no cal anar directament a la universitat i començar a estudiar alguna cosa que no saps ni si t’agradarà. Quan jo era a l’institut, si no feies batxillerat i anaves a la universitat, se’t qualificava del “típic noi que farà un mòdul perquè no vol estudiar”. I realment no és així! A 18 anys no necessàriament has de tenir del tot clar què vols fer i per què. Pots entrar a la universitat molt perdut, fer un curs, descobrir que no t’agrada i llavors no saber per on tirar. El CFGS et proporciona un primer contacte amb una professió, per testar si realment t’agrada. I llavors el ventall de possibilitats que se t’obre és molt gran.