«Els vincles de confiança creats entre persones individuals són els que més fan créixer el procés d’internacionalització de la UVic-UCC»

Comparteix:

Josep Bau és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (2000) i va completar la formació postdoctoral amb una estada de dos anys i mig al Departament d’Entomologia de la Universitat de Califòrnia, Riverside. Després d’un període a l’empresa privada, l’any 2006 es va incorporar a la UVic, on ha fet gestió acadèmica als graus en Biologia i en Biotecnologia i impartit docència, principalment en els àmbits de Zoologia i de Biologia Molecular, i on forma part del grup de recerca Bioinformatics and Bioimaging (BI-SQUARED). Malgrat que la seva especialitat original és l’entomologia aplicada, en concret el control biològic de plagues d’insectes, ha anat incorporant a la seva recerca elements de computació i bioinformàtica (i més recentment de biologia molecular). Des del setembre de l’any 2018, és el vicerector de Relacions Internacionals de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

Com és i com ha de ser el procés d’internacionalització de la UVic-UCC?

Ha de ser, i de fet està essent, un procés que es desenvolupa en el context d’un pla estratègic basat en un model d’internacionalització integral de la Universitat, amb una mirada i voluntat essencialment transversals. És a dir, cal que tots els àmbits de la Universitat avancin en la internacionalització en paral·lel, ja que el procés quedaria coix si no ho féssim d’aquesta forma. Existeix un compromís institucional perquè així sigui, i això suposa involucrar tots els campus, centres, serveis i àrees de la UVic-UCC. El primer que ens ve al cap, quan parlem d’internacionalització, és la mobilitat dels estudiants, del personal docent i investigador (PDI), i del personal d’administració i serveis (PAS). I aquesta hi ha de ser, i és molt important, però també ho són la captació de talent, la recerca, l’establiment de convenis i altres vies de col·laboració, la promoció, la cooperació... tot el que fem a la Universitat ha de tenir un prisma d’internacionalització.

«Volem que tots els àmbits de la Universitat avancin en el procés d’internacionalització en paral·lel»

Aquest curs la UVic-UCC té 1.543 estudiants estrangers matriculats en graus, un 15% del total i més que en qualsevol curs anterior...

I és una xifra extremadament bona. De fet, ens ajuda a posicionar-nos com una de les universitats de l’Estat espanyol amb nivells d’internacionalització més alts. És una de les nostres prioritats: continuar treballant en la generació de programes internacionals, especialment en estudis de postgrau, per poder ampliar i diversificar tant l'oferta com l’origen dels estudiants, identificant molt bé els àmbits de coneixement que generen atracció i la tipologia d’estudis que busca l’alumnat internacional. Ara mateix, l’àmbit de la Salut i l’estudiantat francès constitueixen l’aportació més gran d’estudiants internacionals, però tenim moltes opcions de creixement, especialment a Europa i a l’Amèrica Llatina, sobretot en estudis de formació contínua, i màster i doctorat.


Ha canviat el concepte de formació internacional?

Molt, i no només arran de la pandèmia i de les noves formes de treballar i de relacionar-nos que aquesta ens ha dut. Ara, quan parlem de formació internacional, pensem en les estades semestrals a fora, és clar, però també en altres formats: mobilitats híbrides (una part en línia i una de presencial), en grup, virtuals, espais en el context d’assignatures concretes... I no ens ho inventem nosaltres: el nou programa Erasmus+ avança cap aquí. Un altre concepte que està esclatant és el de la formació continuada. Hi ha una demanda creixent de formació sense fronteres, de qualitat, adaptable a les necessitats i que permeti personalitzar itineraris formatius o d’especialització més enllà dels títols oficials. Tot canvia molt ràpidament, i l’aprenentatge s’ha d’adaptar a les necessitats i al ritme que demana la societat.


Per què és tan important que en la seva formació superior els estudiants tinguin experiències internacionals?

L’experiència internacional és personalment, professionalment i acadèmicament transformadora. Ajuda a obrir la ment, a veure les coses des d’altres perspectives. Enriqueix el currículum i les empreses la valoren cada vegada més. Tot això que dic és gairebé un tòpic, però també és molt cert. A molts estudiants els costa fer el primer pas de sortir de la zona de confort, i la nostra feina és ajudar-los, normalitzar-ho, motivar-los perquè s’atreveixin a tenir aquestes vivències. En aquest sentit, les experiències online i les de curta durada ajuden molt a fer perdre aquesta por, i aquests primers contactes són un gran estímul per voler-ne més. Alhora, notem cada vegada més que la voluntat dels estudiants de marxar a fora creix, i creix molt.

«L’experiència internacional és personalment, professionalment i acadèmicament transformadora. Ajuda a obrir la ment, a veure les coses des d’altres perspectives»

La recerca és un dels àmbits que més ajuda en el posicionament internacional de les universitats. En quin punt es troba la que es fa a la UVic-UCC?

En l’acte d’inauguració d’aquest curs acadèmic, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va destacar el creixement en la recerca de la nostra institució. I és cert: ha experimentat un creixement ràpid, de molta qualitat, que pot sorprendre alguns i que fa que la UVic-UCC atregui mirades. Que s’hagi fet tan notòria es deu a múltiples factors, però un és, sens dubte, el fet que la nostra és una recerca amb enfocament internacional, amb aliances amb centres de recerca, universitats i entitats d’altres països, però que alhora té en compte el context i les necessitats del nostre territori.

El posicionament en rànquings internacionals, com el THE World University Rankings, al qual la UVic-UCC va entrar el 2021 per primera vegada i en molt bona posició, ha influït en el procés d’internacionalització?

Ser als rànquings dona un prestigi genèric, evidentment, però en el pla de les relacions internacionals també situa les universitats que hi apareixen en un nivell diferent d’aquelles institucions que no hi figuren. És un gran mèrit haver-hi entrat per primera vegada tan ben posicionats i el cert és que algunes portes que estaven tancades, o que eren de difícil accés, ens resulten ara més accessibles, gràcies a la carta de presentació que ens proporcionen aquests rànquings. Naturalment, un cop travessem una d’aquestes portes, s’ha de treballar per assolir els objectius plantejats i demostrar la qualitat i solidesa del projecte, però a l’hora de fer el primer pas, tenir elements que ens avalin facilita molt les coses.

Quan parlem d’internacionalització també ho fem de cooperació. Què està fent la UVic-UCC i cap a on es dirigeix en aquest àmbit?

Lligada a la responsabilitat social, la participació en projectes de cooperació internacional, així com les activitats d’aprenentatge-servei i de voluntariat es troben en el cor de la Universitat: tenir un impacte social, i exercir i promoure la responsabilitat individual i col·lectiva envers la societat. Aquesta és una de les nostres missions. Treballem de manera continuada en diversos projectes amb països com el Senegal i el Nepal. A més, anem tenint projectes puntuals que van evolucionant, per exemple amb Guatemala, Gàmbia o el Marroc. El que volem és disposar sempre de projectes actius i anar eixamplant aquesta cooperació per aconseguir que tots els estudiants hi puguin ser sensibles, i puguin trobar el seu espai per participar en aquesta tipologia d’activitats. La nostra feina, aquí, és acompanyar, promoure i facilitar.


Què busca una institució com la UVic-UCC en un soci internacional?

Malgrat treballar en un pla institucional i internacional, són les persones individuals de la universitat, que creen vincles de confiança amb altres persones individuals d’altres entitats, les que permeten crear connexions reals i que perdurin. És a dir, no busquem convenis o acords que simplement permetin ampliar la nostra cartera de relacions. Busquem persones que ens ajudin a desenvolupar projectes acadèmics o de recerca potents, que creïn i mantinguin els vincles de confiança i que es trobin en institucions amb tarannàs afins al nostre. Aquestes relacions, que sorgeixen normalment en el si d’una titulació, d’una recerca o d’un projecte concrets, són la llavor de relacions institucionals sòlides i molt més àmplies. La relació de confiança és el que dona el valor real a un conveni marc, que sense aquesta seria buit.

«La UVic-UCC sorprèn i impacta de manera positiva per un nivell i un volum de recerca que les institucions que ens visiten no esperaven trobar»

Quina visió creu que es té de la UVic-UCC, des de fora?

La UVic-UCC és una universitat jove, però amb una trajectòria important i aquest contrast també atreu mirades i, cal dir-ho, hem constatat que sorprèn de manera molt positiva. Les institucions internacionals que ens visiten acostumen a quedar impactades per un nivell i un volum de recerca que no esperaven trobar. El funcionament de la universitat, la professionalitat de les persones treballadores, les infraestructures, l’atenció propera a l’estudiant, l’entorn, el context educatiu, la qualitat dels programes docents... tot això genera un impacte que molt sovint ens manifesten de forma explícita, no només per cortesia.

En una universitat que reivindica el seu fort arrelament al territori, com hi encaixa la ferma voluntat d’internacionalització?

Són dos aspectes que no només no estan renyits sinó que, ben equilibrats, s’enriqueixen enormement l’un a l’altre. Quan anem pel món, el tret distintiu que ens posiciona millor és el ser una universitat regional que coneix molt bé el territori, que hi està molt en contacte i ho fa amb una mirada global. Com a exemple podem citar la tasca del Centre Tecnològic BETA: la seva capacitat de conèixer molt bé tant les necessitats regionals com les oportunitats i els propòsits europeus, i de saber connectar les primeres amb les segones és una de les claus del seu èxit. Som una universitat internacional amb els peus al territori.

Quins han de ser els objectius i els reptes de futur de la UVic-UCC en matèria d’internacionalització?

Una de les nostres prioritats, ara, és treballar per a la incorporació de la UVic-UCC en una xarxa d’universitats europees per crear un campus europeu que obri les portes a una relació de llarga durada i projectes compartits a partir d’una estratègia comuna. És a dir, una estructura supranacional, que permeti a totes les universitats membres del consorci incrementar conjuntament la mobilitat, els programes internacionals, els projectes de recerca competitiva i de transferència de coneixement... Fa més d’un any que, juntament amb sis universitats europees més, hem començat a treballar en el projecte, per al qual esperem aconseguir el reconeixement i el finançament de la Unió Europea en el context del programa Erasmus+. El nostre tret distintiu és que tots els membres som universitats situades fora de les capitals de província, amb una relació molt estreta amb el nostre territori d’influència.

Assistents a l’EAIE visiten la UVic-UCC

En el marc de la 32a Conferència anual de l’EAIE (European Association for International Education), una delegació de 58 representants de diverses universitats estrangeres, moltes de les quals són sòcies de la UVic-UCC, va visitar el Campus Vic el setembre passat. La visita, en el marc del Campus Experience, una de les activitats organitzades en el si de la Conferència, va incloure xerrades, un dinar networking i la visita a diferents espais. L’EAIE ofereix una plataforma per a l’aprenentatge, la creació de xarxes i l’intercanvi de coneixements en l’àmbit de la internacionalització de l’educació superior.

Àmplia xarxa de relacions amb Sud-amèrica de la UManresa

La UVic-UCC, a través del Campus Manresa, conjuntament amb l’IL3 de la Universitat de Barcelona organitzaran, l’octubre de 2023, la trobada anual de RECLA (Red de Educación Continua de Latinoamérica y Europa), que es farà entre les ciutats de Manresa i Barcelona. En el cas de la UManresa, fa més de 7 anys que la seva activitat en relació amb Sud-amèrica ha anat creixent i ha acabat aglutinant-se sota el concepte d’U-Latam. L’estratègia d’expansió en aquest continent inclou iniciatives de relació i de cooperació que abasten diferents àmbits com els de la salut i de l’empresa, i nombrosos països com Xile, Argentina, Guatemala, Mèxic o Colòmbia.

Seminari de l’Association Montessori Internationale a Vic

La UVic va acollir, l’octubre passat, el professorat i les estudiants del programa internacional Trainer of Trainers de 0 a 3 anys de l’Association Montessori Internationale (AMI). La institució referent en aquesta pedagogia va impartir-hi la part presencial d’aquesta formació integral, de més llarga durada, adreçada a docents amb anys d’experiència que volen formar altres mestres en l’aplicació de la metodologia Montessori a les aules d’infantil, en la franja d’edat de 0 a 3 anys. En total, el seminari desenvolupat a la UVic va tenir la participació de 21 alumnes de 13 països diferents, i es va dur a terme en el si del conveni que el 2019 van signar les dues institucions.

Primeres mobilitats de pràctiques entre estudiants de Medicina

El curs passat, coincidint amb el desplegament del 5è curs del grau en Medicina, una dotzena d’estudiants van fer la primera mobilitat internacional d’aquesta facultat, més en concret per dur a terme unes pràctiques curriculars de dos mesos en el marc de l’assignatura Pràctica Clínica III. Una part les van fer en el marc del programa Erasmus+ traineeships (en països de la Unió Europea i amb possibilitat d’obtenir una beca Erasmus) i altres les van desenvolupar com a pràctiques internacionals. L’alumnat es va repartir entre hospitals d’Itàlia, Croàcia, Alemanya i Colòmbia, tot i que es poden dur a terme en una creixent cartera de centres de salut d’arreu del món en virtut dels convenis que la Facultat de Medicina signa amb aquestes institucions.

Internacionalització a Elisava

Les accions d'internacionalització de la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava formen part de l'estratègia de la facultat en múltiples nivells com són la recerca, la mobilitat internacional del personal docent i investigador (PDI) i la promoció activa de la mobilitat d'estudiants, tant en programes com Erasmus+, Blended Intensive Programs i workshops internacionals, com en programes bilaterals. Durant el curs 2021-2022, els graus han enviat a l'estranger més de 80 estudiants i la Facultat ha rebut un nombre semblant d'alumnes incoming. A aquestes accions se’ls sumen d'altres com els programes Study Abroad i Visiting Universities. Pel que fa als programes de màster, l’índex d'internacionalització ronda al voltant del 60 % dels seus inscrits.

Comparteix: