L’IRIS-CC neix per impulsar la recerca en salut a la Catalunya central, amb la UVic-UCC com a institució aglutinadora

Comparteix:

  • La UVic-UCC ha estat clau perquè l’IRIS-CC nasqués amb una base suficient de recerca biomèdica
  • L’IRIS-CC ha de multiplicar el potencial de la cooperació entre l’activitat docent, assistencial i de recerca a la Catalunya central

L’Institut de Recerca i d’Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC) va iniciar formalment la seva activitat l’1 de juny de 2022. Enrere quedaven dos anys llargs de gestació d’una iniciativa que, des de bon principi, havia dut el segell de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Al davant, s’obria un llarg recorregut que l’ha de dur a ser un centre de referència a escala local i internacional en recerca i innovació, tant per la qualitat de la seva producció científica, com per l’enfocament integral que fa de la salut i els seus reptes. Superada la fase de formulació, actualment, es troba en la de fer operatius l’institut i la fundació que li dona cobertura jurídica. En aquests moments, ja gestiona sol·licituds de projectes i signa contractes amb la indústria farmacèutica per al desenvolupament d’assajos clínics i convenis interinstitucionals de col·laboració científica.

La gestació de l’IRIS-CC es remunta al 2019, quan la UVic-UCC va esdevenir catalitzadora de la inquietud de diferents institucions del seu àmbit d’influència geogràfica sobre la necessitat d’impulsar i enfortir la recerca en ciències de la vida i la salut a partir de la col·laboració interinstitucional. De fet, no naixia de zero, sinó que recollia el treball fet uns anys abans per les doctores Marina Geli i Marta Otero per avançar en la transformació del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC en un institut de recerca. L’any 2020 es va constituir una primera aliança, amb la implicació de sis entitats del Bages i Osona: la Fundació Universitària Balmes, la Fundació Universitària del Bages, la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut (totes tres en el marc federatiu de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya), la Fundació Althaia, l’Institut Català de la Salut i el Consorci Hospitalari de Vic.

«La UVic-UCC va ser el catalitzador de la inquietud de diferents institucions del territori sobre la necessitat d’impulsar i enfortir la recerca en ciències de la vida i la salut»

En el procés, altres institucions es van sumar al projecte fins a arribar a les catorze institucions fundadores. Són la Fundació Privada Elisava, Escola Universitària (en el marc federatiu de la UVic-UCC), la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, Sant Andreu Salut Fundació Privada, la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la Fundació Privada Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i l’Equip d’Assistència Primària Vic, SLP (EBA Vic Sud).

L’any 2022, la Generalitat de Catalunya va autoritzar la creació de la Fundació Privada Institut de Recerca i d’Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central i, des del 4 de juliol d’aquest any, l’Institut ja és plenament operatiu i ha començat a gestionar sol·licituds de projectes, contractes d’assajos clínics i convenis. El doctor Jerónimo Navas, director de l’IRIS-CC, considera que "l’any 2023 ha de ser el de la implementació de totes les funcions directives, operatives i administratives de l’Institut".

La UVic-UCC, clau per al present i futur de l’IRIS-CC

La implicació de la UVic-UCC ha estat clau no només en la fase de conceptualització del que havia de ser el nou institut, sinó també a l’hora de garantir que nasqués amb una base suficient de recerca biomèdica. Aquesta és una condició imprescindible per a alguns dels objectius a mitjà termini de l’IRIS-CC, com són poder accedir a formar part de la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya, CERCA, i aconseguir l’acreditació de l’Institut de Salut Carlos III. D’altra banda, més enllà de l’expertesa i trajectòria dels investigadors dels grups de recerca, la UVic-UCC també ha posat a disposició de l’IRIS-CC els laboratoris actuals de recerca biomèdica i el marc de formació de nous investigadors, com són els programes de doctorat.

La doctora Marta Otero, coordinadora del grup de recerca en Reparació i Regeneració Tissular de la UVic-UCC (TR2Lab) i alhora coordinadora de l’Àrea de Regeneració i Transformació Tissular de l’IRIS-CC, explica que la UVic-UCC aporta a l’Institut un bon nombre d’investigadors i dotze grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya, que ja "treballen en projectes d’investigació amb finançament competitiu i tenen un destacat nivell de publicacions científiques. És una aportació molt transcendent, ja que dota de massa crítica l’IRIS-CC per accedir a nous recursos per a la recerca. Per la seva banda, l’IRIS-CC haurà d’incrementar la dedicació a la recerca dels investigadors de la Universitat, bo i reduint la que actualment destinen a la docència i a la gestió, facilitar estructures de suport a la recerca, i dotar-los d’instal·lacions científiques més avançades".

Si bé la relació en recerca entre investigadors de la UVic-UCC i el personal de la resta d’institucions que formen part de l’IRIS-CC ja existia abans del naixement de l’Institut, la creació de l’IRIS-CC s’espera que serveixi per consolidar-les i incrementar-les. Otero considera que és una gran oportunitat "per fer més accessibles als investigadors de la UVic-UCC algunes de les infraestructures científiques dels centres assistencials o per crear-ne de noves, com el futur BioBanc".

«L’IRIS-CC és una gran oportunitat per fer més accessibles als investigadors de la Universitat algunes de les infraestructures científiques dels centres assistencials o per crear-ne de noves»

L’IRIS-CC també ha de facilitar l’impuls de projectes conjunts de la recerca biomèdica. "No és fàcil treballar des de la universitat en el desenvolupament de projectes de recerca translacional amb equips multidisciplinaris, que impliquin la participació de pacients", admet Otero, "i l’Institut ens ofereix un marc de cooperació amb centres assistencials per fer avançar aquest tipus d’investigació i que pugui tenir un impacte poblacional sobre l’ecosistema territorial de l’IRIS-CC".

En aquests moments, més de 300 investigadors, que formen part de catorze grups de recerca acreditats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ja s’han adherit a l’Institut. Navas recorda que "la finalitat última de l’IRIS-CC és fomentar les activitats de recerca i innovació. Per assolir aquesta fita, estem impulsant el desplegament territorial i científic de l’Institut, mitjançant les coordinacions territorials i científiques, un procés selectiu i competitiu ja finalitzat. Les coordinacions territorials s’enfocaran inicialment a Bages-Manresa i Osona-Vic. Les coordinacions científiques es faran responsables de les àrees de recerca prioritàries". Es tracta d’unes àrees de recerca identificades a partir d’una enquesta entre els investigadors de les institucions fundadores: Regeneració i Transformació Tissular; Bioinformàtica i Bioimatge; Recerca Clínica; Epidemiologia i Salut Pública; Envelliment, Fragilitat i Cronicitat; Cures; Innovació, i Programes Transversals.

L’acreditació i noves fonts de finançament, reptes de l’IRIS-CC

Un dels reptes que té actualment l’IRIS-CC damunt la taula és la seva acreditació. Es tracta d’un procés ben definit tant a Catalunya (en el marc del Programa CERCA) com a l’Estat espanyol (a través de l’Institut de Salut Carlos III). Navas explica que "per obtenir l’acreditació s’han de complir una sèrie de criteris estructurals (espais, infraestructures), de procés (projectes, assajos clínics, convenis) i de resultats (publicacions, patents, creació d’empreses). El Pla estratègic de l’IRIS-CC recull i avalua econòmicament les mesures necessàries per a l’acreditació que s’han de complir després d’entre 3 i 5 anys de recorregut des de la seva posada en marxa. Entre altres criteris destaquen: la unitat d’assajos clínics, la unitat de biobanc, la unitat d’innovació, els laboratoris de recerca biomèdica bàsica, etc. Aquestes estructures estan contemplades en el Pla estratègic i ja s’han pres les mesures en aquesta direcció".

L’acreditació i l’accés a nous recursos per a la recerca són els reptes actuals de l’Institut

L’IRIS-CC ha permès posar en comú recursos de les catorze institucions que en són membres i coordinar-los per ampliar les seves possibilitats d’accedir a finançament per a la recerca. Jerónimo Navas avança que "addicionalment l’IRIS-CC participarà en les convocatòries d’infraestructures que es publiquin a Catalunya i a l’Estat espanyol". D’altra banda, considera que "l’acreditació significarà reconeixement, però també una major accessibilitat a fonts de finançament, ja sigui directament (en forma de cofinançament) o indirectament (facilitant l’accés a fonts alternatives). En paral·lel, l’IRIS-CC està treballant en el desenvolupament d’una política de mecenatge".

Paper central de la Facultat de Medicina

La Facultat de Medicina de la UVic-UCC té un paper central tant en la creació de l’IRIS-CC com en la configuració de la seva trajectòria de futur. La seva participació és prescriptiva per donar resposta a les exigències que el sistema de recerca internacional planteja a aquest tipus d’institucions: d’una banda, que siguin un punt de trobada entre la universitat i el sistema de salut del territori i, d’altra banda, que hi hagi una majoria d’investigadors que combinin la recerca amb la pràctica clínica, un perfil academicoprofessional que es concentra majoritàriament a les facultats de medicina.

La participació de la Facultat de Medicina és prescriptiva per donar resposta a les exigències que el sistema de recerca internacional planteja als instituts de recerca en ciències de la salut

En aquest sentit, la doctora Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), subratlla que "el 85 % dels professionals docents i investigadors (PDI) de la Facultat de Medicina són clínics, metges i metgesses que treballen en institucions sanitàries del territori (el 65 %) o de la resta de Catalunya (el 35 %), especialment dels grans hospitals de la regió metropolitana de Barcelona. Aquest 35 % dels PDI són professionals amb experiència i trajectòries professionals assistencials, de docència i recerca llargues que col·laboren amb els PDI del territori per poder fer créixer la seva recerca. Al voltant de 100 dels 180 PDI de la Facultat de Medicina estan adscrits a l’IRIS-CC". En darrer terme, afegeix Geli, "la incorporació dels professionals clínics del territori a la investigació ha de millorar la qualitat de la seva feina, cosa que tindrà un impacte positiu sobre la qualitat de vida de la població, a més d’aportar-los nous incentius, afegits als estrictament assistencials".

El sorgiment de la Facultat de Medicina, fa sis anys, ja va suposar un pas endavant en la creació d’un espai de confluència d’activitat docent, assistencial i de recerca a la Catalunya central. L’IRIS-CC ha de multiplicar el potencial de la cooperació entre aquests tres àmbits. Geli recorda, a tall d’exemple, el que va passar a Girona, Tarragona i Lleida amb la creació dels respectius instituts de recerca vinculats als sistemes de salut d’aquestes àrees geogràfiques: "L’existència d’aquestes institucions de recerca va marcar un abans i un després en el seu sistema de salut, una transformació pendent a la Catalunya central fins ara perquè no es disposava ni de Facultat de Medicina ni tampoc d’institut de recerca". Amb tot, la directora general de la FESS alerta que cal temps perquè l’impacte sigui evident.

Mirades polièdriques per resoldre problemes de salut

El foment de la innovació és un dels objectius estratègics de l’IRIS-CC. La doctora Carlota Riera, directora de Desenvolupament Corporatiu d’UManresa, coordina aquesta àrea de l’Institut amb una visió àmplia del concepte, com una "actitud que ha de permetre concepcions noves i més eficients dels productes, els serveis, les organitzacions o la docència a partir de mirades polièdriques per resoldre els problemes de salut". Explica que compta, per fer-ho, amb la trajectòria del Campus Manresa a l’hora d’incorporar la innovació en tots els seus projectes i, en especial, amb les "bones pràctiques que duu a terme, reconegudes internacionalment, en matèria de ciència ciutadana i agendes compartides".

«Utilitzar espais, tecnologia i coneixement metodològic avançat en simulació ha de permetre que la innovació formi part dels projectes no només en els resultats sinó també en el procés mateix»

UManresa també posarà infraestructures com el CISARC, Centre d’Innovació en Simulació, i la Clínica Universitària al servei dels diferents grups de recerca. Poder utilitzar espais, tecnologia i coneixement metodològic avançat en simulació ha de permetre, segons Riera, "que la innovació formi part dels projectes no només en els resultats sinó també en el procés mateix, i testejar nous protocols d’intervenció amb pacients, sigui amb simuladors o amb actors". D’altra banda, la Clínica Universitària podrà convertir-se en una bona aliada per acollir assajos clínics, ja que com a centre assistencial, té pacients reals. De fet, una de les línies més importants de l’IRIS-CC és la d’innovació terapèutica mitjançant el programa d’assajos clínics, i el programa d’activitats científiques relacionades amb l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat.

Disseny i innovació al servei de la salut

La incorporació de la Fundació Elisava com a institució cofundadora de l’IRIS-CC ha coincidit amb la seva incorporació a la federació universitària de la UVic-UCC. El seu director general, Javier Peña, explica que és una manera de formar part del projecte de la Universitat, però no només, perquè també és una oportunitat per "participar en un projecte de recerca en l'àmbit del benestar i la salut, que en aquest moment és estratègic per a la nostra facultat. Per primera vegada en un institut de recerca en l'àmbit de la salut, el coneixement del disseny i de l'enginyeria de disseny industrial s'integra de manera transversal en totes les àrees temàtiques". Elisava s’hi incorpora amb la voluntat d’aportar-hi el coneixement, l’experiència i els valors que el disseny ha transmès tradicionalment a altres àmbits i disciplines.

«Per primera vegada en un institut de recerca en l'àmbit de la salut, el coneixement del disseny i de l'enginyeria de disseny industrial s'integra de manera transversal en totes les àrees temàtiques»

Elisava se suma a l’Institut amb la voluntat d’integrar el seu coneixement en àrees temàtiques allunyades del que tradicionalment s’entén per disseny (gràfic, espai, interacció, producte, serveis, experiències). Peña considera que Elisava pot fer aportacions valuoses en àrees com la proteòmica, l’epidemiologia, els assajos clínics o l’’ètica "en forma de noves metodologies, noves maneres de visualitzar la informació, de coordinar experiències de treball i, sobretot, de fer prospectiva de futur tenint en compte les realitats contextuals del present i de l'usuari com a referent". A més, recorda que "el core business del disseny és la transformació d’idees, desitjos i sensacions en productes reals que entrin al mercat i hi impactin de manera positiva, des del disseny gràfic necessari per a la visualització de molècules fins a programes o sistemes d'intel·ligència artificial que ajudin a modelitzar nous fàrmacs, passant pel disseny de llits adaptables i espais saludables que satisfacin les necessitats de tothom qui interaccioni amb el sistema".

Un institut de recerca a la Catalunya central

L’IRIS-CC s’afegeix als deu instituts de recerca i innovació biomèdica, en salut i ciències de la vida de Catalunya acreditats pel programa CERCA. La ubicació del nou institut fora de l’àrea metropolitana de Barcelona i de la resta de capitals de província de Catalunya és un fet rellevant, que permet avançar en el reequilibri territorial del país també en matèria de recerca.

L’activitat investigadora de primer nivell que ja es feia en el territori tindrà, a partir d’ara, una eina per projectar-se i per créixer. L’aliança entre la Universitat i el món sanitari que es troba a la base de l’IRIS-CC segueix el model de la majoria d’instituts de recerca tant d’Europa com de la resta del món.

Un dels trets diferencials de l’Institut és que, a més d’hospitals de referència, integra també l’atenció primària en salut, els centres sociosanitaris, els dispositius de salut mental i els hospitals comarcals. L’acompanyament a la recerca i la innovació en salut des de perspectives plurals (rural, urbana, de muntanya) contribueix a la singularitat de l’IRIS-CC.

Comparteix: