«La simulació permet posar l’estudiant en situacions reals i entrenar competències específiques de la professió de mestre»

Comparteix:

Laura Torreguitart Llauradó (Barcelona, 1979) és Mestra en Educació Infantil (UAB). Criada a Sabadell, establerta a Sant Joan de Vilatorrada i amb un fort vincle amb Castellfollit de Riubregós, va tenir sempre clara la seva vocació de mestra perquè sempre ha tingut curiositat per l’aprenentatge, però també perquè la van marcar molt positivament els mestres de què va gaudir durant la seva etapa escolar. Actualment, coordina el CFGS d’Educació Infantil del Campus Professional UManresa. Va ser a través d’una companya del Campus que va descobrir el potencial de la simulació per a la tasca docent. Per això va decidir formar-se com a instructora en simulació a través d’un curs del CISARC, Centre d’Innovació en Simulació. No en va tenir prou i així que va poder va matricular-se al màster universitari en Metodologia de la Simulació, que imparteix UManresa. Ara aplica la metodologia a les aules i està tan convençuda de la seva utilitat que prepara una tesi doctoral per aplicar-la al treball dels equips docents dels centres educatius.

D’on et ve la vocació de mestra?

Aquesta és una pregunta que faig sovint als meus alumnes. En el meu cas, crec que és de la curiositat. Sempre m’ha agradat molt aprendre, compartir el que aprenc amb altres persones, sobretot amb els infants, que encara no han estat "contaminats". Però crec també que bona part de la meva vocació ve de la influència dels mestres de les escoles de Sabadell on vaig estudiar: la Gespa i l’Escoleta de Bellaterra. Vaig tenir-hi uns professors excepcionals, que aplicaven metodologies innovadores, que ens feien pensar, que ens estimulaven el sentit crític... Jo volia ser com els meus mestres... De fet, vaig tenir la sort de poder-hi col·laborar com a monitora mentre estava estudiant. Penso, però, que la vocació també s’ha de cultivar, compartint coneixement, aprenent diferents maneres de fer... I la meva vocació, avui, encara continua creixent.

«Sempre m’ha agradat molt aprendre, compartir el que aprenc amb altres persones (...) Però crec també que bona part de la meva vocació ve de la influència dels mestres de les escoles de Sabadell on vaig estudiar (...) la vocació també s’ha de cultivar, compartint coneixement, aprenent diferents maneres de fer... I la meva, avui, encara continua creixent»

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva primera feina, després de diplomar-me, va ser en una escola del Vallès Occidental. No en tinc gaire bon record, perquè la manera d’acompanyar l’infant que hi vaig viure anava en contra el que jo creia que havia de ser. Quan amb la meva parella vam decidir establir-nos a la comarca del Bages, vaig incorporar-me com a substituta en una escola concertada de Manresa. Tampoc em va acabar d’agradar, però era un centre més respectuós amb l’infant que el que vaig conèixer en la meva primera feina com a mestra. Vaig tenir la sort que just aleshores va posar-se en marxa el projecte d’escoles bressol municipals de Manresa i em vaig incorporar a l’equip de la llar d’infants l’Estel, on vaig aprendre i al mateix temps desaprendre a fer de mestra. Hi vaig ser durant set anys. Quan vaig reincorporar-m’hi després de la meva primera maternitat, la meva mirada va canviar i vaig començar a veure coses que no m’acabaven d’agradar en el tracte cap a l’infant. Per això, quan se’m va plantejar la possibilitat d’optar a un nou projecte docent, la posada en funcionament de l’Escola Rexics de Fonollosa, no m’ho vaig pensar. Vaig dirigir el centre durant 10 anys i hi vaig aprendre moltíssim.

I com arribes a la Universitat?

Doncs, justament mentre era a Rexics. Els estudis d’Educació Infantil em van plantejar la possibilitat de fer xerrades als estudiants de Mestre en Educació Infantil sobre com era l’experiència de tirar endavant un projecte de creació d’una escola bressol des de zero. I a partir d’aquí, tota la resta va anar sorgint. Primer, em van proposar de fer una assignatura de primer curs i després, assumir el pràcticum de quart curs. Això ho vaig fer compaginant-ho amb la feina a l’escola bressol fins que vaig ser mare per segona vegada. Just llavors, la Universitat començava a plantejar la creació d’un nou cicle formatiu de grau superior (CFGS) d’Educació Infantil i em van proposar de dissenyar-lo. Quan em van plantejar de coordinar-lo vaig haver de decidir si deixar l’escola bressol o continuar-hi i deixar passar l’oportunitat professional d’implicar-me en la posada en marxa d’uns estudis nous. Em va fer molta il·lusió assumir aquest nou repte, però va ser una decisió molt difícil de prendre, perquè l’escola bressol estava en un moment molt dolç. No em vaig equivocar gens, perquè Rexics i el projecte de l’escola bressol continua creixent amb l’equip actual. De fet, el contacte que manté amb la Universitat, l’ha ajudat a créixer i a convertir-se en un exemple de bones pràctiques en les primeres etapes educatives.

Com t’ajuda la teva vocació a la formació de mestres?

M’agrada molt explicar i veure la curiositat en les persones. Quan vaig fer les primeres xerrades, vaig entrar en contacte amb gent jove i m’hi vaig connectar a partir de la meva experiència com a estudiant de mestre. Quan ets mare, la perspectiva de l’escola bressol canvia. Amb la docència passa el mateix, perquè jo també he estat estudiant i m’agradaria que totes les persones que tinc a classe hi vinguin cada dia amb ganes, com em passava a mi. A mi la vocació m’anima a sortir de la docència que s’ha fet durant tota la vida, perquè no funciona. La Universitat m’ha donat molta llibertat per plantejar la formació i el repte que em marco sempre és el d’utilitzar noves metodologies, noves maneres que em permetin assolir l’objectiu de motivar els alumnes.

«La Universitat m’ha donat molta llibertat per plantejar la formació i el repte que em marco sempre és el de començar a utilitzar noves metodologies, noves maneres que em permetin assolir l’objectiu de motivar els alumnes»

És així com entres en contacte amb la simulació?

Jo no sabia res de la simulació fins que al Campus Professional vaig coincidir amb la coordinadora del CFGS de Pròtesis Dentals. Ella estava fent el màster universitari en metodologia de la Simulació a UManresa i em parlava sovint de la utilitat que tenia en la docència. Vaig començar fent el Curs d’Instructor en Simulació i em vaig enamorar d’aquesta metodologia. Era molt clínica, però jo veia que tenia molt potencial per utilitzar-la com a eina docent en l’àmbit educatiu. I em vaig proposar de convertir-me en experta en simulació i així poder aplicar la metodologia tant al CFGS d’Educació Infantil com al grau en Mestre d’Educació Infantil. Va ser per això que em vaig matricular al màster universitari.

Fer el màster em va marcar molt, no només pels aprenentatges, sinó també per la qualitat dels docents. A més, quan fa molts anys que fas docència, està bé tornar-te a posar en el rol d’estudiant, és molt enriquidor. T’adones del gran esforç que fan els docents per preparar una formació encaminada a l’experiència. Tot el que fèiem al màster em removia i em connectava personalment i professionalment. Va ser una formació que em va fer créixer molt, que em donava eines constants per mirar-me l’alumne de manera diferent. Tot el que aprenia ho podia aplicar de seguida, tant amb l’alumnat com amb el professorat de l’equip. Estic convençuda que ara soc millor docent, més capaç i em sento molt més reforçada, perquè el màster em va obligar a confrontar-me amb coses que creia que estava fent bé, però també em va reforçar algunes coses que ja feia correctament i que van prendre tot el sentit.

Quines possibilitats té la simulació en l’àmbit educatiu?

Té un potencial molt elevat perquè et permet posar l’estudiant en situacions molt reals, i això fa que entrenin competències específiques de la professió i competències que són transversals, que els seran útils per a tota la vida. A diferència d’altres disciplines, la simulació aplicada a l’educació no és tan tècnica, però és una gran eina per a l’entrenament de situacions properes a les que hauran de viure i fa créixer molt professionalment. L’estudiantat que ha fet simulació té la sensació que aquesta és una de les eines metodològiques que dona més sentit al que estan estudiant.

«La simulació aplicada a l’educació és una gran eina per a l’entrenament de situacions reals i fa créixer molt professionalment. L’estudiantat que ha fet simulació té la sensació que és una de les eines metodològiques que dona més sentit al que està estudiant»

I com l’utilitzeu al CFGS i al grau?

Ara mateix estem dissenyant un programa de simulació per als estudis d’educació infantil. Dissenyar aquest programa és complex, perquè ha de respondre a uns objectius d’aprenentatge i ha d’estar dotat de rigor acadèmic. També estem procurant que els docents facin la formació d’instructors en simulació perquè es familiaritzin amb la metodologia i per disposar d’una xarxa de docents que s’hi especialitzin. És un treball que estem desenvolupant amb el suport del CISARC, el Centre d’Innovació en Simulació d’UManresa. Una simulació sempre té molta feina darrere que no es veu.

Un dels nostres propòsits és que del programa de simulació aplicat a l’educació, en puguem treure evidència científica, demostrar que el seu ús ajuda en la formació dels futurs professionals de l’educació. Això ja ho estem treballant a través del mapa del talent amb les estudiants del CFGS. L’objectiu és veure com el treball que es fa durant els dos cursos del cicle, utilitzant la simulació, té un impacte en les persones i en la millora de les competències de cada estudiant.

Què aporta la simulació a la formació dels docents?

Així com les pràctiques a les escoles, la simulació suma a les experiències dels professionals abans de posar-se davant d’una aula. Podem simular, per exemple, una entrevista de feina per incorporar-se a un equip docent. Haver treballat això durant els estudis aporta seguretat a l’hora d’afrontar la situació en la vida real. També treballem simulacions de treball en equip entre docents o de relacions amb les famílies.

«Estic del tot convençuda que la simulació pot ajudar a millorar les relacions dels equips docents de les escoles, per això hi dedicaré la meva tesi doctoral. El treball en equip és bàsic en qualsevol llar d’infants, escola, universitat o institució que es dediqui a l’educació»

T’ha enganxat tant la simulació que hi dedicaràs la teva tesi doctoral.

Sí, tot just ara m’he matriculat a l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC, dins del programa de doctorat en Innovació Docent. La dedicaré a l’ús de la simulació per millorar el treball dels equips docents. Amb la meva experiència de més de vint anys de mestra i com a tutora de pràctiques, m’he adonat que un dels principals problemes de les escoles són les males relacions entre les persones que integren els equips docents. Els equips ho són tot en una escola i s’han de respectar, comprendre’s, acceptar-se i valorar-se per tirar endavant un bon projecte educatiu. Estic del tot convençuda que la simulació pot ajudar a millorar aquest aspecte relacional i que pot ser una gran eina per impulsar-ne el desenvolupament perquè hi hagi un autèntic treball en equip que és bàsic en qualsevol llar d’infants, escola, universitat o institució que es dediqui a l’educació.

Comparteix: