- La prevenció i l’abordatge de la violència masclista és un dels eixos principals de treball de la Unitat d’Igualtat de Gènere a tots els campus
- La infrarepresentació en posicions de lideratge, la masculinització o feminització de determinats estudis o el desenvolupament de la carrera investigadora són altres àmbits de desigualtat entre homes i dones dins de la Universitat
Aprovat pel Consell de Govern de la Universitat en data de 15 de desembre de 2021, el III Pla d’igualtat de gènere és l’eina que s’ha donat la UVic-UCC per avançar en la igualtat d’oportunitats entre gèneres dins de la institució, en un marc temporal acotat que va del 2022 al 2025. La Unitat d’Igualtat de Gènere de la Universitat, dirigida per Mar Binimelis-Adell, treballa per assolir el repte d’eliminar la idea massa estesa que la defensa de la igualtat d’oportunitats és una responsabilitat exclusiva de les dones. Per això té referents a tots els centres: Ester Colillas Malet, al Campus Manresa; Susanna Vilaseca Giralt, a la Facultat de Medicina, i M. Rosario Hernández González, a Elisava, que comparteixen el mateix objectiu. Totes elles s’esforcen per transmetre al conjunt de la comunitat universitària que aquest és un tema que afecta tothom: homes, dones, persones de gènere no binari i membres del col·lectiu LGTBIQ+.
Lluita contra la violència de gènere
Prevenir i abordar la violència masclista a la Universitat és un dels eixos principals de l’activitat de la Unitat d’Igualtat de Gènere a tots els campus. Per fer-ho, també es valen del Protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe o d’orientació sexual, elaborat durant l’execució del II Pla d’igualtat de gènere de la UVic-UCC (del 2017 al 2021) i que, durant l’aplicació del III Pla, ha arribat a la seva consolidació. Mar Binimelis explica que «es procuren tractar amb diligència tots els possibles casos d’assetjament per motiu de sexe o gènere que apareixen a la Universitat». També s’està impulsant un pla de formació, que es vol estable i que arribi a tots els col·lectius que integren la comunitat universitària. La lluita contra les actituds violentes en relació amb el gènere o el sexe es completa amb altres accions que tenen a veure amb la responsabilitat social, l’activitat acadèmica, la comunicació, la representació i participació institucional, el desenvolupament professional i les condicions laborals o la conciliació entre la vida personal i la feina.
La desigualtat de gènere pren formes específiques dins del món universitari
Actualment, el III Pla es troba a mig camí de la seva execució. Les responsables d’igualtat de gènere dels campus de la Universitat coincideixen a dir que la UVic-UCC té plantejats reptes similars als d’altres universitats i, en general, al conjunt de la societat, en matèria d’igualtat de gènere. Mar Binimelis considera que «les universitats són institucions amb particularitats concretes on, per tant, les desigualtats prenen formes específiques». Identifica diferents àmbits sobre els quals cal actuar: la prevenció i l’abordatge de la violència masclista, la subrepresentació de les dones en les posicions de lideratge, o la masculinització o feminització de determinades àrees d’estudi. D’altra banda, subratlla que és essencial «incorporar un enfocament interseccional en el treball per a la igualtat d’oportunitats dins de la Universitat, la qual cosa significa tenir en compte les múltiples dimensions de la identitat i com interactuen entre si, incloent-hi el sexe, la procedència, la classe social o l’edat, entre altres».
Per la seva banda, Ester Colillas, d’UManresa, explica que, en el campus de la capital del Bages, la recerca és un dels àmbits on les desigualtats de gènere es fan més evidents, especialment en les publicacions d’articles científics d’impacte. «La recerca científica —diu— es regeix per criteris predominantment masculins, on es valora la dedicació exclusiva i de manera ininterrompuda, fet que és poc compatible amb la maternitat, per exemple». En aquest mateix sentit, Susanna Vilaseca subratlla les dificultats que afronta el personal docent i investigador femení per fer carrera investigadora: «Un nombre important de personal docent i investigador (PDI) de la Facultat de Medicina, sobretot de la branca clínica, són professionals que compaginen la seva carrera universitària amb l’assistencial. Observem més dificultats del gènere femení respecte al masculí per mantenir un nivell curricular similar si parlem de dedicació a la recerca i producció de publicacions. La balança sovint es desequilibra a favor del gènere masculí».
L’impuls del III Pla d’igualtat de gènere ha fet que la UVic-UCC estigui fent un esforç per fer visible l’aportació de les dones en la docència i recerca que es fa a la Universitat: ja sigui recollint aquesta variable en les diferents estadístiques i anàlisis, o bé aplegant els nivells de participació de dones en resultats de recerca protegits o en projectes competitius. En paral·lel, també s’està treballant activament per incloure la perspectiva de gènere en diferents nivells: fomentant la recerca específica en aquest àmbit, incloent-la com una variable present en qualsevol tipus d’investigació o incorporant-la de manera transversal en les matèries de docència dels graus. La Facultat de Medicina és un dels centres que ha posat en marxa un projecte d’integració de la perspectiva de gènere en totes les matèries que s’imparteixen als estudis. Segons Susanna Vilaseca, és una iniciativa «que no és només necessària sinó imprescindible en un grau com el de Medicina, si es vol avançar cap a la igualtat assistencial i de la recerca biomèdica del futur».
El III Pla d’igualtat pretén trencar estereotips de gènere vinculats a determinats estudis en les seves visites als centres de secundària
D’altra banda, Susanna Vilaseca també explica que, en general, «totes les carreres de la branca sociosanitària estan feminitzades, a conseqüència de la tria que fan les persones que escullen aquest àmbit professional». Així, UMedicina té un percentatge més elevat d’estudiants de gènere femení, factor lligat a l’elecció de plaça i a una nota de currículum i selectivitat que sol ser més alta entre aquest col·lectiu. Això provoca que hi hagi no només més alumnes dones sinó també més PDI d’aquest gènere. És una situació que es repeteix en altres estudis de Ciències de la Salut dels diferents campus, com ara Infermeria o Logopèdia, o també en els de Mestre d’Educació Infantil i Primària. La constatació de la presència desigual de gèneres en alguns estudis ha justificat la inclusió d’accions específiques dins del III Pla d’igualtat de gènere de la UVic-UCC, com les visites a centres de secundària de professorat femení per promoure estudis masculinitzats i, a la inversa, de professorat masculí, per parlar dels estudis feminitzats. L’objectiu és oferir referents que trenquin els estereotips de gènere vinculats a determinats estudis o branques de coneixement.
La universitat, un entorn feminitzat
La diagnosi prèvia a l’elaboració del III Pla d’igualtat va revelar que la UVic-UCC és una universitat altament feminitzada amb una “segregació ocupacional en les àrees d’administració i serveis, i una segregació vertical pel que fa a l’accés a càrrecs i responsabilitats en el vessant acadèmic i de gestió». Ester Colillas adverteix que no és pas un problema exclusiu de la UVic-UCC sinó que és una constant, en general, en el sector universitari. Amb tot, Rosario Hernández, d’Elisava, considera que es van fent passos endavant per superar aquesta situació, on, per exemple, «el pròxim curs, per primera vegada en la història del grau d’Enginyeria de Disseny Industrial, hi haurà una dona com a cap d’estudis».
Les directrius del III Pla d’igualtat de gènere afecten els diferents serveis i àrees de la UVic-UCC, la Fundació Universitària Balmes, la Fundació Universitària del Bages, la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut i la Fundació Privada Elisava Escola Universitària. Anteriorment, del 2008 al 2016, el I Pla es va centrar en el foment de la igualtat d’oportunitats en el desenvolupament professional de les dones i l’augment de la seva representativitat en els càrrecs acadèmics i de direcció. A partir del 2017, el II Pla es va enfocar a la consolidació de les polítiques d’igualtat de gènere, cosa que va permetre la inclusió de la Universitat en la Xarxa d’Unitats d’Igualtat de Gènere per a l’Excel·lència (RUIGEU).
