- Les universitats del món afronten un repte amb la popularització de l’ús de ChatGPT i altres eines que utilitzen la intel·ligència artificial per crear textos versemblants o imatges realistes
- La UVic-UCC treballa per a la implementació d’aquesta eina a les aules des d’un punt de vista ètic i coherent amb la docència universitària
La popularització de les eines d’intel·ligència artificial (IA) ha portat a la creació d’un nou paradigma en la docència i l’avaluació universitàries. La capacitat de construir textos coherents amb informació majoritàriament verídica, apareguda més recentment, planteja reptes urgents a la universitat i l’obliga a formular preguntes que necessiten resposta: Continua vigent el model actual d’avaluació? Són lícits els usos de la IA a l’acadèmia? Fins a quin punt aquesta eina pot ajudar a ampliar el coneixement dels estudiants o perjudicar el seu procés d’aprenentatge?
Malgrat que existeixen diferents tipus d’aplicacions i empreses, ChatGPT és l’eina de generació de textos més coneguda actualment. S’autodefineix com un model de llenguatge basat en l’arquitectura GPT-3.5 creat per OpenAI que, diu, pot «processar, generar i comprendre llenguatge natural en diverses tasques, com ara traducció automàtica, resum de text, resposta a preguntes i generació de text creatiu, entre d'altres». L'eina es nodreix d’una enorme base de dades per tal d’aprendre i millorar constantment els seus textos, a partir de la qual genera les respostes a les preguntes o plantejaments que li fan les persones usuàries.
De si mateixa també explica que no té una comprensió completa del món o del context social i cultural, per la qual cosa, avisa, pot produir respostes «inexactes, inapropiades o ofensives en determinats contextos o situacions». Tampoc amaga que és incapaç de treballar més enllà dels textos que ja coneix prèviament i reconeix que «no té la capacitat de discernir la veracitat o la moralitat de les preguntes o respostes que rep». Així doncs, adverteix als seus usuaris que, un cop se li ha fet un encàrrec de text específic, és ben possible que el resultat proporcionat, per més ben estructurat que estigui, no sigui veraç ni es basi en fets reals.
«Hi ha posicions molt contraposades per part del professorat i molta incertesa sobre quin ha de ser el posicionament institucional»
La intel·ligència artificial a les aules: una vella coneguda
L’ús de la intel·ligència artificial a les aules no és cap novetat. N’és un exemple l’eina Copilot, que es basa en la IA per ajudar l’estudiant a programar i que ja és un element de suport habitual en els estudis de codi. Uns altres elements són els recursos emprats en correcció o traducció de textos. Però aquests no tenen res a veure amb la nova realitat que obre ChatGPT, reconeix Ramon Reig, adjunt per a Afers Acadèmics al Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), segons el qual el debat que s’enceta és plural i complex. Requereix abordar qüestions tan diverses, però alhora tan entrellaçades, com són l’eficàcia de l’eina, els usos que pot tenir en docència, l’impacte en els sistemes d’avaluació i la dimensió ètica de la seva presència a les aules, entre altres aspectes.
I no hi ha una resposta clara a tot plegat. «Hi ha posicions molt contraposades per part del professorat universitari i molta incertesa sobre quin ha de ser el posicionament que han d’adoptar les institucions universitàries», coincideixen a dir Jordi Conca, director dels estudis d'Empresa del Campus Manresa de la UVic-UCC, i Gerard Soler, responsable de Sistemes d’Informació d’aquest mateix campus. La ràpida popularització d’aquest nou model de IA ha fet que moltes universitats, entre les quals la UVic-UCC, ja hagin creat grups de treball i espais de debat per analitzar i debatre la utilització d’aquesta tipologia d’intel·ligència artificial a les aules.
En docència, una intel·ligència artificial com ChatGPT és una arma de doble tall. Per una banda, afirma Ramon Reig, «obre la porta a noves oportunitats i maneres d’aprendre i d’ensenyar». Així, pot ajudar a escurçar els processos de cerca, permet automatitzar aspectes com l’ortografia i la gramàtica, i contribueix a buscar inspiració o idees a l’hora d’abordar tasques més artístiques.
Per una altra banda, la qualitat dels seus resultats és molt qüestionable: «Si l’eina té un ventall ampli de fonts, segurament proporcionarà informació correcta davant les teves preguntes, però quan aquest ventall no hi és, les respostes acostumen a ser equivocades», afirma. Per Reig, donar l’esquena a l’eina seria un error: «Cal saber trobar en quin moment té sentit utilitzar-la i en quin, no, i adequar-nos a les eines tecnològiques que van sortint, perquè la IA serà present en el futur professional dels estudiants, vulguem o no».
«La intel·ligència artificial serà present en la realitat professional dels estudiants»
Replantejant l’avaluació
L’avaluació acadèmica és un dels àmbits que més preocupacions i dubtes ha generat arran de la popularització de ChatGPT. L’ús de l’eina anul·la l’eficàcia dels treballs i dels exàmens com a instrument per saber si un estudiant ha assolit els coneixements, i els ha entès i assimilat per poder-los aplicar en un futur.
Ariel Guersenzvaig, director del màster en Disseny i Direcció d’Experiència d’Usuari i Serveis Digitals de la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava, aposta per replantejar els sistemes d’avaluació, no per evitar les trampes, sinó perquè «tecnologies com aquestes potser seran presents en el nostre dia a dia en el futur i, per tant, els mètodes tradicionals directament deixaran de tenir sentit». Però alhora es mostra caut: «Ara mateix, el ChatGPT s’ha de prendre pel que és, una tecnologia en desenvolupament que existeix, però que no resol cap problema real», afirma.
En la mateixa línia, Judit Bort, coordinadora de Treballs de Fi de Grau (TFG) a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar del Campus Vic afirma: «No és feina del professorat fer de policia i dedicar-se a busca els treballs fraudulents. Més aviat, és hora de repensar com avaluem els projectes acadèmics». Enguany ja s’han començat a concretar canvis, com fer un seguiment més exhaustiu als estudiants que estan fent el seu TFG per tal de «posar més èmfasi en la competència crítica i reflexiva, així com en l’establiment de mecanismes de supervisió i acompanyament».
L’ètica aplicada a les noves tecnologies
Aquest exercici del pensament crític també és clau per Maria Forga, professora d’Ètica a la Facultat d’Empresa i Comunicació del Campus Vic. Pot semblar que l’alfabetització tecnològica és innecessària per a les noves generacions de nadius digitals, però també a ells cal ensenyar-los a usar la tecnologia i a fer-ho amb sentit crític tant quan són a les aules com en altres entorns personals o professionals. «No només cal aprendre a fer servir ChatGPT des d’un punt de vista funcional, també és important el criteri i la conscienciació que permetin un ús òptim d’aquesta eina», diu Forga, segons la qual «cal saber obtenir coneixements i, alhora, detectar les mentides i falsedats».
Hem d'explorar la IA i conèixer-la per tal de formar un alumnat preparat per emprar-la
«Hem d’anar més enllà de com afecta la IA a la dinàmica de la classe o a l’exercici de posar nota, i hem de projectar-nos en l'alumnat perquè quan surti al mercat laboral, treballarà tenint la IA al seu abast i haurà de saber fer-la servir amb responsabilitat», reflexiona Maria Forga. Per això reivindica incorporar-la de manera transversal a totes les matèries que s’imparteixen i formar-hi el professorat.
En una línia semblant, Elisabet Sarri, professora de la Facultat de Medicina i coordinadora de cicle d’aquest grau, reflexiona: «No hem paït encara l'ús indiscriminat que fan els alumnes de la informació accessible a Internet, que ens hem d’enfrontar a eines que endrecen aquesta informació, sigui o no rigorosa, i l'exposen amb un llenguatge correcte d'estructura, gramàtica i ortografia». Sarri recalca la necessitat de dotar l’estudiant de criteri perquè sàpiga analitzar aquesta informació des d’un punt de vista crític.
ChatGPT: un nou camí per recórrer
Malgrat els molts dubtes que obre l’arribada de ChatGPT, hi ha una qüestió que genera consens. L’ús d’aquesta eina es generalitzarà en un futur i, a la universitat, serà utilitzada àmpliament per a la realització de treballs acadèmics, la cerca d’informació i la generació de continguts. La pregunta, doncs, no és si cal integrar-la, sinó com fer-ho. I la resposta apunta a la responsabilitat, al sentit comú i a la mirada crítica.
Marcos Cánovas, professor de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, ho explicava en l’article «Com afecta ChatGPT a l’ensenyament de llengües aplicades, traducció i edició de textos?», publicat a The Conversarion el mes de maig: «Les tecnologies sense ètica són devastadores: l’ètica de la IA ha d’integrar-se a l’ètica professional inherent a la formació universitària». A més, afirmava, «la creativitat a la manera humana no és encara a l'abast de les màquines. Dit d’una altra manera, l’artificial és una intel·ligència que processa, però que no pensa».
«La creativitat a la manera humana no és encara a l'abast de les màquines. Dit d’una altra manera, l’artificial és una intel·ligència que processa, però que no pensa»
«La constant millora de la tecnologia farà que, en un futur potser no gaire llunyà, un text generat per IA sigui indistingible d’un que hagi creat i redactat una persona», assenyala Cánovas. Els experts i expertes coincideixen a l’hora d’afirmar que, de la mateixa manera que Internet va revolucionar la docència, l’evolució tecnològica també la continuarà afectant. Així mateix, també hi ha quòrum pel que fa a la importància de l’ètica en tot aquest procés, tal com conclou Cánovas en el seu article: «Una orientació ètica en l’aplicació de la tecnologia resultarà clau per tal d’integrar la intel·ligència artificial a les aules com una eina d’acompanyament, millora i reforç de la docència».