10 anys de la federació entre la FUBalmes i la FUBages

Tant és així que, en paraules d’Albert Castells, alcalde de Vic i president de la FUBalmes, «ja no és possible imaginar Vic i Manresa sense la seva universitat, sense els seus equipaments, sense la seva activitat, sense la seva capacitat de captar talent de fora i de retenir el talent local», tampoc sense la seva aportació en forma de «coneixement, riquesa cultural i el plus de marca que suposa el fet de tenir universitat». Per la seva part, Marc Aloy, alcalde de Manresa i president de la FUBages, coincideix a dir que la construcció d’una universitat compartida ha permès tenir una «universitat més forta, amb més estudiants, més professors, més estudis, més recerca i més impacte econòmic» i recorda que la UVic-UCC «beu de dos projectes municipalistes nascuts de dues ciutats que, en el seu dia, no van tenir universitat pública i van decidir construir el seu propi projecte en forma d’universitat pròpia amb una inequívoca vocació de servei públic».

Fruit de l’amplitud de mires i la visió estratègica

Mirant enrere, Joan Turró, exdirector general de la FUBalmes, subratlla que la federació és «fruit d’una gran visió estratègica» dels que en aquell moment eren alcaldes de Vic i Manresa, Josep Maria Vila d’Abadal i Valentí Junyent, respectivament. I afegeix que «després de deu anys, és un projecte reconegut i consolidat, un projecte de país i un gran projecte d’èxit de la Catalunya Central». Vila d’Abadal la veu com un «punt de consolidació, de futur» per a la llavors Universitat de Vic, que ha permès ser i fer el que avui és i fa la UVic-UCC. Per la seva banda, Junyent en destaca el paper clau perquè «les dues ciutats tinguin un projecte universitari més fort» i un instrument per assolir fites que cada fundació per separat no hauria aconseguit. Valentí Martínez, exdirector general de la FUBages, identifica tres àmbits en els quals la Universitat té plantejats reptes: la governança, és a dir, com s’han de prendre les decisions en el marc de la federació; l’accés al finançament públic per a totes les fundacions, i l’adaptació de l’oferta acadèmica a les necessitats dels nous temps.

També Pere Quer, exvicerector d’Ordenació Acadèmica de la UVic-UCC, que va participar activament en el procés de concreció de l’acord federatiu, subratlla que «tots vam eixamplar les nostres mires gràcies al pacte federatiu». Com Imma Ubiergo, exadjunta a la Direcció General de la FUBages, també directament implicada en el projecte en aquells primers moments, que en destaca que «va generar confiança entre les dues ciutats, Manresa i Vic, una confiança que avui es podria extrapolar a altres àmbits de cooperació». Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina, coincideix a dir que «la muralla invisible que hi havia entre les dues ciutats ja no existeix» i que això ha enfortit la Universitat com a projecte comú.

Celebrar deu anys pensant en el futur

El consens generalitzat sobre l’impacte positiu de l’acord de federació tant en les diferents fundacions com en els respectius territoris i també en el conjunt del sistema universitari va propiciar la commemoració de la seva signatura en complir-se’n els deu anys. Una recepció privada al Parlament per part de la presidenta de la institució, Anna Erra, va ser el primer dels actes de celebració, en la mateixa data en què s’esqueia el desè aniversari, el 30 de gener de 2024. Posteriorment, es van organitzar dos actes institucionals: el primer, a Manresa, el 2 de febrer, i el segon, a Vic, el 8 de febrer.

L’acte de Manresa va comptar amb la participació del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, que va aprofitar l’ocasió per descriure el model universitari de la UVic-UCC com a «únic i singular, un model d’èxit i que fa una gran contribució al model universitari català». Segons Nadal, el seu model híbrid atorga a la Universitat «flexibilitat i llibertat» i és resultat d’una voluntat compartida «que trenca inèrcies d’individualisme recalcitrant i que mira la geografia en gran». Nadal va dir que l’acord federatiu ha estat positiu tant per a Vic com per a Manresa, però també per al conjunt del país. En la seva intervenció, va aprofitar per anunciar la voluntat del Govern perquè la FUBages pugui accedir a finançament públic igual com ho fa la FUBalmes a través del conveni programa. El conseller d’Universitats i Recerca, Joaquim Nadal, considera que la UVic-UCC és una bona idea que té al davant la possibilitat de construir un futur millor que passa per «continuar unint esforços, afegint-hi recursos i proposant nous reptes».

D’altra banda, el Paranimf de la UVic-UCC va acollir la cloenda de la celebració de l’aniversari. Va tenir moments per al record dels que van fer possible el pacte federatiu i també per reflexionar sobre el futur de la Universitat. En aquest sentit, l’exconseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, entrevistat pel periodista Albert Om, va convidar la UVic-UCC a «fer més recerca i transferència de coneixement lligada a les necessitats del territori; a atreure estudiants internacionals per ser més competitiva, i a posar la formació contínua al mateix nivell que l’oficial». També va dir que la UVic-UCC va corregir, amb la federació, la manca d’equilibri territorial en l’àmbit de l’ensenyament superior i va apuntar la possibilitat que pugui esdevenir, en el futur, la universitat privada, presencial i no confessional que, a hores d’ara, el país no té.

Un balanç positiu

I és que, amb la perspectiva de deu anys, el balanç de l’acord de federació és altament positiu per al conjunt de la UVic-UCC des de diferents punts de vista: en xifres del curs 2022-2023, la UVic-UCC ha incrementat el nombre d’estudiants en estudis oficials fins als 10.723, la quantitat d’investigadors fins als 548 o els recursos obtinguts en convocatòries competitives de recerca fins al 6,8 M€, entre altres fites. Són xifres que la situen, en termes de volums, en una posició similar a la resta d’universitats territorials catalanes.

La federació de les dues fundacions ha suposat, també, un punt d’inflexió, el reconeixement i el prestigi de la UVic-UCC, tant en el context local com en l’internacional. L’any 2022, va entrar per primera vegada al THE World University Rankings (THE WUR) —un dels rànquings més prestigiosos del món, basat en l’anàlisi de tretze indicadors en les àrees de docència, recerca, transferència de coneixement i internacionalització. Actualment, la UVic-UCC ocupa en el THE WUR 2024 la posició 800-1000 a escala internacional i la posició 17-35 en l’àmbit estatal. La suma d’esforços dels diferents centres federats ha dotat de major musculatura la Universitat i l’ha projectat més enllà del seu entorn territorial immediat.

La Facultat de Medicina i l’IRIS-CC, grans èxits de la federació

La creació de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), titular de la Facultat de Medicina, és un altre dels grans èxits de la federació entre la FUBalmes i la FUBages. Es va constituir el 2015, com una iniciativa conjunta, i ha permès sumar el grau en Medicina, primer, i en Odontologia i en Audiologia General, més recentment, a l’oferta de titulacions de la UVic-UCC. Sense la suma de les dues fundacions, hauria estat impensable disposar d’aquests estudis a la Catalunya Central. Marina Geli, directora general de la FESS, ho confirma: «Clarament, l’instrument catalitzador sense el qual no hauria estat possible la Facultat de Medicina de la UVic-UCC és el pacte federatiu». Tanmateix, va ser una ambició compartida per més agents, tant d’Osona com del Bages: tothom va sumar-s’hi, «des del bisbe a la societat civil, l’empresariat i l’acadèmia, tothom volia estudis de Medicina al territori».

D’altra banda, la constitució de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC) és una altra de les fites de la UVic-UCC, que no hauria estat possible sense la capacitat d’influència i el posicionament sòlid en l’àmbit de les ciències de la salut de les dues fundacions. L’IRIS-CC va iniciar la seva activitat l’1 de juny de 2022, i actualment treballa per esdevenir un centre de referència a escala local i internacional en recerca i innovació, tant per la qualitat de la seva producció científica com per l’enfocament integral que fa de la salut i els seus reptes.

Una universitat arrelada al territori

La FUBalmes i la FUBages comparteixen una vinculació estreta amb el municipalisme (en tots dos casos, els seus patronats estan presidits per l’alcalde de la ciutat on estan implantades, Vic i Manresa) que es tradueix en una vocació decidida de servei al territori. Aquest esperit s’ha traslladat al conjunt de la Universitat, que ha esdevingut un instrument de transformació positiva de l’entorn i una porta que connecta les realitats locals amb els desafiaments i les oportunitats globals.

La federació va aprofundir en el model de governança singular de la UVic-UCC, que ja havia establert la Universitat de Vic des de la seva creació, el 1997. La combinació de gestió privada amb iniciativa municipalista i vocació de servei públic ha esdevingut clau per dotar la institució d’agilitat i fer-la altament permeable a les necessitats i demandes de l’entorn. Joan Font, director general de Bon Preu, posa en relleu «l’àmbit de llibertat per fer les coses de manera eficient» que ofereix la governança de la UVic-UCC, que hauria de ser un element important de reflexió sobre com s’han de governar les universitats del país en el futur.

En paral·lel, el compromís de la Universitat amb el territori és un altre dels elements rellevants de la seva idiosincràsia. Sílvia Gratacós, presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, posa en valor el seu potencial «per retenir i atraure talent», i Elvira Garcia, gerenta d’Inoxforma, el fet que sigui «una universitat que treballa braç a braç amb les empreses». Oriol Guixà, president de la Fundació La Farga, explica que l’empresariat espera de la Universitat que continuï creixent, incorporant «nous centres universitaris en el marc de la Catalunya Central o donant entitat pròpia de recerca al centre BETA», entre altres reptes.

Pioners a integrar l’FP superior a la universitat

La UVic-UCC, també en un marc de cooperació de les dues fundacions, ha estat capdavantera en el desenvolupament d’un model propi d’integració de la formació professional superior en un entorn universitari, a través del Campus Professional. És un model que va més enllà d’incorporar alguns cicles formatius de grau superior (CFGS) a la seva oferta de titulacions oficials i que aprofundeix en l’establiment d’acords de vinculació amb centres d’ensenyament secundari per facilitar passarel·les acadèmiques entre estudis superiors: sigui entre CFGS i graus, o viceversa.

La visió global de l’educació superior que integra tant l’FP superior com els estudis universitaris és un tret distintiu de la UVic-UCC. El treball conjunt entre la FUBalmes i la FUBages, tant en termes de reflexió sobre el model com també de concreció sobre el terreny, ha permès donar-li forma i fer-lo créixer en volum de titulacions pròpies, d’alumnes i d’acords de vinculació amb centres de la seva àrea geogràfica d’influència.

Elisava, un peu a Barcelona

L’acord de federació que es va signar fa deu anys es va plantejar, des del principi, com una estructura oberta a noves incorporacions. El 2016, s’hi va sumar la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), creada per la FUBalmes i la FUBages per tal que fos titular de la Facultat de Medicina. La federació creixia a partir de moviments interns.

Més endavant, el 2020, la federació va incorporar la Fundació Elisava Escola Universitària, en un nou moviment, aquest extern. Va suposar un salt endavant, ja que, d’una banda, permetia la incorporació de nous àmbits d’expertesa a la Universitat, com el del disseny, i, de l’altra, ampliava la federació amb un nou membre i la feia més sòlida, diversa i plural. Javier Peña, director general de la Fundació Elisava, considera que, amb el pacte federatiu, la institució que dirigeix «ha fet un salt endavant de qualitat. Ha esdevingut universitat, en el marc d’una universitat mitjana com és la UVic-UCC». Hi ha aportat «la facultat de disseny més gran que hi ha actualment a Catalunya i la que més estudiants de disseny té tant al país com a l’Estat espanyol».

D’altra banda, Elisava ha aportat a la UVic-UCC una experiència àmplia en el terreny de la formació continuada de postgrau i ha obert la porta a disposar d’un campus de la Universitat a Barcelona. La presència de la Universitat a la capital catalana ha reforçat la seva mirada de país des del qual es projecta a tot el món.