L’herència solidària que impulsa l’accés universitari de joves osonencs

  • 12 estudiants de la UVic-UCC són els primers beneficiats de la beca
  • Maria Victòria Modolell “era altruista i estimava la cultura”, explica el marmessor del llegat
  • El fons Modolell-Calderó destinarà els rendiments dels més de 4 milions d’euros a la dotació de beques en funció de la renda

Quantes vegades heu escoltat que la sort no cau del cel i que se l’ha de sortir a buscar? N’hi ha que diuen que ningú és més afortunat que el que creu en la seva pròpia sort, però la fortuna que ve de fora, com un bon regal inesperat, t’omple de sorpresa i alegria. I si a sobre no parlem d’un joc d’atzar, sinó d’un gest solidari, l’agraïment és infinit. A principis de maig del 2018 la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va saber, a través d’una trucada del notari, que havia rebut una herència milionària per part de Maria Victòria Modolell. L’herència, de 8’3 milions, beneficiava a parts iguals Càritas i la UVic-UCC i suposa la primera donació d’aquest tipus que rep la Universitat.

Segons el testament, la Universitat ha de becar estudiants d’Osona amb pocs recursos i que vulguin estudiar a la UVic-UCC. Davant d’això, la direcció de la Universitat va decidir becar 12 joves cada any i durant tota la seva estada universitària, a través dels rendiments de l’herència i no pel valor del patrimoni. D’aquesta manera, el patrimoni no s’esgotarà i els rendiments permetran donar una llarga vida a les beques. Modolell, amb l’herència, va fer evident el seu interès pels estudis universitaris dels joves osonencs i la preocupació per ajudar els més necessitats.

«Quan entri la sort, ofereix-li un seient!», diu la dita. I això és, literalment, el que ha fet la UVic-UCC amb la creació de la beca Modolell-Calderó. Des dels pupitres i equipaments de la Universitat, una dotzena d’alumnes es beneficiaran cada any d’una important ajuda econòmica per acostar-se al futur professional que han triat. Aquest curs acadèmic, 12 ja han tingut aquesta sort.

Qui era Maria Victòria Modolell?

Maria Victòria Modolell era una persona que es va interessar pel benestar comú per sobre del seu reconeixement individual. Ni tan sols la família coneixia les seves intencions, però tampoc no els va sorprendre. «La Maria Victòria era una dona discreta i senzilla, preocupada per l’accés a la cultura dels que no tenen recursos», explica Ramon Vilarrúbia, cosí del marit de la senyora Modolell i marmessor de l’herència. «El seu altruisme, l’amor per la cultura i l’estima per Vic han portat aquest llegat a les terres osonenques», segons apunta ell mateix.

«El seu altruisme, l’amor per la cultura i l’estima per Vic han portat aquest llegat a les terres osonenques»

Maria Victòria Modolell era filla d’una família benestant de Barcelona, tot i que va néixer el 21 de juny del 1937 a Santiago de Compostela. Just a l’inici de la Guerra Civil els seus pares es van veure obligats a marxar de Catalunya i van viure a Galícia fins que es va acabar el conflicte bèl·lic. A Modolell li agradava molt viatjar, sobretot amb la família, i va treballar a l’Ajuntament de Barcelona fins que va començar a tenir problemes de visió i de salut, empitjorats per l’Alzheimer els darrers anys. El 1985 es va casar amb el vigatà Carlos Calderó quan tots dos rondaven els 50 anys. Calderó va morir el 23 d’abril del 2017 i la seva esposa pocs mesos més tard, el 4 d’octubre. «L’enyorament del seu marit la va acabar d’apagar», explica Vilarrúbia.

El marmessor recorda que «el matrimoni havia dit moltes vegades que s’havia de pensar amb els que volen estudiar i que calia ajudar els que tenen menys possibilitats, ja sigui en els estudis o en qualsevol altra circumstància». El matrimoni Calderó-Modolell no van tenir fills i es van dedicar a ajudar sempre que podien. De fet, Vilarrúbia explica que després de la mort de Maria Victòria Modolell van rebre moltes trucades que constaten la seva generositat: «Ens va trucar, per exemple, una senyora del servei de feia anys explicant que la família Calderó-Modolell li va pagar la matrícula per uns estudis que no es podia permetre. La seva vena altruista venia de lluny».

«El matrimoni havia dit moltes vegades que s’havia de pensar en els que volen estudiar i que calia ajudar els que tenen menys possibilitats»

Una donació d’aquest import tan generós seria benvinguda en qualsevol entitat, però Modolell es va decantar per la UVic-UCC i Càritas. Ella no en va especificar els motius perquè, com afirmen els familiars, no era una persona de donar gaires explicacions. Tot i així, Joan Vilarrúbia, fill del marmessor, apunta el fet que «la UVic-UCC no és barata i, per tant, segur que la senyora Victòria va valorar moltíssim que la gent propera a Vic no s’hagués de desplaçar a Barcelona i pogués estudiar aquí». D’altra banda, Ramon Vilarrúbia està convençut que Carlos Calderó, «que s’estimava moltíssim Vic», va influir en la decisió de la seva esposa de deixar l’herència a la capital d’Osona.

Els primers beneficiats de la beca Modolell-Calderó

Ariadna Farrés (Torelló, 1999), Daniel Garrido (Manlleu, 1997) i Ibrahim Amar (Tona, 2000) són tres dels dotze estudiants que han rebut la beca Modolell-Calderó aquest curs acadèmic. Estudien Infermeria, Enginyeria de l'Automoció i Mecatrònica, respectivament, i agraeixen aquesta ajuda particular que els facilitarà el seu pas universitari per la UVic-UCC. «Donacions com aquesta tenen molt valor. Invertir en l’educació és el millor que es pot fer perquè és un benefici per a tota la societat», afirma l’Ibrahim.

«Donacions com aquesta tenen molt valor. Invertir en l’educació és el millor que es pot fer perquè és un benefici per a tota la societat»

Ariadna

Ariadna

L’Ariadna prioritza la seva faceta solidària com a voluntària a l’Hospital de la Mare de Déu de Lourdes. «Estava fent un voluntariat amb malalts i vaig decidir estudiar infermeria». L’estudiant de Torelló està contenta de poder-se quedar a estudiar prop de casa: «si vull treballar a les tardes, aquí ho tinc més fàcil que a Barcelona». A més, un dels seus objectius és «treballar a l’Hospital de Vic o en algun centre de salut mental», ja que Psicologia és una de les assignatures que més positivament l’han sorprès.

Daniel

Daniel

En Daniel és un apassionat dels cotxes i les motos des de ben petit, així que tenia molt clar l’enfocament dels seus estudis. «Jo venia de fer un cicle de grau superior d’automoció i després vaig treballar de mecànic fins que vaig veure aquesta nova carrera». El jove de Manlleu vol fer saber a la família Modolell que «és una sort que hi hagi persones tan generoses al món i, sens dubte, la beca que he rebut serà ben gestionada». En Daniel reconeix que és una gran ajuda per a la seva família, perquè té una germana que també estudia.

«És una sort que hi hagi persones tan generoses al món i, sens dubte, la beca que he rebut serà ben gestionada»

Ibrahim

Ibrahim

L’Ibrahim dubtava si fer Telecomunicacions o Mecatrònica: «al final em vaig decantar per Mecatrònica perquè les sortides professionals que ofereix són molt àmplies». L’estudiant de Tona qualifica d’essencial el fet d’accedir a la beca: «A casa som tres germans i la beca m’ha suposat una bona oportunitat per seguir estudiant». És per això que es pren l’ajut econòmic com una responsabilitat: «M’hi estic esforçant molt i de moment ho tinc tot aprovat. I fins i tot amb bona nota!». L’Ibrahim explica que el seu pare es va llicenciar en Física al Marroc i, tot i que no s’hi ha pogut dedicar professionalment, «sempre ens ha inculcat que estudiéssim i escollíssim el que volem fer».