- Albert Juncà: «Cada ensenyament ha estudiat les millors adaptacions per al seu cas concret, perquè tenim assignatures de tot tipus i algunes han implicat canvis profunds i complexos»
- Les proves pilot de treball en línia que ja s’estaven aplicant a la Universitat van passar, d’un dia per l’altre, de la fase beta a l’aplicació generalitzada
La decisió de suspendre totes les activitats acadèmiques presencials que el govern de la Generalitat de Catalunya va prendre el 13 de març arran de l’emergència sanitària per la Covid-19 i el posterior decret d’estat d’alarma han transformat substancialment l’activitat habitual de la UVic-UCC. Des del primer dia del confinament imposat per fer front a la pandèmia, tota l’activitat docent presencial es va traslladar a l’entorn virtual per tal que tant professorat com alumnat poguessin seguir les classes des de casa. També els professionals d’administració i serveis treballen remotament, garantint que, malgrat estar tancada físicament, la Universitat continuï oberta i funcionant a ple rendiment.
Amb la docència en línia totalment implantada i sense data de finalització, el vicerector de Professorat de la UVic-UCC, Albert Juncà, fa un balanç molt positiu del procés ràpid i imprevist que s’ha dut a terme: «com que l’escenari d’aturada de classes presencials es veia probable, dies abans que passés el Rectorat ja va començar a treballar per afrontar la situació». És per això que des del mateix dia en què es va anunciar la suspensió de la docència presencial, «tot el professorat ja va rebre les primeres indicacions, que s’han seguit transmetent via deganats i caps d’estudi de forma constant». Per al vicerector ha estat essencial «que cada ensenyament hagi estudiat quines eren les millors adaptacions per al seu cas concret, perquè tenim assignatures de molts tipus, i algunes han implicat canvis profunds i complexos».
També ha estat clau la predisposició per adaptar-se a la nova situació per part de tota la comunitat universitària. «En general els docents han respost de manera modèlica i treballen per mantenir la planificació acadèmica prevista», explica el vicerector, segons el qual ara el gran repte és afrontar una avaluació eminentment virtual que haurà de ser rigorosa, segura i garantir l’adquisició de coneixements per part de l’alumnat. En aquest procés de transformació constant també ha estat clau el paper jugat pel Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica, que ha desenvolupat protocols, pautes i documentació didàctica diversa per orientar els docents en el nou context acadèmic no presencial. En el mateix sentit, també han creat materials, espais de suport didàctic i formacions o fòrums d’orientació digitals periòdics la responsable d’Innovació del Campus Manresa i la Unitat de Suport a la Docència del Campus Vic.
«Els docents han respost de manera modèlica i treballen per mantenir la planificació acadèmica prevista»
L’esforç dels equips docents i de l’alumnat per adaptar-se a la nova realitat també ha requerit la implicació de la majoria d’àrees d’administració i serveis. En el cas del campus Manresa, els departaments de Gestió de Persones, de Sistemes d’Informació i d’Innovació Docent van facilitar el salt a la virtualització. En el cas del campus Vic, aquesta tasca va recaure en l’Àrea de les TIC, mentre que la d’Infraestructures i Serveis Generals s’ha responsabilitzat del tancament de les instal·lacions físiques, el seguiment de la salut de la comunitat i la gestió d’equipaments que treballadors i alumnes poden necessitar per seguir operatius. Eines digitals com la plataforma col·laborativa Microsoft TEAMS, Zoom.us, Stream o GotoMeeting s’han convertit en la clau de la relació diària entre tots els membres de la comunitat, tant per dur a terme l’activitat docent com per fer reunions i videotrucades, gestions i compartir informació.
«El coronavirus ha accelerat el procés d’adaptació a unes eines digitals que ja fa mesos que teníem en fase pilot»
«El fet que la Universitat estigués ja un 80% informatitzada abans de la situació excepcional ens ha ajudat molt», diu Joan Busquiel, director de l’Àrea de les TIC de la UVic, segons el qual «el coronavirus no ha fet més que accelerar el procés d’adaptació a unes eines que ja feia mesos que estudiàvem i que teníem en fase pilot, no pensant en un confinament, sinó en facilitar el teletreball i la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones». En el cas del campus Manresa, per exemple, des del gener ja estava activa una prova pilot de teletreball, que el confinament ha obligat a generalitzar. Les àrees de Gestió de Persones s’han encarregat d’acompanyar els equips en la gestió d’aquest canvi i procés adaptatiu, i han elaborat guies amb recomanacions organitzatives i tècniques per teletreballar i alhora prendre mesures preventives i de salut en el teletreball.
Un cas paradigmàtic ha estat el de la Facultat de Medicina, que ha afrontat el confinament amb dos reptes afegits: per una banda, el format particular de les seves assignatures, que s’imparteixen seqüencialment, amb un temari dens, una agenda molt atapeïda i un gran nombre de docents implicats; i per una altra banda, el fet que el 90% del professorat de la Facultat són professionals que treballen en centres sanitaris on han vist desbordada la seva càrrega de treball habitual. En el seu cas, des del primer dia les classes s’han continuat fent seguint escrupolosament el calendari previst, i adaptant al context virtual les activitats de laboratori, d’anàlisi de casos clínics i de pràctiques, amb molt poques excepcions.
«Assignatures seqüencials i docents als centres sanitaris, principals reptes de la Facultat de Medicina en la docència en línia»
Per al vicerector de Professorat, «a la satisfacció per haver sabut fer aquesta adaptació de forma ràpida i minimitzant les incidències, s’hi afegeix la incertesa d’aquest moment que vivim i que és tan canviant». Afrontar per primera vegada una avaluació gairebé 100% en línia, un calendari de Selectivitat i de matriculació d’estudiants de primer any diferent i tardà i el dubte de com es podran executar algunes pràctiques i activitats docents que requereixen presencialitat són algunes de les incerteses que el pas de les setmanes, i dels mesos, anirà resolent. Segons Juncà, «aquesta experiència haurà servit per explorar un món que encara no coneixíem prou, el virtual, per espolsar-nos les pors que ens generava i per aprendre què ens ha estat útil i què no, per tal que en un futur els recursos de la docència en línia puguin ser un molt bon complement de la presencial».
«Ens haurem espolsat pors que el món virtual ens generava: en el futur els recursos en línia seran un bon complement a la presencial»
Docents i estudiants d’últim any d’Infermeria entren als hospitals
L’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha fet retornar a la primera línia de l’atenció sanitària docents dels graus en Infermeria de la UVic-UCC, tant del campus Vic com del campus Manresa, que feia anys que no es dedicaven a la pràctica professional. També han entrat a treballar als hospitals estudiants d’últim curs del grau en Infermeria, mentre que d’altres docents de l’àmbit sanitari que combinen l’activitat acadèmica amb la clínica han ampliat aquesta segona dedicació sense que la primera es vegi afectada.
Aquest és el cas de Marina Mateu, doctora en Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa que, arran de la pandèmia, s’ha reincorporat al seu antic lloc de treball a la UCI de l’Hospital Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia. Explica que el que més li va sobtar al tornar a l’hospital va ser «el silenci dels passadissos». «Vivim en una cultura mediterrània i els nostres hospitals són sorollosos, però ara només se senten les infermeres», diu Mateu, i afegeix: «també vaig veure la por als ulls del primer pacient que vaig tenir: por de preguntar, de dir, de parlar... els malalts no pregunten. Teníem una sala d’espera plena de malalts i ningú deia res».
Marina Mateu: «el silenci als passadissos i veure la por als ulls dels pacients és el que més m’ha colpit del meu retorn a l’hospital»
Montse Soler, doctora en Infermeria, combina la docència al campus Manresa amb la seva feina com a infermera del SEM. Assegura que, malgrat haver treballar sempre a urgències i haver-ne vist de tots colors, mai havia viscut una situació com aquesta. «Treballem amb EPI, mono, mascareta i ulleres que no et deixen ni veure ni respirar bé, i que et fan llagues a la cara; tenim psicosi de no tocar res, de marxar de l’hospital dutxats i amb roba neta per no portar el virus a casa, i d’estar al màxim d’apartats de la família per no contagiar-los», relata Soler, per a la qual les jornades són «esgotadores i intenses i amb unes condicions que no són les òptimes».
Al campus Vic, diversos docents de la Facultat de Ciències de la Salut i del Benestar s’han adherit de forma voluntària a la crida feta pel Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Alguns, com és el cas de Montse Faro i d’Olga Isern, feia dècades que no exercien, i per això tornar a entrar a un hospital com a professionals de la salut ha estat un repte. En el cas d’Olga Isern, feia 20 anys que no tenia pacients a càrrec seu a la Unitat de Cures Intensives, precisament del llavors Hospital General de Vic. «Encara que la situació és molt dura, i tornar a la primera línia de l’UCI m’ha impressionat molt, la companyonia d’aquests dies és increïble», diu Isern.
Olga Isern feia 20 anys i Montse Faro 30 que no tenien pacients a càrrec seu en UCI o centres hospitalaris
El repte, explica, ha estat doble: per una banda, ha calgut renovar i actualitzar certs coneixements i procediments amb urgència i, per una altra, la situació de saturació a l’Hospital «pot afectar a nivell psicològic». «Em tremolava la veu», recorda, «quan em va tocar trucar a una noia que tenia tant el pare com la mare a l’UCI», diu Isern, «encara que pensis que estàs preparada, l’experiència és molt difícil». En el cas de Faro, des de l’any 1989, no tenia un pacient completament a càrrec seu i per això, reconeix, «l’experiència està sent molt intensa i la responsabilitat dura».
Estudiants, docents i professionals, braç a braç
Davant l’emergència sanitària, la crida dels centres hospitalaris s’ha fet extensiva també als alumnes de darrer curs dels graus en Medicina i en Infermeria. És per això que els docents de la UVic-UCC que han tornat a la feina clínica ho han fet al costat d’estudiants de quart del grau en Infermeria que, o bé ja estaven fent pràctiques a l’Hospital i s’hi han quedat a ajudar, o bé s’han presentat de forma voluntària. En el cas de l’alumnat, fan torns de 12 hores diàries en dies intercalats, que combinen amb les classes i amb el repte afegit de realitzar el treball de final de grau, propi de l’últim curs.
L'alumnat voluntari de quart curs fa torns de 12 hores diàries en dies intercalats, que combinen amb la recta final dels estudis de grau
Aquest és el cas d’Iris Alarcon, estudiant de quart d’Infermeria al campus Vic, segons la qual «a mesos de graduar-se tot plegat és molt dur, però com a futura infermera no podria quedar-me a casa sabent que hi ha persones que ens necessiten allà, i que podem ser útils». L’estudiant, però, reconeix que compaginar els estudis amb aquestes jornades laborals de voluntariat tan extenses i en una situació tan complexa dificulta la concentració. «Passem les 12 hores amb les EPI posades i sortim molt cansades: la situació que es viu allà dins és tan surrealista que no te l’acabes de creure».
En el cas del Campus Manresa, el 24% del estudiants de primer curs i el 39% de segon s’han incorporat com a auxiliars, cuidadors, tècnics o zeladors sobretot a centres sociosanitaris i residències. Mentre que el 54% dels de tercer i el 73% dels de quart curs ho han fet majoritàriament en hospitals i centres d’atenció primària.
Equips i materials al servei del sector sanitari
La UVic-UCC ha posat a disposició del sistema de salut del seu entorn territorial més proper material i equips que s’utilitzen habitualment per a la formació teoricopràctica d’estudiants d’àmbits com la Salut o les Biociències, així com per als projectes de diversos grups de recerca.
En el cas del campus Vic, ja a l’inici del confinament va fer una donació del material de seguretat de què disposava al Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Els materials procedien dels laboratoris de la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT), de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB), de la Facultat de Medicina i del Centre Tecnològic BETA.
En global es van lliurar 7.000 guants, 1.510 mascaretes quirúrgiques, 150 bates de protecció d’un sol ús, 50 peücs de plàstic, 5 litres d’alcohol de desinfecció de superfícies, un mono de protecció segons Directiva 89/686/EEC (RD 1407/1992 Espanya), un mono EN ISO 13688:2013 TP TC 019/2011 i 24 mascaretes EN 149-2001 + A1:2009. També es van posar a disposició els equips RT-PCR de què es disposa, adquirits en el marc del PECT-Osona Transformació Social. Es tracta d’equips de laboratori altament especialitzats que es poden fer servir en el procés de diagnòstic del coronavirus.
En el cas del campus Manresa es van lliurar mascaretes i es van cedir llits d’hospital i respiradors, entre d’altres equips. Juntament amb l’empresa Unihàbitat, també es va gestionar el trasllat de 80 llits des de Sant Cugat del Vallès i Barcelona fins a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. D’altra banda, l’Àrea d’Innovació i Recerca d’UManresa ha coordinat diferents agents implicats en la producció, muntatge i distribució d’equips de protecció individual amb la Fundació Althaia, Avinent, Eurecat, la UPC Manresa i l’Ajuntament de la ciutat.
Les instal·lacions de la Clínica Universitària s’han convertit en el punt de recepció d’equips produïts amb tecnologia d’impressió 3D fets per persones i empreses de forma voluntària. També aglutina el muntatge de les diferents peces i components, ja que ofereix un entorn segur i higiènic i compta amb equips de protecció i d’esterilització. També la impressora digital de la seu de Granollers funciona sense parar produint material de protecció per a centres sanitaris del Vallès Oriental i del Maresme, i diferents estudiants del campus Vic s’han sumat individualment a iniciatives col·laboratives amb el mateix objectiu.
La UVic-UCC també ha participat activament en la posada en marxa d’una comunitat virtual de pràctica d’atenció a la gent gran. La seva finalitat és que les residències de la Catalunya Central puguin formar els seus professionals i el personal de nova incorporació per atendre les necessitats derivades de la pandèmia per Covid-19. En aquesta iniciativa de col·laboració la Universitat hi ha participat a través del Campus Manresa juntament amb la Unió Consorci Formació, el Consorci de Salut i Social de Catalunya, la Fundació Sant Andreu Salut, l’Ajuntament de Manresa, la Regió Sanitària Catalunya Central –CatSalut– i el SAP Bages-Berguedà-Solsonès (que inclou el Moianès) de l’Institut Català de la Salut.
De fet, diferents grups de recerca, càtedres i investigadors de la institució també participen en múltiples iniciatives, totes orientades a estudiar i a millorar aspectes sanitaris, socials o econòmics derivats d’aquesta crisi. Un exemple n’és el mòdul específic per a la Covid-19 de la plataforma Interactive Clinics, desenvolupada per la unitat d’Innovació i Recerca d’UManresa amb la companyia BitGenoma i la Universitat de Newcastle (Austràlia). Aquest recurs, que permet la identificació precoç de contagis, el seguiment remot dels pacients i l’atenció de casos amb simptomatologia lleu i moderada, s’ha posat a disposició del sistema sanitari de la Catalunya Central.
Maneres de fer més lleu el confinament
Amb la comunitat universitària dispersada, tancada a casa teletreballant o teleestudiant, els diferents serveis i àrees de la UVic-UCC han posat en marxa un gran nombre d’iniciatives per fer més amena la situació de confinament, però també per acompanyar aquelles persones que puguin necessitar suport en diferents àmbits. En aquest sentit, s’han posat en alerta màxima els serveis d’atenció psicològica, psicopedagògica i d’atenció a la diversitat funcional d’ambdós campus.
Alhora, docents i investigadors d’àmbits de coneixement molt diversos comparteixen la seva expertesa amb la resta de la comunitat, i amb la societat en general, a partir de diferents recursos, com el butlletí UManresa, a prop en la distància. Aquest espai inclou vídeos amb recomanacions, consells i reflexions a l’entorn del confinament des d’àmbits tan diversos com la salut, el benestar emocional, l’alimentació, l’atenció dels infants, l’economia, la tecnologia, la comunicació o l’aprenentatge d’idiomes. El mateix fa l’espai dedicat al coronavirus del web de la UVic, on entre d’altres investigadors del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física ofereixen consells per mantenir-se actiu des de casa, docents del grau en Nutrició Humana i Dietètica donen recomanacions alimentàries i experts de la Càtedra de Salut Mental aporten pautes en aquest àmbit.
A les xarxes socials de la institució també proliferen les iniciatives, com ara les activitats en directe (concerts, sessions d'activitat física i classes de ioga o de zumba entre d’altres) a l’Instagram de la UVic i de la UManresa, o el diari de confinament, amb relats i reflexions que diferents membres de la comunitat universitària comparteixen sobre el seu dia a dia al campus Manresa.