- La colla, que enguany mou més d’un centenar de persones, va néixer el 2002, però va passar per un període d’inactivitat fins que el 2010 es va refundar
- Estudiants, però també membres del PDI i del PAS formen Emboirats, que defineix com una “petita gran colla”
La boira de la Plana de Vic i la universitat a què pertanyen els va donar, fa deu anys, el nom que tenen avui: Emboirats de la UVic. Parlem del col·lectiu universitari que mou més gent a la UVic-UCC, ja que supera les 120 persones en les diades a casa. Van néixer el 2002, però la poca afluència d'estudiants va portar la colla a la desaparició fins que, el 2010, es va refundar. Des de llavors han passat 10 anys: unes 800 persones, 6 equips de juntes directives, 7 de juntes tècniques, unes 80 diades, i un centenar d’assajos anuals són algunes de les xifres que han marcat aquesta dècada.
La colla, deu anys després, segueix mantenint la seva essència, ser una “petita gran colla”. Aquest concepte, que ha passat de generació en generació, entronca amb el fet de ser una colla d’una universitat petita i amb uns inicis amb poca gent. Curs rere curs, tant la Universitat com el nombre d’emboirats i emboirades ha crescut, però sempre ha mantingut la mateixa essència de família. L’únic requisit per formar part de la colla són les ganes de col·laborar a fer créixer el projecte, a banda, és clar, de formar part de la comunitat universitària de la UVic o cursar estudis superiors a la comarca d’Osona.
Deu anys després Emboirats manté l’essència d’esdevenir una «petita gran colla», un concepte que ha passat de generació en generació
Els caps de colla d’aquest curs, David Cortina i Elena Sánchez, es van incorporar a la colla fa cinc i set anys respectivament. «Quan vaig entrar, jo venia de Sants, i li vaig demanar al president quan faríem castells de 7. No em va saber respondre», afirma Sánchez. Ara, amb el 3 i el 4 de 7 descarregats diversos cops, «els objectius han canviat, però les sensacions son cada vegada més intenses».
Per la seva part, Cortina pateix pel moment d'haver de marxar: «ser casteller universitari té data de caducitat i moltes vegades et planteges seguir estudiant per poder continuar venint». Les direccions de les dues juntes, la directiva i la tècnica, son complexes, expliquen: «mous molta gent i tens molta responsabilitat, però quan veus la rotllana d'abans de la diada és fantàstic».
Una colla sense estereotips
Emboirats està integrada per molta gent i tota molt diferent. «No cal que compleixis un patró, sempre trobem un lloc a tothom, sigui com sigui, i tenim molt clar que tant nois com noies hi juguen el mateix paper, en termes d’igualtat i sense diferències de gènere de cap mena». Ho diu Helena Teixidor, que des del setembre és la presidenta de la colla. «Representar un col·lectiu tan ampli fa que, a més d’aprendre a gestionar la colla, aprenguis a gestionar els teus propis sentiments», reconeix.
«No cal complir un patró concret per ser de la colla, aquí sempre trobem un lloc per a tothom»
Per tal d’organitzar tots els seus membres, Emboirats es distribueix en diversos segments, i no oblida aquelles persones que van formar part del col·lectiu en el passat. D’aquesta manera, els Emboirats actius son tots aquells que assisteixen a assajos, a diades i a les activitats que organitza la colla; els Veterans son aquells que porten més de quatre anys a la colla, i els DesUVicats son aquelles persones que, essent o no veteranes, ja no són actives a la colla. Finalment, els Savis son els membres que el 2010 van refundar la colla.
Al llarg d’aquesta dècada d’història, la colla ha viscut molts moments memorables, però n’hi ha dos que tothom apunta com els més significatius: descarregar el 4d7 durant la diada de primavera del 2017 a Miramarges, on fa dos anys es va inaugurar una placa en commemoració d’aquest fet; i el moment «rotllana» que es fa sempre abans de començar una diada, en què els caps de colla expliquen com funcionarà la diada i, tant a l’inici com en acabar, tothom crida el nom de la colla. «El més habitual és tenir pell de gallina i notar que les llàgrimes et pugen als ulls; son moments molt especials», diu la cap de colla.
El moment «rotllana» previ a qualsevol diada és vital: «El més habitual és tenir pell de gallina i notar que les llàgrimes et pugen als ulls»
Un futur ple d’objectius i reptes
La commemoració dels deu anys de la refundació d’Emboirats ha suposat per la colla «tornar als inicis». «Hem crescut molt de pressa, però seguim tenint reptes a assolir», declara Teixidor. De fet, a ulls dels seus integrants, el futur de la colla és ple d’objectius a dur a terme. Un dels més esperats per al conjunt de la colla és tornar a descarregar el pilar de cinc que es va aixecar per primer cop la temporada 2014 i que s’espera repetir aviat.
Per altra banda, com tota colla universitària, un dels grans hàndicaps d’Emboirats és el moviment constant de persones, ja que mai es té un nombre fix d’efectius i canvia cada curs. «Quan acabes els estudis universitaris has de deixar-ho, a no ser que complementis el grau amb algun altre curs, fet que et permet continuar a la colla», explica Cortina, segons el qual «això fa que no tinguem mai un coneixement exacte de les persones amb qui podrem comptar la temporada següent». L’altre repte, sense infants a les seves files, és trobar les persones adequades per a ocupar la posició d’enxaneta.
Per a aquest curs 2019-2020, la colla ha organitzat diversos actes de celebració. El central va ser la diada celebrada el 7 de març passat a la plaça Major de Vic, en companyia dels Sagals d’Osona i els Xoriguers de la Universitat de Girona (UdG). «No hi podia faltar cap d’aquestes dues colles: la primera sempre ha estat al nostre costat pel que ens ha fet falta, i la segona és la nostra colla padrina», explica la presidenta d’Emboirats.
En aquesta jornada d’aniversari, Emboirats van iniciar l’actuació amb un pilar de 4, van seguir amb un 4d6, un 3d6 amb agulla i un 4d6 amb agulla, aquest últim aixecat pels DesUVicats. Van acabar amb 10 pilars de quatre, un per cada any de la seva història.