Pere Bonet és metge especialista en Psiquiatria, director de la Càtedra de Salut Mental creada el 2019 entre la UVic-UCC i la Fundació Althaia i president del Clúster de Salut Mental de Catalunya. Va ser director de Salut Mental de la Fundació Althaia, president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya i actualment és assessor en Salut Mental del Ministeri de Salut del Govern d’Andorra, on coordina el Pla Integral de Salut Mental d’Andorra. Ha col·laborat amb l’OMS i és membre del Board de la Associació Europea de Salut Mental en la Discapacitat Intel·lectual (EAMHID). Amb ell dialoguem sobre l’impacte de la pandèmia en la salut mental de les persones i de la societat i en com la càtedra que dirigeix es transforma i s’adapta a aquest context.
Més d’un any després de l’inici de la pandèmia, podem treure ja conclusions fermes sobre com ha afectat la covid-19 la salut mental de la ciutadania?
Segurament encara es massa d’hora per tenir un coneixement global i amb dades de l’afectació, ja que la pandèmia no s’ha acabat. Una situació adversa continuada afecta les persones, els sistemes d’atenció socials, educatius i de salut, i la societat en general. Sabem, per exemple, que en les persones infectades per covid-19 provoca insomni, ansietat i, en un grup de persones, una afectació cognitiva.
En general ha augmentat l'estat d’alerta de les persones i la llarga duració d'aquesta situació pot ajudar a passar d'una ansietat a processos depressius. Tot dependrà de la capacitat de resiliència de cada persona, de seva capacitat d'adaptació, de factors econòmics i, sobretot, socials. El manteniment de les relacions i de la xarxa social és bàsic, ja que són factors de protecció. Caldrà discriminar el patiment emocional de la ciutadania dels trastorns específics de salut mental. El patiment no té per què evolucionar cap a disfuncions psiquiàtriques.
«Ha augmentat l’estat d’alerta de les persones, i la llarga duració d’aquesta situació pot ajudar a passar de l’ansietat a processos depressius»
Som capaços ja d’estimar quin serà el cost emocional o la petjada que deixarà, personalment i col·lectivament, a llarg termini? Són reversibles aquests efectes?
Ara mateix no podem estimar-ne el cost, i trigarem a poder-ho fer. De fet, en la crisi financera i econòmica de l’any 2008 les repercussions més importants es varen constatar un parell d’anys després, en dades com l’augment de suïcidis, pobresa i necessitats d’ajut en salut i de mesures de millora de l’economia i de protecció social.
El que sí que tenim clar és que, sense dilació, cal incorporar l’atenció en salut mental en les pràctiques habituals en el sistema educatiu. Què passa en infants i joves si la interacció personal ha estat afectada i disminuïda per llarg temps? Cal fomentar la detecció precoç de situacions personals o familiars disfuncionals. Com més aviat detectem, menys possibilitats hi haurà de cronificació d'estats fràgils.
Els humans tenim una gran capacitat d’adaptació. Per aquest motiu, si les mesures de protecció integral en tots els àmbits són adequades, la reversibilitat del patiment es donarà. Si som capaços de mantenir una societat cohesionada, en què les persones tinguin sensació de control del seu dia a dia, de mantenir el sentiment d'identitat i connectada entre els seus ciutadans, ens hem sortirem.
Un dels col·lectius més vulnerables a la pandèmia, parlant en termes de salut mental, són les persones que ja tenien un trastorn o malaltia previs. Quin impacte ha tingut en ells aquest any?
Les persones amb disfuncions greus de salut mental han continuat rebent l’atenció necessària. Hi ha exemples de col·lectius de persones amb trastorns psicòtics que fins i tot han augmentat la participació social gràcies a reunions i activitats per via telemàtica. En el grup de persones ansioses o amb trastorns fòbics sí que ha augmentat el nivell d’ansietat i han requerit més atenció.
I els i les professionals de la salut? S’ha parlat molt del cost emocional que té per a ells aquesta pandèmia, però podem estimar quina petjada els deixarà a llarg termini?
En aquest grup de professionals el patiment va ser més significatiu en la primera fase de la pandèmia. Després el sistema es va adaptar i va créixer el treball en equip. Però no podem oblidar que venim d'un context de mancança de professionals, i que la situació de pandèmia encara ho ha evidenciat més. La persistència de la situació ha fet que les diferents entitats que ofereixen serveis de salut i socials adoptessin mesures de detecció i atenció per als professionals, guies, mesures de descans, millora de la comunicació... En els llocs on ja existia un servei de salut mental es van abocar a ajudar els altres professionals. Tot plegat posa en evidència el tensionament del sistema.
«Entre els professionals de la salut el patiment va ser més significatiu en la primera fase de la pandèmia. Però el tensionament del sistema és evident»
Pel que fa als infants, tenen tanta capacitat d’adaptació al canvi i tanta resiliència com diem?
Les etapes infantils i de l’adolescència són de grans canvis evolutius, la seva capacitat d’adaptació està més entrenada. Un altre aspecte es com ho han viscut en la família i el seu entorn, com els han afectat les relacions entre ells, la capacitat de sociabilització i d’establir les relacions interpersonals necessàries per fer xarxa i créixer en comunitat.
Quins altres col·lectius podem considerar especialment vulnerables en termes de salut mental?
Les persones en situació d’aïllament previ a la pandèmia, persones grans sense xarxa social, moltes vegades invisibles per a la resta de la societat, i les persones en situació de pobresa també prèvia. Un dels eixos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU es el factor pobresa i les persones en situació d’exclusió social o en risc de caure-hi.
Com han enfocat els professionals de la salut mental el repte sobrevingut fa un any? Podem dir que la manera d’abordar la salut mental ha canviat?
Els professionals de la salut mental han cuidat dels seus companys, i han assimilat sistemes de comunicació fins aleshores infrautilitzats, com les comunicacions per via telefònica i telemàtica. Aquesta darrera pot estar condicionada per si hi ha o no un coneixement presencial previ de la persona.
També hi ha una major necessitat de relació entre l’atenció primària de salut i la xarxa especialitzada en salut mental per detectar i atendre al millor nivell assistencial, reforçant les accions col·laboratives entre aquests nivells.
«La pandèmia ha evidenciat la major necessitat de relació entre l’atenció primària i la xarxa especialitzada en salut mental»
Pot estar condicionada la gestió del dol quan un ésser estimat mor per covid-19? Com l’hem d’afrontar? I com l’ha d’acompanyar el professional?
L’atenció s’ha d'individualitzar en funció de les característiques culturals de les famílies afectades. Totes les cultures tenen ritual i litúrgies per acomiadar els familiars traspassats. Si no es pot fer de manera presencial, com moltes vegades ha passat, s’ha d’acompanyar la família en un acte d'acomiadament, i convé establir un ritual per recordar la persona traspassada. Cal recordar els morts, no oblidar-los, però mantenint el sentiment d’estima i evitant que la situació de dol es mantingui. És a dir, recordar sense patiment emocional.
La primera càtedra de salut mental amb visió de sistema integral
La Càtedra de Salut Mental va néixer el 2019 fruit de l’acord entre la UVic-UCC i la Fundació Althaia amb una missió molt clara: generar coneixement per a la promoció, la prevenció l’atenció, basat en l’evidència científica i en les millors pràctiques internacionals, en l’àmbit de la salut mental, per tal de facilitar la seva implementació a la societat.
En el cas de la Càtedra de Salut Mental, quins beneficis ha comportat l’aliança entre la UVic-UCC i la Fundació Althaia?
El primer, sumar i crear sinergies, perquè la Càtedra és el resultat d'una pràctica assistencial comuna que es manifesta en la seva governança i en el fet que comptem amb uns directors adjunts del món de la psicologia (la Dra. Gemma Prat), i del camp de la teràpia ocupacional (el Dr. Salvador Simó), que ofereixen una visió integral del coneixement i de l'atenció.
En segon lloc, en les dues comarques, Osona i el Bages, hi ha un model d’atenció que va més enllà de l'assistència purament psiquiàtrica. Totes dues han desenvolupat entitats –Osonament i el MOSAIC– que complementen les intervencions terapèutiques i afavoreixen la inclusió social.
Finalment, el fet de ser una càtedra de salut mental, la tercera del món, però la primera en amb visió de sistema integral, ens posiciona en primera línia per desenvolupar projectes de docència i transferència del coneixement. De fet participem ja en entitats com el Clúster en Salut Mental de Catalunya –únic al món–, el Consell Assessor de Salut Mental i Addicions del Departament de Salut, i la Xarxa TECSAM, Xarxa d’Innovació Tecnològica en Salut Mental, entre altres. Parlem d'una càtedra jove, que s’anirà desenvolupant i que donarà més fruits a mig termini.
La pandèmia, que va sorgir pocs mesos després de la creació de la Càtedra, ha canviat el vostre horitzó de treball?
En absolut. Els objectius i l’horitzó són els mateixos. Els “tempos” sí que s’han vist afectats.
Per exempe, una de les primeres fites assolides per la Càtedra va ser la signatura amb la Yale University, una relació amb una entitat líder en Recovery, la recuperació i la dignificació de les persones afectades en el camp de la salut mental. A aquest acord l’han seguit l’establiment de relacions amb altres entitats i això la pandèmia no ho ha aturat.
«No ens centrem en les malalties sinó en la conducta, en allò observable i que obliga a una valoració holística de la persona i el seu entorn»
La Càtedra també contribueix a desenvolupar programes de formació. Amb quina voluntat?
Tenim en funcionament un postgrau en Alteracions de la Conducta i Salut Mental en la Discapacitat Intel·lectual; estem en fase d’iniciar un màster en Trastorns de la Conducta en l'Adolescència, i en fase de creació d'un altre en Innovació en l'Atenció en Salut Mental. La Càtedra no es focalitza en les malalties, sinó en la conducta, en allò observable i que obliga a una valoració holística de la persona i els seu entorn. I això, sempre amb voluntat de pensar en un sistema d’atenció que no solament es dedica a fer intervencions individuals i fragmentades, sinó que incorpora l’educació, el treball, l’habitatge, les prestacions i les atencions socials.
La Càtedra contribueix a definir l’estàndard de la salut mental. Com es fa això donada la diversitat de maneres d’entendre la realitat?
Les atencions a les persones s’han de fer de manera individualitzada, amb una atenció integral i una inclusió comunitària. Hi ha persones afectades, no malalties.
La incorporació de les persones afectades en el seu procés d’atenció ens permet entrar en la realitat de cadascuna d’elles. De fet, entre les moltes definicions existents de la salut mental, em quedo amb aquella que posa l’èmfasi en la capacitat de la persona de relacionar-se i afrontar les diverses situacions en què es troba. Tots hem de poder ser, i no només laboralment, útils a la comunitat.
Alguns projectes en marxa...
PROGRAMA PEER TO PEER
El programa Peer to Peer, amb l’ajut econòmic de "la Caixa" i amb la col·laboració d'Osonament i d'Althaia, ha fet possible un primer curs de formació per a persones amb malaltia mental per tal que puguin incorporar-se a rebre intervencions del sistema d’atenció. Actualment ja es prepara un segon curs. L’efecte d'aprendre i intervenir ha estat valorat i avaluat per tots els actors.
INTERACT
El Programa InterAct, liderat pel Dr. Salvador Simó, ha desenvolupat un manual educatiu de suport psicosocial per a estudiants i professionals en col·laboració amb l'Institut Karolinska, l'HCI de Finlàndia, l’IB University of Applied Health and Social Sciences (Alemanya), la Universitat Nacional d’Atenes (Grècia) sota l’empara de la Xarxa Europea de Teràpia Ocupacional en Educació Superior (ENOTHE).