C4S, recerca en educació científica inclusiva

El projecte europeu «Communities for Sciences – Towards promoting an inclusive approach in science education» (C4S), liderat pel campus Manresa de la UVic-UCC, es va posar en marxa el passat 1 d’octubre de 2020 amb l’objectiu de treballar per una educació científica més inclusiva en un context internacional. Forma part del programa Horitzó 2020 i té una dotació econòmica d’1,1 M€. Es tracta del primer projecte europeu participat pels dos campus de la UVic-UCC. Liderat per la Fundació Universitària del Bages, hi participen, a més del campus Vic de la UVic-UCC, la IB-Hochschule Berlin (Alemanya); Galileo Progetti (Hongria); Universita’Degli Studi Di Milano-Biccocca (Itàlia); Bildungsdirection Fuer Wien (Àustria); Comune di Sesto Sant Giovanni (Itàlia); Erasmushogeschool Brussel (Bèlgica); Wirtschaftsuniversitat Wien (Àustria); Lunds Universitet (Suècia) i New Bulgarian University (Bulgària).

Gabriel Lemkow, investigador principal del projecte C4S, explica que el projecte se situa en l’àrea d’intersecció entre la inclusió, l’educació i la ciència, tres àmbits d’acció i reflexió que «es tracten, sovint, de manera detallada però com a elements separats. En aquest projecte provarem de fer-los confluir. Aquest enfocament és especialment pertinent en un moment de proliferació de fake news i teories de la conspiració. És essencial promoure una alfabetització científica bo i evitant un enfocament reduccionista o neopositivista i sense esperar que tots els infants hagin de convertir-se en científics».

Així, un total d’11 institucions de vuit països europeus treballaran durant els propers tres anys amb infants i joves de fins a 16 anys i les seves famílies per promoure un canvi social i institucional que doni resposta i eines per acabar amb les diferències d’accés a l’educació científica. A partir de «Living Labs» comunitaris, les institucions participants de Milà, Brussel·les, Manresa, Vic, Viena, Budapest, Sofia, Lund i Berlin treballaran estretament amb infants i el seu entorn social i els convidaran a participar en activitats de ciència que, al seu torn, permetin impulsar producció acadèmica sobre educació científica inclusiva en diferents formats i suports. Aquestes institucions són diverses: hi ha universitats, equipaments municipals i entitats sense ànim de lucre i focalitzaran la seva atenció en col·lectius en situació de risc de vulnerabilitat com ara membres de la comunitat gitana, entorns d’immigració o persones amb algun tipus de discapacitat.

En línia amb l’Agenda 2030 de l’ONU

C4S parteix de la base que la ciència és una pràctica social que en determinades circumstàncies reprodueix aspectes de la realitat social en la qual s’inscriu. Així, per exemple, pot canalitzar pràctiques sexistes, fomentar imatges estereotipades o invisibilitzar col·lectius determinats, entre d’altres. Els impulsors del projecte consideren que treballar la inclusivitat en la ciència és també una manera de contribuir a l’objectiu de desenvolupament sostenible sobre la igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

El projecte entén que el coneixement científic i el pensament crític són eines bàsiques per al desenvolupament personal i per a la construcció d’una societat ben informada i democràtica. Les diferents realitats dels països europeus en termes de segregació, pobresa, racisme, sexisme, barreres per al desenvolupament de persones amb discapacitat i altres formes de discriminació, provoquen que actualment l’accés a les carreres científiques sigui molt desigual i que en determinats casos es tingui una mirada esbiaixada o parcial sobre els participants en els diferents àmbits de la ciència.

Salvador Simó, Berta Vila i Francesca Davoli, investigadors del campus Vic implicats en el projecte C4S, expliquen els reptes que caldrà afrontar en el seu desplegament: «Per una banda, costa despertar en les famílies dels infants més petits la consciència que el treball amb ells i els seus fills és d’una rellevància cabdal i que les ciències poden ser un element d’inclusió i de consciència. Per altra banda, la dificultat d’arribar a un gran col·lectiu. Per sort, el projecte abasta moltes institucions, nacionals i estrangeres, i és a tres anys vista, la qual cosa el fa transversal, però la recerca té sentit sempre que hi hagi divulgació i retorn a la societat. En aquest projecte es contempla aquesta part, però sempre és una tasca complexa arribar a l’escola i especialment a les famílies, algunes d’elles molt allunyades dels àmbits acadèmics. Finalment, la inclusió, concepte teòricament acceptat, és un repte en si mateixa, perquè estem en procés d’implementació de l’escola de tots i per a tots».

Tres anys per desplegar un programa d’acció i reflexió

Durant el primer dels tres anys de desenvolupament del projecte, els investigadors treballaran en la detecció de les necessitats, en la identificació dels actors socials que formaran part dels grups de treball que es crearan a cada ciutat i en el disseny d’un primer programa pilot d’activitats. El segon any es dedicarà a la implementació i l’avaluació dels programes amb l’objectiu que siguin aplicables a les estratègies educatives a l’entorn de la ciència a d’altres països europeus. Finalment, el darrer any es farà una recopilació de tota la informació i de totes les experiències per extreure’n les conclusions. Al final del projecte es preveu tenir un Observatori Internacional per a una Educació Científica Inclusiva, així com un Banc d’Imatges de Ciència Educativa Inclusiva, una Guia d’Estil per a l’educació científica inclusiva i un Llibre Blanc que sigui d’utilitat a l’hora de prendre decisions des de les institucions per avançar en una educació científica a l’abast de tothom.

L’expertesa del Lab 0-6 en l’educació científica

La posada en marxa del projecte té com a punt de partida l’expertesa dels docents del grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa i, més concretament, del professorat i educadores vinculades al Lab 0_6, el Centre de Descoberta, Recerca i Documentació per a l’educació científica en les primeres edats, que va ser creat a final del 2015 amb l’objectiu de promoure l’educació científica entre els infants de 0 a 6 anys, la formació del professorat de les primeres etapes educatives en matèria de didàctica de la ciència, i la recerca sobre l’aprenentatge científic a les primeres edats.

L’activitat de recerca es desenvolupa en el marc del grup de recerca en Educació, Neurociència, Experimentació i Aprenentatge (GRENEA), que indaga en els processos d’aprenentatge vinculats a l’experimentació dels infants i la recerca a través de l’acció interactiva amb l’entorn, els materials, els seus iguals i els adults referents, a més de tenir en compte altres factors que poden fomentar o desincentivar els processos d’aprenentatge.