- Aquests col·lectius orientats a la formació i a la divulgació imparteixen conferències setmanals de rigor universitari per a persones grans
- La UVic en té dues de vinculades, a Vic i a Centelles, que apleguen socis de diversos municipis d’Osona i el Vallès Oriental
El fenomen de les Aules d’Extensió Universitària va començar a prendre forma a Tolouse, França, l’any 1973. L’objectiu d’aquells primers espais era oferir un programa d’activitats formatives i socioculturals diverses i enriquidores, que s’adaptés a les necessitats de la gent gran, és a dir, persones majors de 60 anys amb ganes de seguir ampliant els coneixements. La filosofia d’aquells inicis va quallar i va estendre les seves arrels cada vegada a més territoris entre els quals la comarca d’Osona, on les Aules de Gent Gran van arribar fa més de 26 anys de la mà dels llavors Estudis Universitaris de Vic.
El 2 d’octubre de 1994 va tenir lloc la primera conferència de l’Aula de Gent Gran d’Osona, que va néixer de la iniciativa del seu primer president, Lluís Tort, químic i professor dels Estudis Universitaris. Quinze anys després, el 18 d’abril de 2009, se celebrava la primera conferència de l’Aula de Gent Gran de Centelles, una iniciativa impulsada per Josep M. Prat. Aquesta segona aula va néixer com una alternativa a l’Aula d’Osona, més que consolidada, que llavors ja acumulava una llista d’espera de tres anys.
Totes dues aules són col·lectius associats a la UVic. Segons la secretària general de la UVic-UCC, Anna Sabata, el concepte d’aules de gent gran va lligat a la formació al llarg de la vida, «i la missió de la Universitat és oferir aquest espai a les persones de més edat, perquè els permet entendre millor el món en què vivim i ser-ne partícips actius». A més, el gran potencial de les aules és la seva funció socialitzadora, perquè les persones que hi participen poden «compartir preocupacions i interessos sobre temes diversos, que poden ser també de caire lúdic, com la música», conclou Sabata. Els membres de les aules d’Osona i Centelles formen part de la comunitat de la UVic, és a dir, són universitaris i universitàries que poden gaudir dels avantatges que la Universitat ofereix a tot el seu alumnat. En el marc del Campus Sènior, a més, tenen accés a un catàleg d’assignatures que els permet matricular-se a assignatures d’estudis de grau, com poden ser les matèries de Periodisme Cultural o Psicologia Evolutiva i de la Salut.
L’activitat de les Aules d’Extensió Universitària té com a eix central un programa de conferències setmanal, on un o una ponent especialista comparteix el seu coneixement o expertesa amb l’audiència. El caràcter i rigor de les xerrades s’adequa a l’àmbit universitari, però pren un to divulgatiu per tal que totes les persones que hi assisteixen puguin entendre conceptes tan diversos que van des de la física quàntica fins a la música clàssica. Les aules també organitzen sortides i viatges culturals per Catalunya de forma periòdica, per complementar les conferències amb una activitat social igualment enriquidora. A més, l’Aula d’Osona disposa d’una coral amateur que, abans del context de pandèmia reunia part dels socis en assajos setmanals i en concerts esporàdics.
«El caràcter i el rigor de les xerrades s’adequa a l’àmbit universitari, però pren un to divulgatiu per tal que totes les persones que hi assisteixen puguin entendre conceptes diversos»
L’Aula de Gent Gran d’Osona
La trajectòria de l’Aula d’Osona es va iniciar quan Ricard Torrents, llavors director general dels Estudis Universitaris de Vic, i Jordi Aragay, president de l’Agrupació de Formació Permanent i de les Aules per a la Gent Gran de Catalunya (AFOPA), van signar un conveni per establir la constitució d’una aula de gent gran a Osona. Els primers estatuts de la institució declaraven que la finalitat principal de l’Aula era la difusió activa de la cultura per a la gent gran dins l’àmbit universitari.
L’Aula d’Osona compta actualment amb una comunitat de 1.200 associats provinents d’un gran nombre de pobles de la comarca. La seu de les conferències ha anat canviant amb el pas dels anys a mesura que el nombre de socis i sòcies i, per tant, d’assistents, anava a l’alça. Ha passat pel palau Bojons, el Museu d’Art de la Pell, l’edifici del Sucre, la sala d’actes de Caixa Manlleu i l’Aula Magna de la UVic. Però totes les sales van anar quedant petites, fins que l’activitat es va traslladar al teatre Atlàntida de Vic, l’espai de conferències més gran de la ciutat.
Fins a l’esclat de la pandèmia, la sala principal del teatre pràcticament omplia totes les butaques cada dimecres a la tarda, acollint una mitjana de 600 persones per sessió. En els últims anys el grup de socis de l’Aula d’Osona s’ha rejovenit i és més actiu, i això fa que les activitats de l’Aula siguin «més multitudinàries, dinàmiques i completes», reconeix el president Pérez, qui afirma que emetent les conferències per la televisió, l’Aula continua fent la seva labor «cultural i social, aportant coneixement, entreteniment i vida social a aquells que hi participen».
«Totes les sales d’actes van anar quedant petites, fins que l’activitat es va traslladar al teatre Atlàntida de Vic, que ha acollit una mitjana de 600 persones per sessió»
L’Aula de Gent Gran de Centelles
A Centelles la història la van començar els fundadors Josep M. Prat, actual president, Miquel Vallduriola, primer vicepresident, actualment retirat, i Josep Mirambell. Malgrat que inicialment va arrencar amb alguns recels, ja que «algunes persones no pronosticaven gaire èxit a l’entitat perquè a Centelles ja n’existia una, de dedicada a la gent gran», recorda Prat, amb l’ajuda de l’AFOPA, l’Aula de Centelles va començar a rebre socis ràpidament. En els seus inicis l’Aula feia les conferències quinzenalment, però ja fa temps que les celebra amb una periodicitat setmanal responent a la demanda dels seus 230 socis i sòcies.
Amb la pandèmia el nombre de socis ha disminuït notablement respecte als últims anys, però tot i això, Prat considera que l’Aula de Centelles «està més viva que mai, perquè ens sentim orgullosos de la comunitat que hem creat». La resposta dels participants sobre la solució de celebrar les conferències per Zoom ha estat «millor del que ens esperàvem», destaca el president, que va haver de parlar amb la Universitat per ampliar el nombre d’espectadors de les reunions en línia perquè «se’ns quedava petit». Actualment, prop de 200 persones segueixen les trobades cada dimarts.
Reinvenció amb la pandèmia
La situació viscuda l’últim any arran des de l’esclat de la pandèmia per covid-19 ha afectat greument el col·lectiu de la gent gran, un dels més perjudicats pel virus i les seves conseqüències. El març de l’any passat, les Aules de Gent Gran també van haver d’aturar radicalment la seva activitat d’un dia per l’altre. «La mesura va ser tan dràstica com la situació exigia», explica el president de l’Aula de Centelles, Josep M. Prat. Isaac Pérez recorda que la incertesa era tan gran que fins i tot es va decidir suspendre les conferències abans del confinament i del decret d’estat d’alarma.
Després de finalitzar el curs passat sense activitat, aquest curs totes dues aules es van tornar a activar després d’un procés de reinvenció i amb fórmules renovades. En el cas de l’Aula d’Osona, el curs 2020-2021 va arrencar a l’octubre amb l’emissió de les conferències en directe a través d’El 9 TV en l’horari habitual de les xerrades (17.30h), i la repetició en diferit el cap de setmana. Aquest sistema ha garantit que no s’hagi perdut cap conferència programada, i alhora ha permès augmentar substancialment el nombre de persones que poden seguir l’activitat de l’Aula. Com que s’emeten en obert, les audiències que registren les xerrades superen el miler de persones, gairebé el doble dels assistents a L’Atlàntida, i s’ha arribat a pics de directe que han superat els dos-mil espectadors.
El president de l’Aula d’Osona, Isaac Pérez, explica que voldria que les sessions fossin presencials, però que la solució provisional és profitosa, «enyoro tornar a L’Atlàntida, el contacte amb la gent, socialitzar... però si més no podem mantenir una part de l’activitat de l’Aula i continuem oferint una alternativa cultural a la gent gran, que en ocasions se sent sola degut a la pandèmia», explica.
«Hem aconseguit que la gent gran de pobles com Centelles, Taradell, Aiguafreda o Hostalets hi participi activament. Tothom sap que els dimarts a la tarda continuen sent els dies de l’Aula»
D’una forma diferent es va reinventar l’Aula de Centelles, que va trobar la manera a través de la plataforma Zoom. A finals del curs anterior va tenir lloc una prova pilot amb un acte virtual de cloenda del curs, amb presència del divulgador musical Joan Vives. Després d’aquest test, l’Aula de Gent Gran de Centelles congrega unes 160 persones davant la pantalla de l’ordinador cada dimarts a la tarda d’aquest curs. «Hem aconseguit que la gent gran de pobles com Centelles, Taradell, Aiguafreda o Hostalets hi participi activament. Tothom sap que els dimarts a la tarda continuen sent els dies de l’Aula», diu el seu president, Josep M. Prat.
Més enllà de les conferències setmanals, totes dues aules han fet diferents activitats complementàries en què han continuat innovant. Per Nadal, per exemple, l’Aula d’Osona va celebrar un concert de piano en format híbrid, amb 80 persones des de l’Atlàntida i en directe per El 9 TV. Amb aquesta experiència, Isaac Pérez reconeix que estan preparats per assumir altres tipologies d’actes. L’Aula de Centelles també ha organitzat activitats alternatives, com visites virtuals a la Sagrada Família i la Casa Batlló de Barcelona. De cara al curs vinent, totes dues aules preferirien tornar al format presencial, perquè és molt més «ric i constructiu», segons els mateixos presidents, però asseguren «estar preparats per afrontar un altre curs en línia si cal, Déu no ho vulgui».
Els companys de classe
Pere Soler (Moià, 14 d’abril de 1937).
Doctor en Filosofia, professor jubilat i capellà de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana.
«Fa gairebé 19 anys que vaig entrar a l’Aula de Gent Gran d’Osona. De les moltes persones que ara conformem l’Aula, soc un dels primers d'entrar-hi. Participar a l’Aula m’ha aportat molt coneixement, perquè hem tractat una gran varietat de temes. Em sembla clau la nomenclatura de les Aules «d’Extensió Universitària», els temes es tracten amb rigor i profunditat. M’agrada l’aspecte socialitzador de l’Aula i encara recordo quan fèiem les conferències al Sucre... Era i continua sent la tarda diferent de la setmana, i un lloc de trobada per a gent molt diversa. Aquest últim any ens ha tocat adaptar-nos a la situació sanitària, enyoro l’Atlàntida plena de gent a vessar. De fet, els conferenciants s’impressionaven veient tanta gent plegada! Penso que les juntes directives de l’Aula han sigut de gran valor per tirar endavant el projecte, especialment l’actual, ja que ha trobat una solució per poder continuar amb les conferències malgrat tot el que estem vivint.»
Mariàngels Font (Sant Pere de Torelló, 4 de març de 1942).
Jubilada socialment implicada, pionera de les peregrinacions de Catalunya a Lourdes.
«El meu marit i jo vam entrar a l’Aula d’Osona fa vuit anys. Per mi ha sigut una experiència fantàstica. A nivell cultural i social és un complement perfecte per la vida d’una persona jubilada. Em sembla molt interessant que existeixin aquestes organitzacions a la Catalunya Central, perquè apleguen moltes amistats diferents de tots els pobles de la zona. Amb l’Aula hem fet viatges i sortides, i també hi cantava a la coral, just abans de la pandèmia, i ara sempre segueixo les conferències per la televisió. A vegades, si una xerrada m’ha agradat molt, el diumenge la torno a mirar quan la fan repetida. Jo soc de poble i no vaig poder estudiar gaire de jove, i estar a l’Aula m’ha ensenyat moltes coses interessants que no sabia. Mai és tard per aprendre. Tinc familiars a la llista d’espera de l’Aula, i recomano a tothom que pugui que s’hi apunti, o que busqui altres maneres d’estar actius, perquè no deixar de fer coses és el que ens manté joves. Jo m’apunto a tot!».
Miquel Vallduriola (Centelles, 6 de juliol de 1942).
Arquitecte jubilat.
«Vaig ser un dels fundadors de l’Aula de Gent Gran de Centelles i el primer vicepresident de l’entitat, des del 2009 fins el 2014. Jo estava en llista d’espera per l’Aula d’Osona, i quan vaig rebre la carta dient-me que m’acceptaven, l’Aula de Centelles ja era una realitat, i acollia persones que no podien entrar a Vic precisament per la llista d’espera. Les primeres reunions de l’Aula van ser al meu despatx. Al principi recordo que venien entre 50 i 60 persones cada quinze dies. Les Aules de Gent Gran son un gran benefici per als jubilats, perquè aporten coneixement sobre temes que a vegades la gent desconeix. Ara soc un soci més, hi participo com a espectador i el que més m’agrada són les conferències sobre música: a través de l’Aula m’he adonat que és un aspecte molt important en la meva vida. A nivell social, la comunitat que es genera entre la gent gran dels pobles del voltant fa que l’Aula de Centelles sigui d’allò més acollidora.»
Carola Duran (Barcelona, 3 de febrer de 1937).
Doctora en Filologia Catalana i mestra jubilada.
«Visc a Aiguafreda i fa 7 anys, quan em vaig quedar viuda, vaig decidir apuntar-me a l’Aula de Centelles per estar activa. Va ser a través d’uns amics que ja hi anaven, que va sorgir la possibilitat. Des de llavors no m’he perdut cap conferència, i fins i tot he pogut oferir algunes xerrades participant-hi com a conferenciant. La primera va ser fa dos anys: El meu pare va ser un metge pioner de la transfusió de sang en temps de guerra, i em vaig oferir al president, Josep M. Prat, per explicar la seva història. Aquest any, la setmana del 8 de maig en vaig fer una altra en format online sobre la vida de tres metgesses catalanes que van ser les primeres dones universitàries de l’Estat espanyol. Com a oient de conferències, les que més gaudeixo són les de caire humanístic, i sobretot les que tracten els temes amb profunditat. L’Aula representa una obertura de mires cap a coses que algunes persones, degut a la seva escassa formació, no havien tingut al seu abast, i a més és una activitat de tipus social i que et fa sortir de casa.»