- La UVic-UCC ha recuperat l’església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic per acollir-hi els principals actes de la Universitat, a més de la Sala Gòtica annexa per a actes de petit format. Totes dues instal·lacions es posen a disposició de la ciutadania, tot reforçant la idea del Campus Ciutat.
- Les obres de restauració, impulsades per la UVic-UCC, l’Ajuntament de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu —propietària de l’immoble, que n’ha fet una cessió per 25 anys—, han comptat amb el finançament de la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura i la Fundació ‘la Caixa’.
Una de les principals novetats que ha portat el curs 2022-2023 és el nou Paranimf de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la inauguració del qual ha representat el colofó de les celebracions del 25è aniversari del reconeixement de la UVic-UCC per part del Parlament.
Després de gairebé dues dècades d’estar tancada, l’església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic ha tornat a obrir les portes, reconvertida ara en Paranimf, un cop culminat un llarg procés de reparació de la coberta, i d’adequació i restauració de la façana exterior i dels espais interiors.
Ha estat un procés llarg, que es pot dir que va començar a prendre forma quan la UVic-UCC va fer l’aposta de desplegar les seves infraestructures a tota la ciutat i va decidir que la seva seu institucional es traslladaria a la Casa de Convalescència, al bell mig de la ciutat, al costat mateix de l’edifici de l’església de l’Hospital de la Santa Creu. Tal com va afirmar el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, durant l’acte d’inauguració de curs, "amb la recuperació d’aquest nou espai, la ciutat de Vic disposarà d’una nova infraestructura universitària que reforça el concepte Campus Ciutat".
«Amb la recuperació d’aquest nou espai, la ciutat de Vic disposarà d’una nova infraestructura universitària que reforça el concepte Campus Ciutat»
Era, doncs, cap a l’any 2013, quan la Casa de Convalescència va esdevenir la seu dels principals òrgans de direcció de la Universitat i de la Fundació Universitària Balmes, que "ja es va començar a treballar amb la idea de convertir aquesta església, la propietària de la qual és la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu, en la principal sala d’actes acadèmics de la UVic-UCC", afirma Arnau Bardolet, director de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals de la UVic i coordinador de les obres de remodelació. Un camí que ha estat llarg i a vegades costerut "pel fet que ha calgut arribar a un consens pel que fa a restauració, i trobar l’equilibri de com conservàvem els diferents elements històrics de manera que s’hi pogués reconèixer perfectament l’obra dels Morató i alhora introduir-hi elements moderns per tal que la sala fos tan funcional com fos possible", explica Bardolet.
«Ha calgut aplicar-hi solucions efímeres per preservar el bé històric i aconseguir una imatge més neutra, d’acord amb els valors de la UVic-UCC»
Seguint la línia de tots els espais de la UVic remodelats recentment, es va optar perquè el nou espai fos flexible i "permetés adaptar-se als diferents usos i a les diferents capacitats que qualsevol mena d’acte pogués requerir", explica Arnau Bardolet, tot afegint que "ha calgut aplicar-hi solucions efímeres per preservar el bé històric i alhora aconseguir una imatge més neutra, d’acord amb els valors de la UVic-UCC". Per això, s’hi han col·locat cortines que fan una funció acústica, així com pintures reversibles, que en el futur es poden treure i recuperar les originals. Totes les accions realitzades s’han documentat oportunament.
Igual de dificultosa ha estat la integració de les instal·lacions, com són la il·luminació, la climatització, les connexions informàtiques i el sistema audiovisual i altres elements funcionals, tot procurant que amb la seva incorporació es poguessin respectar tots els elements històrics d’aquesta infraestructura.
Una iniciativa conjunta entre la UVic-UCC, l’Ajuntament de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, que n’ha cedit la titularitat per 25 anys
La remodelació del nou espai ha estat una iniciativa conjunta de la UVic-UCC, de l’Ajuntament de Vic i de la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, que n’ha cedit la titularitat per als pròxims 25 anys. La restauració ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l'Obra Social "la Caixa", i de la Diputació de Barcelona, aquesta darrera emmarcada en l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) que fa referència a Ciutats i Comunitats Sostenibles i que té, com a eixos principals, donar suport als ajuntaments en el desenvolupament urbanístic i en la gestió de polítiques d’habitatge, i promoure i difondre la cultura.
La restauració, però, no s’ha pogut completar del tot i en resta una darrera fase, des de la cornisa superior cap al sostre, per a la qual es buscaran noves fonts de finançament en un futur.
La Sala Gòtica
L’Hospital de la Santa Creu de Vic fou fundat el 1348 pel vigatà establert a Mallorca Ramon Terradas, gràcies a una deixa testamentària. Eren temps de pestes i les obres no es van acabar fins al 1384. L’hospital és un edifici civil de planta gairebé quadrada, que acull diversos elements d’interès històric. Entre 1538 i 1548 es va construir la façana actual, d’estil renaixentista, i dues sales d’un gòtic tardà, una de les quals s’ha perdut, ja que resta amagada sota envans i departaments de construcció moderna. L’altra, que ha estat restaurada al mateix temps que el Paranimf, té una planta rectangular orientada de llevant a ponent. D’una llargada considerable, està coberta per catorze trams amb arcs d’ogiva i parts de descàrrega, que descansen sobre uns culdellànties llisos. Un dels murs laterals és cec i l’altre té finestres rectangulars que donen al pati central.
La intervenció que s’ha portat a terme ha estat l’adequació i modernització de les instal·lacions existents, renovant el paviment, tot integrant els accessos des de Casa de Convalescència i des del Paranimf per fer-los totalment accessibles. També s’hi han fet actuacions en l’àmbit de la climatització i se l’ha equipat amb sistema informàtic i audiovisual.
Un espai obert a la ciutadania
El nou Paranimf té una capacitat aproximada per a 250 persones, la qual cosa li permetrà d’acollir els principals actes acadèmics de la Universitat, com són les inauguracions de curs, alguns actes de lliurament de diplomes o les cerimònies d’investidura dels doctors honoris causa, així com altra mena d’actes culturals relacionats amb l’activitat de la institució. A més, també s’hi suma la Sala Gòtica annexa, que s’ha reformat com a espai polivalent per acollir exposicions, conferències i altres actes de petit format, així com a complement per ampliar l’aforament del Paranimf en els actes més multitudinaris. Amb tot, "les dues sales es posen a disposició de les entitats del territori, per tal que hi puguin celebrar activitats i esdeveniments de dinamització cultural i turística", explica Bardolet.
Una joia del Barroc amb segell dels Morató
L’església de l'Hospital de la Santa Creu de Vic, la va construir a mitjan segle XVIII el mestre d’obres Josep Morató i Sellés, just al costat de l’hospital del mateix nom, fundat al segle XIV. Poc després, el seu nebot, Josep Morató Codina, va ampliar l’espai amb l’annexa Casa de Convalescència.
Era una època d’expansió de la ciutat, en què es donava forma a l’eixample barroc i a l’antic barri de Sant Joan. De fet, el conjunt d’edificis que conformen l’església de l'Hospital de la Santa Creu, l’hospital i la Casa de Convalescència són, avui dia, els més antics situats fora del perímetre de la ciutat emmurallada. I són també el testimoni d’un canvi arquitectònicament radical en la disposició dels edificis, de l’adopció de solucions innovadores i de la creació d’un estil propi, que porta el segell de la nissaga vigatana dels Morató. Quatre generacions de mestres d’obres i escultors d’aquesta família hi van treballar des de finals del segle XVII i al llarg del XVIII.
Destaca el pas de la planta conventual tradicional a un nou esquema de nau curta, amb capelles laterals i una gran cúpula central, segell dels Morató
De les seves aportacions, en el cas de l’església, destaca el pas de la planta conventual tradicional a un nou esquema de nau curta, amb capelles laterals i una gran cúpula central; un model que Josep Morató i Solé ja havia introduït a l’església de la Congregació dels Dolors, de Vic, el 1724.
L’església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic té una nau única de gran volum, fraccionada per quatre crugies, o trams diferenciats, una estructura que es desmarca de la planta conventual tradicional emprada fins al moment, caracteritzada per una nau llarga amb capelles laterals, creuer i presbiteri amb un altar i retaule. A l’interior, elegants pilastres adossades amb arcs principals suporten l’anell de la cúpula del transsepte i marquen l’arquitectura general de l’espai. A fora, la portalada queda emmarcada per una complexa arquitectura en pedra, i forma un retaule que ressalta enmig de l’austeritat del conjunt.
La família Morató va deixar la seva empremta en molts altres edificis propers, com monestirs, santuaris, hospitals, i d’altres edificis civils, però pocs es conserven sense modificacions irreversibles de la seva arquitectura original. L’església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, conjuntament amb la Casa de Convalescència, n’és un dels pocs exemples, que cobra més valor encara arran de la restauració i adequació de l’església i la Sala Gòtica. El conjunt queda recollit en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i té la catalogació de bé cultural d’interès local (BCIL).