- Fa més d’un segle que s’utilitza l’art per millorar la qualitat de vida de les persones, perquè permet expressar emocions i sentiments que no poden aflorar en les teràpies convencionals
- La teràpia ocupacional utilitza l’art com a eina terapèutica, fa accessibles les activitats artístiques a cada persona i treballa en equip amb altres professionals de la salut per oferir un entorn integral de la teràpia
- L’assignatura Artistic Activivity as Therapy ajuda a aprendre a acompanyar els processos individuals d’una manera genuïna i holística
- Des del grup de recerca ISaMBeS i la Càtedra de Salut Mental fa anys que aporten evidència científica sobre les virtuts de l’artteràpia i impulsen el programa Vic, Cultura i Benestar, que és pioner a Catalunya
Art i salut són dos conceptes que van de bracet quan es tracta de millorar la qualitat de vida de les persones. L’art, entès com a mitjà per a la reflexió i l’expressió, ja fa més d’un segle que s’utilitza com a eina en la curació. I és que la teràpia artística ajuda les persones a superar traumes i altres problemes emocionals, perquè permet expressar aquelles emocions, idees i sentiments que és difícil de fer aflorar en una teràpia verbal convencional.
En aquest context, “el que fa la teràpia ocupacional és convertir en accessibles les activitats artístiques perquè s’adaptin a les necessitats individuals de cada pacient i treballar en equip amb altres professionals de la salut per oferir un enfocament integral de la teràpia”, afirma la coordinadora del grau en Teràpia Ocupacional de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Judit Rusiñol.
«La teràpia ocupacional converteix en accessibles les activitats artístiques perquè s’adaptin a les necessitats individuals de cada pacient»
Així doncs, la teràpia ocupacional usa l’art com a eina per ajudar les persones a desenvolupar les seves habilitats motores, perceptives i cognitives, i també per millorar la seva coordinació, força i precisió en la vida quotidiana. Aquest fet es mostra especialment rellevant en aquelles persones que han patit una lesió o tenen una discapacitat, física o mental, que afecta la seva capacitat per dur a terme les activitats del dia a dia. És també un mitjà molt eficaç per millorar l’estat d’ànim, ja que qualsevol procés creatiu pot fer augmentar els nivells de dopamina i serotonina en el cervell, que són els neurotransmissors relacionats amb la sensació de benestar i felicitat, i per tant ajuda a reduir els símptomes de depressió i ansietat. Finalment, a més d’ajudar a mantenir i millorar habilitats cognitives, com la planificació, la resolució de problemes i la presa de decisions, pot ser una forma molt efectiva per avançar en la interacció social, gràcies al simple fet de poder-se expressar i gaudir d’un estat d’ànim millor.
Ensenyar artteràpia
El professor del grau en Teràpia Ocupacional i artterapeuta i terapeuta ocupacional a l’Institut Guttman Marco Antonio Raya imparteix l’assignatura Artistic Activity as Therapy a quart curs del grau a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC, una assignatura optativa que pretén explorar l’ús terapèutic i social d’altres llenguatges d’expressió i comunicació, com el dibuix, la fotografia o el collage. «El que és clau en aquesta assignatura és saber acompanyar un procés individual, genuí i holístic, i no dur a terme interpretacions tancades ni propostes receptades», afirma. Segons ell, és important que des de la teràpia ocupacional es pugui facilitar a les persones processos d’accés o de retrobament amb les eines artístiques: «Imagina’t què se sent quan descobreixes que tenies tant per dir i de tantes maneres, o que allò que mai vas poder elaborar pot estar plasmat en una fotografia, un poema o un dibuix, i que a més pren forma en una creació pròpia. És molt emocionant!», assegura Raya, convençut que «cal tenir confiança en el recurs, la formació i l’experiència, per poder ajudar les persones a veure el potencial de la seva pròpia producció i expressió a través de la diversitat de llenguatges dins de la pràctica artística». I conclou que, com en tota mediació professional, «el possible benefici de la teràpia dependrà de la qualitat del professional com a facilitador de la possibilitat d’un entorn segur i de confiança, i del rol de la persona dins del seu propi procés».
«Cal tenir confiança en el recurs, formació i experiència, per poder ajudar les persones a veure el potencial de la seva pròpia expressió»
Joana Juliana Puig: «M’ajuda a posar-me en la situació de l’altre i ser més sensible davant les pors i les necessitats de les persones amb qui hauré de treballar»
«L’assignatura m’ha servit com a eina d’introspecció i m’ha ajudat a posar-me a l’altra banda per entendre com es reben les teràpies i ser més sensible davant les necessitats, les pors i els dubtes de les persones amb qui hauré de treballar.
El que m’ha semblat més interessant ha estat el fet d’entendre que l’artteràpia no ha d’estar necessàriament vinculada a gent que sàpiga i gaudeixi del fet de dibuixar; hi ha moltes altres tècniques on no és necessari disposar d’aquesta habilitat i que poden permetre que diferents perfils de persones puguin participar en activitats terapèutiques a través de l’art. Poder entendre i relacionar cada tècnica amb un perfil, persona o moment concret m’ha semblat “màgic”. Així doncs, per exemple, en un primer moment, amb algú que no saps si se sent còmode dibuixant, potser seria més interessant decantar-se per una activitat a través de la fotografia o del collage.»
Irene Serrano: «Una assignatura que em dona eines en l’àmbit professional i també personal»
«L’assignatura Artistic Activity as Therapy em dona eines per poder treballar amb els nostres usuaris i també m’ajuda a fer una observació sobre mi mateixa en l’àmbit personal, d’una manera més intensa. Amb l’art es poden veure les capacitats de les persones i permet reflectir aquelles emocions que sovint es perden amb altres mètodes més convencionals. Als terapeutes ocupacionals ens és indispensable aprendre a fer un abordatge dels pensaments o vivències de les persones que tractem; per això em veig utilitzant aquesta teràpia en el meu futur professional.»
Vic, Cultura i Benestar, un exemple d’artteràpia pioner a Catalunya
L'impacte de l'art i la cultura per a la salut i la participació social és una de les línies d’investigació del grup de recerca en Innovació en Salut Mental i Benestar Social (ISaMBeS) i de la Càtedra de Salut Mental UVic-UCC, dels quals l’investigador Salvador Simó n’és cocoordinador i director adjunt, respectivament. Aquest grup impulsa el projecte Vic, Cultura i Benestar, que pretén afavorir la salut a través de l’art i la cultura de les persones amb demència i amb problemes de salut mental i, a partir d’aquest any, també de persones amb diversitat intel·lectual, amb risc d’exclusió social i refugiades.
El projecte, promogut per la UVic-UCC i l’Ajuntament de Vic, a través de les regidories de Cultura i Benestar Social, cada any proposa un programa d’activitats culturals, repartides en dos semestres, en el qual s’impliquen tots els equipaments culturals de la ciutat, com són Cineclub, el Centre d’Arts Contemporànies, l’Espai de Teatre i Cinema, el Museu d’Art Medieval, el Museu de l’Art de la Pell, el VicPuntZero, L’Atlàntida i l’EMVIC i, fins i tot, l’Orquestra Inclusiva de la UVic. Aquesta implicació de totes les estructures culturals de la ciutat fa del projecte tot un referent innovador i pioner a Catalunya i un model a exportar a altres ciutats.
La implicació de totes les estructures culturals de la ciutat fa del projecte un referent innovador i pioner a Catalunya
La implicació de totes les estructures culturals de la ciutat fa del projecte un referent innovador i pioner a CatalunyaL’any passat el programa va atendre 360 persones en 19 activitats programades i en l’edició d’enguany, s’espera que hi participin més de 800 en 40 activitats. Aquest salt qualitatiu i quantitatiu ve acompanyat de l’entrada de fons de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.
L’any 2021 el grup de recerca va presentar els resultats del projecte Vic. Cultura i Alzheimer —que era com s’anomenava aquest projecte a l’inici, quan només anava dirigit a pacients d’aquesta malaltia—, aportava evidència científica sobre el fet que les malalties neurodegeneratives triguen més temps a afectar la creativitat, l’expressió i l’apreciació artística que no pas la memòria recent. L’estudi demostrava com l’art millora la qualitat de vida de les persones que pateixen problemes neurològics i també, de retruc, aportava beneficis qualitatius a les persones cuidadores, tant famílies com professionals, posant en evidència que la teràpia ocupacional basada en l’art i la cultura fomenta la salut psicològica i emocional, millora l’autoconfiança, l’autopercepció i la socialització.
La primera prova pilot del projecte Vic. Cultura i Alzheimer es va dur a terme el 2018 i donava continuïtat al projecte CCCB programa Alzheimer, iniciat en aquest centre cultural el 2010 i del qual la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC ja en va fer una avaluació, on es demostrava l’impacte positiu en el benestar i la participació social. Els mateixos beneficis van quedar també demostrats en el projecte d’investigació liderat pel mateix equip a l’Auditori de Barcelona amb l’Orquestra Nacional de Catalunya, el 2019, i en les experiències que s’han replicat al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, a la Fundació Serralves de Porto (Portugal) o a la Winnipeg Art Gallery de Manitoba (Canadà), entre d’altres. Tal com afirma Salvador Simó, «l’art i la cultura són un dret humà bàsic i és la nostra responsabilitat garantir-ne l’accés als col·lectius més vulnerables, des de la cocreació de comunitats inclusives». També reivindica la necessitat de «potenciar la tendència actual cap a una cultura i uns museus més inclusius».