Míriam Florido Bas és diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat de Vic i graduada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), de les promocions 2001 i 2011, respectivament. Filla de Sant Vicenç de Torelló, va començar a treballar com a freelance i actualment dirigeix la gestoria Thot Gestió, especialitzada en assessorament comptable i fiscal, que ofereix serveis personalitzats. Conversem amb ella per recollir les seves impressions com a estudiant de grau a la UVic i la seva experiència com a dona emprenedora.
Per què decideixes estudiar Ciències Empresarials?
Jo feia un cicle formatiu de Perruqueria i m’hi dedicava, estava independitzada i d’entrada no volia continuar estudiant. En acabar-lo, vaig assabentar-me que la diplomatura en Empresarials es feia en horari nocturn, fet que em permetia treballar de dia, i vaig pensar que els números em podien anar bé. Per tant, el factor decisiu va ser tan senzill com l’horari i, per sort, no em vaig equivocar.
I què t’empeny, un cop finalitzats aquests estudis, a continuar amb el grau en ADE?
De fet, entre uns estudis i els altres van passar uns quants anys, vaig continuar treballant, vaig ser mare... i quan em vaig decidir a estudiar Administració i Direcció d’Empreses (ADE) ja havia obert una gestoria pròpia i el projecte professional era un al·licient per tenir una altra titulació. Com a col·laboradora d’Hisenda i de la Seguretat Social, has de tenir unes acreditacions mínimes que, per dir-ho d’alguna manera, em van empènyer a tornar a estudiar.
«Conservo moltes amistats d’aquells anys. Hi havia molta cooperació entre nosaltres, ja que teníem perfils similars i molts compaginàvem feina i estudis»
Com recordes el teu pas per la UVic i què en valores més?
Potser no soc gaire objectiva dient això, perquè no he estudiat en cap altra universitat, però crec que no m'equivoco quan dic que el volum d’estudiants per aula de la UVic permet una atenció molt personalitzada: ho tens tot a l’abast, i el contacte i la dinàmica amb els professors és molt fàcil. De fet, amb alguns dels docents encara hi tinc contacte i recorden la nostra promoció d’Empresarials com un grup molt maco. Conservo moltes amistats en aquell grup de treball, i recordo que hi havia molt suport i molta cooperació entre nosaltres, ja que teníem perfils similars i molts compaginàvem feina i estudis. En canvi, en el grau en ADE, vaig coincidir amb un perfil molt diferent, més joves que jo i que només estudiaven. Com és lògic, no hi vaig acabar fent tantes amistats, però les que van sorgir, les recordo amb afecte.
Quin ha estat el teu camí dins del món empresarial?
Quan estudiava Empresarials vaig començar a buscar feines relacionades amb aquest àmbit, a temps parcial, bàsicament per agafar experiència. A poc a poc m’hi vaig anar sentint còmode, i em van anar sortint noves feines, amb més responsabilitat, més retribuïdes... que van fer augmentar el meu valor professional i personal. I llavors va arribar la crisi del 2008, l’empresa on treballava va tancar i, encara no sé com, va córrer la veu que no tenia feina i em van començar a contactar empreses per proposar-me de treballar amb elles. Va ser en aquell moment en què vaig decidir crear el meu propi negoci... Així vaig començar, sense despatx, només amb el portàtil i en un context que pot semblar incoherent: tothom tancava el negoci i jo em proposava gestionar empreses... però vaig anar fent rodar la roda i, de sobte, tot es va disparar.
«Vaig començar sense despatx, només amb un portàtil i en un context que pot semblar incoherent: tothom tancava el negoci i jo em proposava gestionar empreses»
I va ser llavors que vas crear Thot Gestió, la teva pròpia empresa?
Va ser el 2012. Havien estat tres anys molt durs, no només per a mi, és clar, sinó a escala global, i de societat, perquè estàvem enmig d’una crisi. En el meu cas, vaig entrar en un mercat que estava per terra i en el qual havia de demostrar que era bona. Va costar... però el 2015 va ser un punt d’inflexió i l’empresa va fer un boom. Ara tenim una oficina a Manlleu i som tres persones, una de les quals és la meva germana i l’altra, per cert, és una excompanya d’Empresarials. A vegades hi ha cops de sort.
En un sector com el de l’assessoria, com es fa per diferenciar-se dels altres, ser original o singular?
Portem temes fiscals i comptables, però amb un nivell de personalització molt important. Un dels nostres punts forts i que penso que més aprecien els nostres clients és que els solucionem qualsevol problema tan ràpidament com és possible, amb unes garanties que els permeten de despreocupar-se’n un cop ens l’han traslladat.
El cuquet de l’emprenedoria ja l’havies tingut sempre?
No... de fet, en cap moment, mentre estudiava Empresarials, m'havia plantejat muntar una empresa pròpia. Però sí que crec que les aptituds necessàries per ser emprenedora sempre les he tingut, la voluntat de desenvolupar coses a partir d’idees que em sorgien... El que passa és que en aquell moment, o en aquella època, no era conscient que allò volia dir ser emprenedora.
Quines són aquestes aptituds essencials per emprendre?
Cal tenir actitud i ganes, molta disciplina i molta constància. Tenir els coneixements, passar per la universitat, és important, però no t’ho ensenya tot. T’has de buscar la vida i espavilar-te per trobar solucions cada moment als problemes o situacions que et vas trobant, perquè no ho pots saber fer sempre tot. Amb el temps i la feina arriben les recompenses personals i econòmiques. Ara bé, també estic convençuda que no tothom serveix per ser emprenedor, com tampoc per ser treballador per compte d’altri. Cadascú ha de trobar el lloc on encaixa.
I les principals dificultats d'emprendre?
No tenir l’actitud que cal, n’és una. L’altra, sobretot en alguns sectors en els quals la inversió inicial ha de ser molt gran, és no tenir resolt l’aspecte econòmic. En el meu cas no va ser així, ja que vaig començar amb un ordinador i des de casa.
«A l’estudiant que vol emprendre, li diria que no es rendeixi, que creï un projecte sòlid i que es doni un marge de temps, perquè els números han de sortir, però els inicis costen»
Què li diries a un estudiant d’Empresa actual, que està pensant a emprendre?
Li diria que no es rendeixi, i que tingui un projecte sòlid i amb unes bones bases al darrere. I que es doni un marge de temps, perquè els números han de sortir, però els inicis costen. També, sobretot, li diria que emprengui amb el cor, fent alguna cosa que realment l’apassioni, però que treballi amb el cap.
Fa poc que has començat a impartir classe en un cicle formatiu de Teknós. Com ha estat tornar a la UVic tants anys després?
A vegades no m’ho crec, que ara jo sigui la professora... Em fa molt contenta i em sento com a casa, perquè a la UVic hi vaig viure uns anys molt intensos i molt macos al mateix temps. De fet, acabo de començar i només faig una assignatura del Campus Professional sobre Empresa i Emprenedoria a dos cicles formatius que s’ajunten a la meva aula. Això sí... els estudiants actuals són ben diferents de quan jo ho era: els valors, el respecte i el tarannà han canviat molt.