- El 2019 la UVic-UCC va aprovar un manifest impulsat per la comunitat universitària en què expressava la preocupació davant l’escalfament global i s’adheria a la Declaració d’estat d’emergència climàtica
- L’any 2006 la UVic ja havia posat les bases del que avui és l’Ecocampus, i tant UMedicina com UManresa i UElisava estan alineades amb la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible que marca l’Agenda 2030
- El rànquing mundial UI Greenmetric va situar la UVic-UCC com a quarta universitat catalana més respectuosa amb el medi ambient l’any 2021
El juliol de 2019, el Consell de Govern de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) va aprovar un manifest impulsat per la comunitat científica, docent, administrativa i els estudiants que expressava la preocupació de la institució davant l’escalfament global creixent i s’adheria a la Declaració de l’estat d’emergència climàtica del govern de Catalunya.
El document apel·lava al punt 13è dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides i al principi 8è del Codi ètic de la Universitat, per demanar a les persones, les administracions i les empreses de la Catalunya central i, específicament, a les que formaven part del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, «que analitzessin a fons les accions reals i efectives que es portaven i es podien portar a terme en els pròxims anys per disminuir l’aportació negativa a l’emergència climàtica global». Segons Anna Sabata, secretària general de la UVic-UCC, «aquest manifest va significar un compromís públic que apel·lava a la responsabilitat de la institució amb la sostenibilitat i la consciència ambiental, i representava un pas endavant cap a la consecució d’objectius relacionats amb la reducció de l’impacte ambiental, i la promoció de la investigació i l’educació en aquest àmbit».
«Un compromís públic que apel·lava a la responsabilitat de la institució amb la sostenibilitat»
Des del 2006 fins a l’Ecocampus
L’any 2006 la UVic ja va veure la necessitat de millorar la seva eficiència amb criteris de sostenibilitat i va posar en marxa les bases del que avui coneixem com a Ecocampus, que engloba el Campus Vic i el de Medicina. «El projecte naixia com una iniciativa transversal per aconseguir unes infraestructures, uns campus i unes instal·lacions que fossin un referent en termes de sostenibilitat, eficiència, seguretat, confort i, també, flexibilitat», afirma Arnau Bardolet, director de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals de la UVic.
El compromís climàtic de la UVic passava, primerament, per fer el càlcul anual de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), l’any 2007, juntament amb la consultora Anthesis Lavola. Aquest càlcul va permetre l’adhesió, l’any 2014, al Programa d’acords voluntaris (PAV) per a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, impulsat per la Generalitat de Catalunya, que ofereix eines, suport i reconeixement a les organitzacions que volen establir un compromís per reduir les seves emissions de GEH. «A partir de la nostra adhesió i renovació anual al PAV, fins al moment es calcula que la UVic ha evitat l’emissió de 5 tones de CO2 i tenim l’objectiu d’esdevenir universitat neutra en emissions de carboni l’any 2040», afirma Bardolet.
«Tenim l’objectiu d’esdevenir universitat neutra en emissions de carboni l’any 2040»
Campus intel·ligent, un punt d’inflexió
L’arribada de les noves tecnologies a la gestió de les infraestructures va representar un punt d’inflexió en control i eficiència. Amb l’Smart Campus es fa una gestió diària i detallada del clima, la il·luminació, el control de càmeres de videovigilància i les alarmes d’intrusió, entre altres senyals tècniques. Així mateix, el nou programari de gestió integral dels edificis de Can Baumann i UManlleu encara permet fer una gestió més acurada d’aquestes instal·lacions, com la sectorització del clima de cada espai o bé la mesura de la qualitat de l’aire.
Un altre dels factors importants de l’Ecocampus és la mobilitat. El primer Pla de desplaçaments d’empresa es va fer l’any 2013 i el segon just l’any de la pandèmia. Amb el creixement de la Universitat tant en l’àmbit territorial com dins de la ciutat, va caldre plantejar un nou model de mobilitat més sostenible. Per a la macromobilitat entre les diferents seus de la UVic-UCC, l’associació amb la cooperativa Som Mobilitat ha estat clau per poder disposar de quatre vehicles elèctrics tant per al personal treballador com per a socis de la cooperativa. Pel que fa a la micromobilitat (dins el Campus Vic), actualment es disposa de tres bicicletes elèctriques per al personal treballador a l’espai d’e-mobilitat del pati de Miramarges. Durant aquest curs, es posaran en funcionament més bicicletes a diversos edificis.
L’associació amb la cooperativa Som Mobilitat ha estat clau per poder disposar de quatre vehicles elèctrics
El pas a energies renovables i la reducció del consum d’aigua
L’altre cavall de batalla ha estat el consum energètic i el pas cap a les energies renovables. L’any 2022 la UVic-UCC va tenir un consum energètic de 2.877.914 kWh, dels quals un 48 % corresponen al consum d'electricitat. Actualment, tant per a l’electricitat com per al gas, se'n fa la compra conjunta a través del grup d’energia del CSUC, i el subministrament no genera emissions de gasos d’efecte hivernacle, atès que la seva font prové al 100 % d’energies renovables.
Segons Bardolet, «des de l’inici de l’Ecocampus, s’han fet grans esforços per a l’eficiència i optimització energètica. Avui podem dir que un 90 % de la superfície d’edificis té il·luminació LED». I afegeix que «el curs passat es va aprovar el Protocol d’eficiència i optimització energètica de la UVic-UCC per fer front a la crisi energètica actual. A banda de continuar desenvolupant les accions d’estalvi energètic implementades fins al moment, com són el canvi de calderes per altres de més eficients, l’estudi d’instal·lació d’autoconsum a tots els edificis, o bé la instal·lació de detectors de presència, es va crear un grup de treball intern de l’Àrea d’Infraestructures i Serveis Generals, amb trobades trimestrals, per tal de fer-ne un seguiment més acurat».
Paral·lelament, la inversió en instal·lacions fotovoltaiques tampoc no ha parat de créixer. Si bé la primera es va fer l’any 2004, en el marc del treball de final de grau d’un estudiant d’enginyeria, amb 20 mòduls, avui en dia n’hi ha 209 d’instal·lats i 200 més acabats d’estrenar a la coberta de l’edifici F. Aquests permetran abastir fins a un 50 % del consum d’electricitat de l’edifici. «Continuar apostant per les fotovoltaiques ens permetrà ser més autosuficients i més sostenibles econòmicament i mediambientalment», comenta Arnau Bardolet. I assenyala: «Per això, hem definit un Pla d’impuls de les energies renovables a la UVic-UCC i ens hem fixat, per a l’any 2025, que el 10 % de l’energia consumida provingui de les nostres instal·lacions de fotovoltaica».
Per altra banda, aconseguir un menor consum d’aigua ha estat possible gràcies també a l’aplicació de mesures com la instal·lació de 22 urinaris que funcionen sense aigua, cisternes amb doble descàrrega, i aixetes amb polsador o sensor. A més, l’aigua de la pluja es recull en cisternes per al reg de zones verdes i es promou el consum de l’aigua de l’aixeta, juntament amb Aigües Vic, gràcies a la instal·lació de 24 aixetes amb filtre de carbó actiu als espais UCoworking office.
Per un consum i una producció responsables
La “no” generació de residus és un dels altres grans reptes. La UVic es va adherir a la campanya “#TuTries” de l’Ajuntament de Vic i actualment s’estan implantant les campanyes “Residu Zero” als despatxos i departaments i “Plàstic Zero” a les sales d’actes. La primera té per objectiu reduir i informar sobre la correcta disposició dels residus segons la seva tipologia. La segona es va iniciar a la Sala Mercè Torrents i aviat es farà extensible a les altres sales d’actes i serveis de la Universitat. Amb la col·laboració d’Osonament en la seva gestió, s’utilitzen gerres i gots de vidre que substitueixen les ampolles individuals de plàstic i els gots de cartó.
UManresa: “Reutilitzem, recuperem i reorientem”
En la mateixa línia que el Campus Vic, el de Manresa manté un compromís ferm amb la sostenibilitat, paraula que apareix en la seva missió i visió, així com en els seus objectius estratègics, un dels quals és l’alineació de la universitat amb els objectius de desenvolupament sostenible que marca l’Agenda 2030.
Tota l'energia elèctrica contractada per la Fundació Universitària del Bages prové, des del 15 d'abril, de fonts sostenibles, gràcies al contracte signat amb Electra Caldense per poder fer un pas endavant en la sostenibilitat i l’eficiència energètica de les seves instal·lacions.
Aquesta mesura se suma a d'altres que s'han anat aplicant durant els darrers temps, com ara la instal·lació de plaques fotoelèctriques a tota la superfície apta per a aquest ús en els edificis del campus, o la substitució de les refredadores dels edificis FUB1 i FUB2 per equips més eficients, amb menys consum i menys contaminació sonora.
A més a més, aquest estiu s’ha completat la instal·lació de llums LED a l'edifici FUB2, de manera que el conjunt d'edificacions del campus compten amb aquesta tecnologia.
Per altra banda, amb el lema “Reutilitzem, recuperem i reorientem” el Campus UManresa dona, des de la seva pàgina web, un conjunt de directrius i recomanacions: eliminar residus de plàstic, com ara ampolles d’un sol ús; prioritzar càterings amb productes locals i de proximitat per fomentar l’economia circular i adaptats a la diversitat, i evitar el malbaratament alimentari, entre altres. També aposta per la mobilitat sostenible promovent la utilització del transport públic i premiant el transport privat compartit.
Organització d’esdeveniments sostenibles
L’organització de qualsevol esdeveniment genera un alt impacte negatiu sobre el medi ambient. UManresa ha repensat l’organització i la cultura dels esdeveniments amb criteris de sostenibilitat, fent una anàlisi detallada de tot el cicle de la gestió d’un acte, és a dir, de totes les etapes del procés, com el disseny, l’organització, la planificació, l’execució, el desenvolupament, la revisió i, si escau, les activitats posteriors a la celebració. I per portar-ho a terme, disposa d’un pla de sostenibilitat en totes les fases de preparació que permeti adoptar mesures i bones pràctiques amb el propòsit fonamental de reduir l’impacte mediambiental en set aspectes principals: allotjament, càtering, mobilitat, energia, aigua, materials i residus.
Elisava, la responsabilitat de predicar amb l’exemple
La Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava continua apostant per la sostenibilitat a partir de mesures pràctiques i quotidianes per al conjunt de la comunitat. Com a facultat de disseny, pionera en nombrosos àmbits de la societat, té una responsabilitat evident i una voluntat ferma de predicar amb l’exemple.
En aquest sentit, ha fet un esforç de divulgació i implementació dels ODS, participant en la 1a Jornada de la UVic-UCC per a la Transformació de la Docència i el seu Impacte en la Millora de l’aprenentatge de l’Estudiant, que va tenir lloc a finals del curs passat, amb una ponència sobre els ODS i el model Elisava, així com amb una sessió taller per a la direcció acadèmica i el professorat d’UManresa.
En l’àmbit més pràctic, la Facultat ha mantingut un desplegament progressiu de la implantació dels ODS en assignatures i projectes dels graus universitaris, i disposa de l’Elisava Second Life Corner, un espai on deixar els diversos materials de les maquetes i prototips presentats o descartats, per tal que altres alumnes els puguin reutilitzar per a la construcció de les seves premaquetes o prototips, fomentant el cradle to cradle o economia circular. A més, en les exposicions trimestrals i temporals que promou, la facultat utilitza sistemes expositius reutilitzables i reciclables dissenyats al centre mateix per aconseguir que la petjada de carboni sigui tan baixa com sigui possible.
Per altra banda, s’ha fomentat la substitució del paper de gran format a disposició dels alumnes per paper reciclat; s’ha eliminat el cartó ploma com a suport per a les entregues de l’alumnat, i s’ha fomentat el reciclatge de tots els materials possibles que s’usen durant el curs, mantenint l’ús d’una llibreta recanviable i reeditable per als esbossos, les anotacions i les idees prèvies, per incentivar l’aprofitament del paper que l’alumne consumeix durant el curs. En aquest sentit, també s’ha format l’alumnat de grau sobre autoenquadernació per minimitzar l’impacte que representen les constants enquadernacions dels treballs que es lliuren durant la carrera.
En un altre ordre de coses, tots els materials promocionals es produeixen amb paper reciclat i Re-board, amb certificats Blue Angel i EU Ecolable, i s’ha reduït al 100 % l’ús d’envasos de plàstic a tota l’escola, i s'ha afavorit la utilització del vidre i de les fonts públiques repartides pel centre.
En aquests moments Elisava treballa una proposta de càlculs orientatius per conèixer les quantitats de CO2 que genera.
La quarta universitat catalana més respectuosa amb el medi ambient, segons l’UI GreenMetric (2021)
El rànquing mundial d’universitats sostenibles UI GreenMetric del 2021 va posicionar la UVic-UCC com la quarta universitat catalana més respectuosa amb el medi ambient, per darrere de la UAB, la UdG i la URV. En l'àmbit nacional, ocupava la vintena posició i en el global es trobava en el número 372 d’un total de 959 universitats participants.
Aquest rànquing avalua el compromís i les accions de sostenibilitat dutes a terme, basades en sis indicadors. En aquests últims resultats, la puntuació per odre de millor a pitjor ha estat: residus (1.500), transport (1.450), energia i canvi climàtic (1.250), educació (900), ubicació i infraestructura (600) i aigua (500).
Segons Cristina Comerma, responsable de Sostenibilitat, Benestar i Seguretat Laboral de l’Àrea d'Infraestructures i Serveis Generals, «la participació en aquest rànquing ens permet avaluar la nostra progressió en el temps i detectar allò en què tenim mancances per poder aplicar-hi mesures correctives. Hi vam començar a participar el 2015 i en les diverses edicions el progrés hi és d’una manera evident».