- La Facultat de Medicina de la UVic-UCC acull aquest servei, que permet l’estudi de l’anatomia humana mitjançant l’ús de cossos embalsamats i criopreservats
- El laboratori es beneficia directament del Servei de Donació del Cos a la Ciència, que es va posar en marxa fa cinc anys
Al s. XIX, quan la dissecció humana no estava a l’abast de tothom, els estudiants de Medicina descobrien com era l’anatomia humana amb l’ajuda de figures anatòmiques fetes amb guix i cera. Es tractava de figures com les que s’exposen a les vitrines de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), subseu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, que neix de l’acord entre el Col·legi de Metges de Catalunya, el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS).
Avui en dia s’ha pogut avançar molt, tant en els coneixements d’anatomia humana com en la precisió de les intervencions quirúrgiques, i en gran part és gràcies a serveis com el del Laboratori d’Anatomia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Aquí, els estudiants de Ciències de la Salut dels campus Vic, Manresa i Medicina de la UVic-UCC, i professionals sanitaris en exercici poden aprendre, practicar i millorar la seva formació gràcies a totes aquelles persones que donen el seu cos a la ciència de forma altruista al Servei de Donació del Cos a la Ciència de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Des de la gestació de la Facultat de Medicina, la creació de la FESS, el 2015, i l’inici del grau en Medicina, el 2017-2018, «el programa de donació del cos a la ciència va ser una prioritat per oferir docència en anatomia presencial i virtual, amb el sistema Sectra, al Laboratori de Dissecció», explica Josep Arimany, president de la FESS.
«El programa de donació del cos a la ciència va ser una prioritat per oferir docència en anatomia presencial i virtual, amb el sistema Sectra, al Laboratori de Dissecció»
El curs 2022-2023 al voltant d’un miler de persones, tant de Catalunya com de l’Estat espanyol i de fora (mitjançant les retransmissions en línia), van fer algun tipus de formació al Laboratori d’Anatomia de la UVic-UCC, que actualment té un aforament de trenta cossos. Aquest laboratori està a disposició de tota la societat, però, principalment, dels estudiants de Ciències de la Salut d’aquesta universitat (dels graus en Medicina, Fisioteràpia, Infermeria, Podologia, Odontologia i del grau propi en Audiologia General, entre d’altres) que aprofundeixen en l’estudi de l’anatomia.
En el cas del grau en Medicina de la UVic-UCC, els estudiants de 1r i 2n curs (Cicle Bàsic) fan assignatures d’anatomia en aquest laboratori amb cossos embalsamats i dissecats prèviament, i a partir de 3r curs i fins a 6è (Cicle Clínic) en diverses matèries s’utilitzen cossos criopreservats com a recurs didàctic. Els alumnes aprenen, per exemple, a fer toracocentesis, laparotomies, exploracions ginecològiques i preses de mostres de càncer de coll uterí, infiltracions en articulacions, etc. “Aquests tallers amb cossos criopreservats, pels quals quals passen tots els estudiants de Cicle Clínic, no es fan en cap altra facultat de Medicina”, destaca Laia Nogué, directora del Laboratori d’Anatomia i del Servei de Donació del Cos a la Ciència de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.
Formació i recerca
Un altre dels col·lectius que fan ús del Laboratori d’Anatomia de la UVic-UCC són els metges i les metgesses que ja exerceixen la professió mèdica i els residents que s’estan formant en la seva especialitat, provinents de diferents centres sanitaris de Catalunya i de l’Estat espanyol. “Venen al laboratori a entrenar determinades tècniques quirúrgiques amb cossos sense vida criopreservats abans de practicar-les en pacients reals i vius. D’aquesta manera, ho proven, assagen i guanyen confiança abans d’entrar a quiròfan a operar”, explica Nogué.
Per àmbits o especialitats, aquest laboratori s’utilitza sobretot per a cirurgia general —especialment per practicar laparotomies i laparoscòpies—, per a traumatologia i per a podologia. Els cossos sense vida de què es disposa al Laboratori d’Anatomia també es fan servir amb finalitats d’I+D+I, per exemple per provar l’adaptació de certes pròtesis al cos humà abans de col·locar-les en els pacients.
Cinc anys del Servei de Donació del Cos a la Ciència
El Laboratori d’Anatomia de la Facultat de Medicina es beneficia directament del Servei de Donació del Cos a la Ciència, que es va crear fa cinc anys, el febrer de 2018. L’octubre de 2023 el servei tenia un total de 680 persones donades d’alta, entre les quals hi havia més dones que homes i, per edat, el grup més nombrós era el d’entre 60 i 79 anys. Pel que fa a les defuncions, Laia Nogué subratlla que «cada any hi ha més ingressos al servei i fins aquest octubre havien fet la defunció un total de 100 persones de totes les que havien donat el seu cos des de l’inici fins ara». La franja d’edat de la majoria de les defuncions està entre els 80 i 89 anys. També cal destacar que en els primers anys del servei, el temps transcorregut entre que les persones es donen d’alta i que es produeix la defunció és d’entre 1 i 3 mesos.
L’any 2020 es va crear al cementiri municipal de Vic un espai únic i pioner, el Jardí Marie Curie, on es dipositen les cendres de totes les persones que han donat el cos a la ciència a la Facultat de Medicina
La donació del cos a la ciència és un acte voluntari, lliure i altruista, i pot ser-ne donant qualsevol persona major d’edat i que estigui en ple ús de les facultats mentals. Només es descarten els cossos als quals s’ha practicat una autòpsia i/o bé de pacients que hagin tingut hepatitis B, hepatitis C o la sida. Com a homenatge i gratitud cap als donants i també com a espai de record per a les seves famílies, l’any 2020 es va crear al cementiri municipal de Vic un espai únic i pioner, el Jardí Marie Curie, on es dipositen les cendres de totes les persones que han donat el cos a la ciència a la Facultat de Medicina, un cop treballat; també és un espai pensat per a l’entorn del donant, on pot passar el dol o dipositar-hi flors.
L’acord entre la Facultat de Medicina i l’Ajuntament de Vic —amb el regidor responsable en aquell moment i, avui, alcalde de Vic, Albert Castells— va permetre tenir aquest «espai únic i singular per a les famílies dels donants», recorda Josep Arimany. «Les famílies agraeixen disposar d’aquest lloc i algunes persones ho valoren com un element decisiu per fer la donació a Vic», afegeix Nogué.
«Millorem la seguretat del pacient i la confiança del resident»
Roser Farré, adjunta de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu a Althaia Xarxa Assistencial i professora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC
«Poder disposar d’un laboratori d’anatomia fa que aquesta matèria es pugui estudiar directament des del cadàver humà, que, per tant, és altament representatiu de la realitat. Permet al professor i a l’estudiant identificar les estructures i veure’n les relacions anatòmiques; l’alumne pot tocar la peça i aprendre millor. Per altra part, practicar anatomia quirúrgica amb cossos criopreservats aporta una gran similitud amb l’ésser viu, pel que fa a la textura, i això fa que el resident aprengui cirurgies noves que potser no ha practicat mai o poques vegades. Així, quan les faci amb pacients ja tindrà una mica més d’experiència; per tant, millorem la seguretat del pacient i la confiança del resident.»
«Practicar amb cadàver t’aporta tot el que no t’aporten els llibres»
Oleksandr Yashchenko, resident de 4t any de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia al Consorci Hospitalari de Vic (CHV)
«Poder-te formar al Laboratori d’Anatomia suposa una oportunitat inestimable, perquè com a metges dedicats a la cirurgia, la nostra base de coneixement és l’anatomia. A mi m’ha representat un gran benefici per poder optimitzar tot allò que repercuteix en el pacient; practicar amb cadàver t’aporta tot el que no t’aporten els llibres. Sobretot m’ha servit per posar en pràctica abordatges —per exemple, en una operació de canell, saber per on tallar perquè és molt important no danyar nervis—, i per conèixer millor, a partir de cossos tant criopreservats com embalsamats, quines estructures podem trobar. És una sort tenir aquest espai a Vic; hi ha pocs hospitals que tinguin un servei d’aquesta mena tan a prop.»
«Des del segon mes de Medicina ja entrem al laboratori i mirem, toquem i aprenem»
Raúl López, estudiant de 6è curs del grau en Medicina de la UVic-UCC
«Quan comencem el 1r curs del grau en Medicina no tenim gens d’experiència amb el cos humà, però des del segon mes ja entrem al laboratori i mirem, toquem i aprenem l’anatomia amb cadàvers i peces embalsamades. La veritat és que és un recurs de gran profit, perquè no tothom pot tenir-ho a la mateixa facultat. Sí, impacta veure un cos i pensar que és d’algú que ha mort, però és sobretot un sentiment moral. Al Cicle Clínic hem fet pràctiques molt diverses, des d’exploracions d’intestins i fetge, fins a puncions toràciques per drenar líquid o aire entre pulmons, que m’han servit molt. Jo vull treballar a Urgències i el drenatge toràcic, per exemple, és una acció que es practica en una situació greu i en la qual has de ser ràpid.»
«Els amics queden bocabadats i et diuen: ‘Ja t’agrada això?'»
Neu Marzal, estudiant de 2n del cicle formatiu de grau superior Anatomia Patològica i Citodiagnòstic a l’IES Narcís Xifra de Girona, fa pràctiques curriculars al Laboratori d’Anatomia de la UVic-UCC
«Tenim una assignatura que es diu Necròpsies, en què ens ensenyen anatomia, tipus d’obertures a l’hora de fer autòpsies i instrumental, i per això vinc al laboratori de la Facultat de Medicina, tot i que encara no tinc clar si decantar-me per infermeria o per l’àmbit forense. Fa dos anys vaig venir a veure el laboratori i vaig veure parts d’un cos; això em va fer molt de respecte, però també és veritat que és un tema molt desconegut. Els amics queden bocabadats i et diuen: “Ja t’agrada això?”. El que jo faig és dissecar parts del cos, que consisteix a treure’ls el greix i deixar els vasos sanguinis, els nervis, els músculs... perquè els estudiants de Medicina puguin utilitzar-les. Aquí realment veus què significa donar el cos a la ciència, ja que gràcies a aquest gest la gent pot estudiar i aprendre millor, perquè no hi ha res com veure-ho amb els teus ulls».