El pas a una universitat consolidada

L’arrencada del curs acadèmic sempre és un moment de canvi, de posada en marxa de nous projectes, de recomençar-ne d’altres d’aturats, d’establir prioritats i de fixar objectius. Per a la UVic-UCC, la confluència de diversos factors ha comportat que l’inici d’aquest 2021-2022 hagi estat especialment singular. No es tracta només de la progressiva tornada a la normalitat prepandèmica, amb el retorn al 100% de la presencialitat i la relaxació d’algunes de les mesures de seguretat, sinó de la coincidència temporal de tres esdeveniments determinants que suposen un punt d’inflexió per a la història de la institució.

En primer lloc, les classes han començat amb la incorporació a la comunitat universitària de l’alumnat de nou accés d’Elisava, del seu professorat i dels seus professionals d’administració i serveis. Des del setembre passat, Elisava ja és la Facultat de Disseny i Enginyeria, la setena facultat de la Universitat, fruit de l’entrada d’aquesta entitat al projecte federatiu de la UVic-UCC. En segon lloc, el setembre ha suposat la posada en marxa del nou Pla Estratègic de la institució, vigent per al període 2021-2026, i que, per primera vegada, incorpora totes les entitats que formen part de la federació: la Fundació Universitària Balmes, titular de la UVic-UCC i del seu campus UVic; la Fundació Universitària del Bages, del campus UManresa; la Fundacio d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina i, és clar, la Fundació Privada Elisava Escola Universitària.

Per últim, la tornada de les vacances d’estiu va coincidir amb la notícia de l’entrada de la Universitat, per primera vegada, al rànquing mundial World University Rankings (WUR) de la Times Higher Education (THE) on s’ha situat en la franja 401 i 500 d’un total de 1.662 universitats públiques i privades de 99 països diferents. A més, ocupa el quart lloc entre les universitats catalanes i el sisè entre les de l’Estat espanyol, amb 52 universitats representades. I tot plegat, en el tret de sortida d’un curs que, en la seva recta final, el maig vinent, la UVic-UCC celebrarà el 25è aniversari de la seva creació, és a dir, de l’aprovació per unanimitat de la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic pel Parlament de Catalunya.

Pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, la suma de tots aquests factors evidencia “l’èxit del nostre model, de la seva aposta estratègica i del treball constant de la seva comunitat”, però també convida a la reflexió: “ja no som una universitat petita; som una universitat consolidada i més que mai es fa essencial treballar per refermar el nostre model docent, per impulsar encara més la recerca, per cohesionar les fundacions federades i, sobretot, per fidelitzar el nostre PDI i PAS i evitar la fuga de talent”.

Els resultats obtinguts en la primera aparició de la UVic-UCC al WUR de la THE “són una gran notícia per a la nostra institució i per a totes les persones que formem part de la comunitat universitària. És el resultat de l’esforç col·lectiu i de la suma d’incomptables petits èxits al llarg del temps”. Així valorava la notícia el rector de la UVic-UCC, segons el qual assolir aquest lloc al rànquing “obre noves portes de futur i ens dona una projecció externa molt important, un reconeixement com a institució sòlida i un posicionament internacional difícil d’aconseguir per altres vies”. Aquesta quarta posició catalana, la UVic-UCC la comparteix amb la Universitat Ramon Llull mentre que, a nivell estatal, ocupa la mateixa franja que la Universitat de València.

Per entrar en aquest rànquing, les universitats han d’haver assolit la publicació d’almenys 150 articles indexats cada curs del darrer quinqueni considerat i un mínim de mil articles els darrers cinc anys. “La recerca té un pes clau no només en aquest rànquing sinó en tots i condiciona la manera com ens miren des de fora”, recalca el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement, Jordi Collet, qui fa un pas més en la seva reflexió: “Des de fa molts segles, allò clau en les universitats era la docència, i era aquesta la que permetia que el professorat pogués fer recerca”. Ara, afirma, això ha canviat, i “és precisament la recerca, la coconstrucció de coneixement amb altres agents i tot allò vinculat (articles, cites, sexennis de recerca, acreditacions personals i institucionals, rànquings, tesis llegides) el que permet a un PDI fer docència”.

Precisament, dels tretze indicadors que el rànquing WUR de la THE analitza, en les àrees de docència, recerca, transferència de coneixement i internacionalització, la UVic-UCC obté un posicionament especialment bo en l’àmbit de la recerca i, més en concret, en el de citacions en revistes indexades, en el qual se situa a la posició 146. “Aquest fet és especialment rellevant si es tenen en compte la joventut de la UVic-UCC, el fet que l’aposta ferma per la recerca es va fer fa poc més d’una dècada i que fins ara el seu finançament basal a la nostra universitat s’ha realitzat només amb recursos propis”, valora el rector. Per Baños, a més, els bons resultats en citacions “evidencien que no només s’ha vetllat per la dimensió quantitativa de la recerca sinó, especialment, per la qualitativa”.

Precisament, la recerca, la transferència de coneixement i la innovació amb impacte i, més en concret, l’impuls d’una “recerca temàtica d’excel·lència reconeguda i compromesa amb el treball col·laboratiu, els principis ètics i els processos de qualitat” i d’una “transferència i innovació amb impacte en els reptes tant locals com globals” és una de les vuit palanques de canvi en les quals s’estructura el nou Pla Estratègic de la UVic-UCC per al període 2021-2026. En la seva sessió plenària del passat mes de juny, el Patronat de la Fundació Universitària Balmes va donar llum verda al document que, per primera vegada, incorpora totes les entitats de la federació.

“No disposar d’un pla estratègic únic era una anomalia, a conseqüència de la singularitat de la nostra entitat, que calia resoldre”, afirma el rector. Fins ara tant la FUBalmes com la FUBages disposaven de plans estratègics propis, ambdós finalitzats l’any passat, mentre que la FESS comptava amb un pla director. La Fundació Elisava, incorporada recentment a la federació, també queda circumscrita al pla. Pel rector, “el missatge és clar: som quatre fundacions però una única universitat” i és per això que “el pla manifesta el que volem ser i com treballarem per assolir els objectius consensuats”.

En aquest sentit, el pla estableix fins a vuit palanques de canvi que seran clau per avançar vers el model de futur plantejat per la UVic-UCC. A més de la recerca, transferència i innovació amb impacte, la resta de palanques són la formació integral; el model docent propi i innovador; l’especialització temàtica; la formació al llarg de la vida; el talent; el territori i la vocació internacional. Aquestes palanques les complementen cinc eixos estratègics (formació, recerca i transferència, organització sostenible, comunitat universitària, i arrelament territorial i projecció internacional) dels quals es desprenen 18 objectius estratègics i fins a 74 accions a desenvolupar amb la mirada posada a l’any 2026.

El Pla Estratègic és el resultat d’un procés de reflexió i de plantejament del futur de la institució que va arrencar a mitjan 2020 en el sí del Consell de Govern i que al llarg d’un any va implicar més d’un centenar de persones en el marc d’un procés participatiu. “S’ha fet una revisió crítica del passat i una diagnosi compartida de la situació actual en el marc de l’escenari post-Covid-19; s’han revisat, actualitzat i reformulat els objectius estratègics, i s’ha elaborat un pla operatiu i un sistema de seguiment”, conclou el rector.