L’Escola de Doctorat de la UVic-UCC fa deu anys que vetlla per situar els estudis de doctorat al centre de l’activitat acadèmica. Un objectiu fundacional complert amb escreix gràcies al fet d’haver apostat fermament per la qualitat acadèmica, la captació de doctorands nacionals i internacionals i per oferir un programa formatiu de recerca i de carrera professional sòlids.
L’abril de 2011 va néixer l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC arran de l’aparició, aquell mateix any, del decret que modificava l’estructura dels doctorats en el marc d’una renovació general d’aquests estudis. “L’objectiu principal era situar els estudis de doctorat al centre de l’activitat acadèmica”, afirma el director de l’Escola des dels seus inicis, Antoni Tort, tot assegurant que “va sorgir com una etapa lògica posterior i rellevant al fet de cursar graus i màsters i sobretot com un àmbit diferenciat pel fet que la pràctica de la investigació és la raó de ser d’un doctorat en una institució universitària”.
Des dels seus inicis, l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC vetlla per la qualitat dels estudis oficials de doctorat i les seves principals línies d’actuació es basen en assegurar la qualitat acadèmica d’aquests estudis, executar la programació i planificació docent i captar doctorands –nacionals i internacionals– perquè s’incorporin als programes de doctorat i als grups de recerca de la UVic-UCC. També es preocupa per oferir un programa formatiu de recerca i de carrera professional consistent i per donar visibilitat a l’activitat de l’Escola de Doctorat i als resultats que deriven de les tesis.
“Pretenem ser una baula més de la millora de les condicions de vida de la ciutadania en el reforçament de comunitats de recerca independents i en l’enriquiment cultural de les societats a les quals servim”, manifesta Tort, que està convençut que “les universitats han de jugar un paper rellevant en la confrontació global sobre els aspectes ètics que afecten la informació, el coneixement i la investigació” i que “una formació doctoral de qualitat pot actuar com a estratègia orientadora i de prevenció davant les pressions, els constrenyiments i els dilemes ètics que la recerca ha d’afrontar en l’actualitat”.
Un projecte que va sumar
La creació de l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC va ser impulsada per l’aleshores vicerectora de Recerca, Marta Otero Viñas, que va posar en marxa l’escola conjuntament amb al professora Montserrat Capellas i amb Núria Roca com a tècnica de l’OTRI, “dues persones clau sense les quals no hauria estat possible el projecte”, afirma la llavors vicerectora. La direcció i la resta d’òrgans que configuren l’Escola actual es van incorporar a partir de l’octubre de 2012.
Segons Marta Otero, “el nou decret de recerca que impulsava Màrius Rubiralta, plantejava la creació d’Escoles de Doctorat que aglutinessin els programes de doctorat tal com es donaven a Europa, que funcionaven amb èxit i eficiència, generant un retorn cap a la recerca”. Otero explica que va ser “un repte brutal” perquè “era un projecte exageradament ambiciós pel volum de recerca que teníem en aquell moment”. Afirma que van caldre molts esforços per convèncer la comunitat universitària, fer una anàlisi exhaustiva de les experteses i confegir un primer mapa dels programes que es volien oferir. “Val a dir que, superades les primeres reticències, tothom s’hi va sumar amb entusiasme” afirma Otero, tot assegurant que “va ser una de les millors decisions que vaig prendre com a vicerectora, ja que només cal veure l’evolució que ha tingut”.
Abans de la creació de l’Escola de Doctorat, la UVic disposava de dos programes, un d’Educació Inclusiva que liderava el professor Pere Pujolàs i un altre sobre Metodologia i Anàlisi de la Traducció, que portaven les professores Lluïsa Cotoner i Maria Gonzàlez Davies. D’aquest darrer programa, el curs 2006-2007, en va sortir la primera tesi doctoral de la Universitat “Learning English through Translation: the Affectivity and Diversity Approach” elaborada per Cristina Mallol. Segons explica Cotoner, “vam decidir que calia oferir als nostres estudiants la possibilitat de continuar amb nosaltres el tercer cicle de formació perquè ens va semblar que era la manera més adient de donar prestigi a la facultat i als estudis de traducció, que, en aquell moment, a Catalunya només comptaven amb un programa de doctorat impartit per la UAB, que s’acabava de posar en marxa”.
136 tesis en una dècada d’Escola
En els seus deu anys d’existència, a l’Escola de Doctorat s’han defensat 136 tesis (154 en total si es compten les defensades abans de la creació del centre), un 85 % de les quals han estat qualificades amb un excel·lent cum laude. A més a més, s’han concedit un total de 35 projectes de doctorat industrial, els quals desenvolupen la recerca estratègica dins d’una empresa.
Actualment l'Escola gestiona, coordina i supervisa deu programes de doctorat, l’últim dels quals, el de Ciències de l’Esport i del Moviment Humà, s’ha posat en marxa aquest curs. Els programes propis de l’Escola de Doctorat de la UVic-UCC són: Ciències Experimentals i Tecnologies / Experimental Sciences and Technology; Traducció, Gènere i Estudis Culturals; Medicina i Ciències Biomèdiques i Disseny i Comunicació, que compta amb la col·laboració de BAU, centre adscrit. Pel que fa als programes interuniversitaris coordinats per la UVic-UCC hi figura el d’Innovació i Intervenció Educatives, i Cures Integrals i Serveis de Salut. Finalment, quant als programes interuniversitaris coordinats per altres universitats cal citar: Dret, Economia i Empresa; Estudis de Gènere: Cultura, Societat i Polítiques, i Bioinformàtica.
Matrícula total. Curs 2020-2021
Programes oferts per àmbit
Com són els doctorands i doctorandes de la UVic-UCC?
Només el 15 % dels doctorands i doctorandes que cursen els estudis de tercer cicle a la UVic-UCC provenen de la mateixa universitat, una xifra molt allunyada del 53 % que es registra de mitjana a Europa. Aquesta realitat té dues interpretacions. D’una banda “vol dir que hi ha persones atretes i captades per altres raons: prestigi d’investigadors o investigadores, projectes de recerca amb capacitat de contractació, doctorats industrials, etc.”, explica Tort. D’altra banda, però, significa que “la nostra oferta de màsters ha de créixer en capacitat, tant de captació a l’inici com d’orientació envers el doctorat durant el màster”.
La majoria dels doctorands i doctorandes de la UVic-UCC fan la tesi a temps parcial. “El nombre de contractes predoctorals és baix i impacta en la capacitat de captar més estudiants de doctorat i més doctorands i doctorandes a temps complet. Aquest és un dels nusos centrals que cal desfer per fer créixer en qualitat i quantitat els estudis doctorals de la UVic-UCC”, apunta el director de l’Escola. Segons ell, el futur passa per ser més competitius en les beques públiques, tenir més capacitat investigadora internacional, convèncer el sector privat perquè actuï com a mecenes dels estudis doctorals, aconseguir fons europeus i oferir més beques pròpies de la UVic-UCC, entre d’altres.
El nombre de doctorands amb ajut predoctoral s’ha anat incrementant des del 2011. Dels 311 doctorands i doctorandes d’aquest curs 2021-2022, 60 compten amb algun tipus d’ajut o contracte predoctoral.
Breu història del doctorat
La lliçó inaugural de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2021-2022 de la UVic-UCC va anar a càrrec del director de l’Escola de Doctorat, Antoni Tort, que va fer un recorregut per la primera dècada de trajectòria del centre i pels orígens dels estudis de doctorat. La història d’aquest títol, va explicar, és quelcom que ha anat evolucionant d’acord amb les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques. “Sembla que els seus orígens es remunten al segle IX al món musulmà i, una mica més tard, a les universitats medievals europees, quan el doctorat era una llicència per ensenyar, més que no pas el reconeixement a unes fites de recerca aconseguides”, explica.
El títol de doctor era com una certificació gremial, un reconeixement per part dels altres doctors que acollien el doctor novici en una cerimònia que era més un acte lúdic i social que no pas acadèmic. No és fins a partir de la visió de Wilhelm von Humboldt, a l’Alemanya del segle XIX, que el concepte de doctorat canvia i passa a entendre’s com “una preparació per a la recerca en el marc de la formació global de la persona”. De fet, va ser la universitat Friedrich Wilhelm de Berlín (actual Humboldt-Universität zu Berlin) la primera en concedir un doctorat que avui reconeixeríem, com a fruit d’una seqüència de cursos, seguida de la finalització i defensa d’una dissertació d’investigació original.